Publicado 9/2/2019 7:03:58 +01:00CET

El mercat immobiliari logístic toca sostre a Barcelona

Agencia Catalana de Noticias
ACN

La manca de sl amenaa l'atractiu de Catalunya com a centre de distribució al sud d'Europa després del "boom de contractació" del 2018

ACN

Barcelona.-Decathlon i Lidl s'han unit en els últims dies a gegants econmics com Amazon i Mercadona en anunciar que ubicaran els seus centres de distribució a Barcelona, tancant un 2018 de rcord pel mercat immobiliari logístic catal. Ara bé, els experts alerten que el potencial logístic de l'rea metropolitana ha tocat sostre i que Barcelona tindr problemes per donar resposta a les peticions de grans operacions logístiques en el futur. I és que a la capital només hi ha un 1,5% de solars disponibles. Consultores immobiliries i actors econmics adverteixen que Catalunya podria perdre l'oportunitat de consolidar-se com un centre de distribució al sud d'Europa si no s'habilita més sl d'ús logístic: "Amb el potencial no n'hi ha prou", alerten des de la Cambra de Comer de Barcelona.

La Zona d'Activitat Logística (ZAL) del Port de Barcelona no tindr més espai disponible el 2020 després dels anuncis de Lidl i de Decathlon d'installar-hi centres de distribució de 61.000 metres quadrats i 96.000 metres quadrats, respectivament. Aquestes operacions confirmen el bon moment que viu de la logística a Catalunya, després d'un 2018 de contractació rcord, amb 665.000 metres quadrats, un 44% més que l'any anterior.De resultes del dinamisme del sector, la primera corona de Barcelona est completament plena, amb només un 1,5% d'espai disponible, segons la consultora immobiliria Savills Aguirre Newman. La seva directora de logística, Glria Valverde, explica a l'ACN que la projecció de Barcelona fa que grans operadors contemplin establir-se també la segona i tercera corona.I una de les raons que motiva el creixement exponencial del sector és la consolidació d'un model logístic que est pensat per poder distribuir el més rpid possible, vinculat a l'auge del comer electrnic. Per aix, els operadors necessiten ara situar-se en centres de grans dimensions propers als nuclis urbans, amb bones comunicacions i infraestructures, tres característiques que la capital catalana compleix.Res disponibleEls nous patrons del mercat logístic han motivat que les parcelles que es comercialitzin siguin cada cop més grans, entre 50.000 i 100.000 metres quadrats, com les naus d'Amazon a Barber del Valls o de Mercadona a la Zona Franca i a Ripollet. Per segons el director d'estudis d'infraestructures de la Cambra de Comer de Barcelona, Cristian Bardagí, d'ara endavant la ciutat tindr problemes per donar resposta a aquestes peticions "en un temps raonable"."Amb el potencial no n'hi ha prou. Cal tenir disponibilitat de sl en temps i forma de la manera que el mercat espera", explica Bardagí, que afirma que a la zona de Barcelona "no hi ha res construt disponible". Cada vegada més, apunten els experts, les grans empreses han d'optar per projectes "claus en m" o "fets a mida", com el de Lidl, que s'han de construir, per que impliquen un temps d'espera.En aquest sentit, el director del departament d'industrial-logística de la consultora immobiliria Forcadell, Gerard Plana, alerta que és probable que baixi el volum de contractació en el futur. Segons Plana, qui vulgui contractar una plataforma logística de grans dimensions a Barcelona haur de plantejar-se un projecte a dos, tres o quatre anys vista, cosa que, si és un operador internacional, pot fer que decaigui l'inters en la capital catalana."El boom de contractació és tan alt i l'escassetat de metres quadrats és tanta que se'ns fa difícil idear la ubicació de noves operacions logístiques grans en els propers temps", ha explicat Plana.AlternativesDavant d'aquest escenari els experts divergeixen sobre els passos a seguir per mantenir el creixement del sector logístic. Per la directora de logística de Savills, una solució pot ser la consolidació de la tercera corona, fins a un mxim de 100 quilmetres de la capital.Segons Valverde, en un mercat cada vegada més global "les distncies es fan més curtes" i el que "avui és tercera corona, encara que costa de consolidar en alguns projectes, ben aviat estar perfectament consolidada". En aquesta zona, entrarien, ja, espais logístics propers a Tarragona, Girona o Manresa.Per la distncia que hauran de recórrer els operadors per accedir a l'aeroport o al port des d'aquests punts fa que altres experts no contemplin aquesta opció fins més endavant. És el cas del director de logística de Forcadell i del director d'estudis d'infraestructures de la Cambra de Comer, que veuen "poc probable" que grans empreses s'ubiquin en zones més allunyades de la primera corona. "Els grans operadors no es miraran la tercera corona fins que no estiguin segurs que no hi ha enlloc d'Europa equiparable a Barcelona amb espai a la primera corona", ha afirmat Bardagí.L'alternativa de Plana passa per l'enderroc de naus velles: "Hem de pensar a destruir naus que ja existeixen per fer-ne de noves i canviar el model industrial", ha assegurat. "Si volem ser un centre logístic pel sud d'Europa hem de tenir les infraestructures, no només el port i l'aeroport sinó les naus, els carrers, l'existncia de parcs logístics que puguin servir a la logística sud-europea", defensa Plana.La Cambra de Comer apunta que el reciclatge de naus en entorns densos és una "opció" per no és la seva aposta. "És un procés lent, costós, s'han de posar d'acord moltes parts petites", argumenta el seu director d'estudis d'infraestructures. Així, Bardagí proposa habilitar més sl d'ús logístic a l'rea metropolitana, posant com a exemple la promoció d'Aena d'un pla immobiliari que inclour 300.000 metres quadrats de sl de vocació logística.Suport de les administracionsA més, els experts reclamen als ajuntaments que canvin la "percepció" envers el sector de la logística i no ho vegin com una "molstia" causada pel moviment de camions i poca creació de llocs de treball. Segons el director del departament industrial i logística de la consultora Forcadell, Gerard Plana, aquest posicionament contrasta amb la bona acollida que té la installació de nous grans magatzems entre les administracions estatal i autonmica."S'ha de fer pedagogia en els ajuntaments perqu interpretin que la logística no vol dir grans volums de mercaderies i poca gent treballant sinó que el model ha canviat i és global", afirma Gerard Plana, que destaca l'elevat nombre de treballadors que pot generar un magatzem vinculat al comer electrnic. Segons el directiu, els ajuntaments preferirien la installació de fbriques, com empreses químiques o de medicaments, per aquest és un model que "no hi és ara mateix" perqu la demanda es focalitza cap a la logística.Per Valverde, de Savills Aguirre Newman, hi ha polígons on les coses "es poden fer millor" per dotar-los de serveis i "connexions a les principals vies de transport". En aquest sentit, apunta, també, que el model logístic ha canviat i que ara és un sector en expansió, que permet la creació de llocs de feina, ja que no es tracta d'obrir grans magatzems on el material es guarda molt temps, sinó que cada dia hi ha comandes i moviment perqu el client ja no són els grups majoristes, sinó els particulars que compren per Internet."La logística moderna est pensada per poder distribuir al més rpidament possible, perqu les empreses d'e-commerce es comprometen a fer entregues en 24 hores, i aix, per a la cadena de subministrament, és molt difícil", apunta Plana, que destaca que calen espais "molt gils" i molts més treballadors que abans.