Publicado 2/4/2019 6:03:45 +02:00CET

Menys de la meitat dels partits que concorren a les eleccions d'Andorra estan a favor de despenalitzar l'avortament

La formació que ara governa planteja "acompanyar" les dones que volen interrompre el seu embars a fer-ho fora del país

ACN

Andorra la Vella.-La despenalització de l'avortament a Andorra en els supsits de violació, risc de mort de la mare o malformacions del fetus és una de les qüestions que forma part de la campanya de les eleccions generals que es celebraran el prxim 7 d'abril. De les set llistes nacionals que s'hi presenten, Partit Socialdemcrata i Progressistes-SDP hi estan clarament a favor, mentre que tant Terceravia com Andorra Sobirana demanen abordar el tema des d'una reflexió més profunda. Per la seva banda, Liberals d'Andorra vol que la ciutadania ho voti en referndum i Demcrates, que ara governa amb majoria absoluta, planteja crear un servei d'atenció a les dones decidides a interrompre el seu embars, per amb la condició que aquest es practiqui fora del país. Finalment, Units pel Progrés d'Andorra creu que cal defensar el dret a la vida "en totes les seves fases".

El cap de la llista nacional de Demcrates (DA) a les eleccions generals d'Andorra i fins ara ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, explica que la despenalització de l'avortament posa en "risc" l'estructura del coprincipat i que, per fer-ho possible, s'ha de modificar la Constitució del 1993. Per aquest motiu, proposa crear un servei d'atenció integral a les dones que vulguin interrompre voluntriament el seu embars, en el qual, afegeix, se les pugui "orientar" on fer-ho, ja que aquelles persones que avorten fora del país "no estan cometent cap delicte". De fet, segons dades del Departament de Salut, un total de 107 persones residents a Andorra ho van fer en hospitals catalans durant l'any 2017.Per la seva banda, el candidat de Liberals d'Andorra (L'A), Jordi Gallardo, té clar que les dones han de poder decidir "quan volen ser mares" i que el coprincipat no pot passar per sobre d'aquest dret. En aquest sentit, planteja organitzar un referndum per abordar aquest tema com una qüestió de "sobirania". Mentre, el cap de llista del Partit Socialdemcrata (PS), Pere López, creu que hi ha una "enorme" majoria de ciutadans que estan "incomodats" amb qu el "dret a decidir sobre el propi cos tingui una categoria de delicte penal" i per aix en defensa la despenalització en tres supsits. Aquesta visió la compateix també el número u de Progressistes-SDP, Josep Roig, que insisteix que coprincipat i interrupció voluntria de l'embars són "compatibles". Mentre, des de Terceravia, partit que es presenta per primer cop a les generals andorranes i que lidera l'ex-cap de llista dels Liberals, Josep Pintat, es considera que cal tractar la qüestió "amb tacte" i que actualment hi ha mecanismes i "formes de poder-ho resoldre". També hi est d'acord el número u d'Andorra Sobirana (AS), Eusebi Nomen, que afegeix que "mai cap dona ha anat a la presó per haver avortat". Per la seva banda, Alfons Clavera, que també formava part dels Liberals i ara est al capdavant d'Units pel Progrés d'Andorra (UPA) est en contra de l'avortament i afirma que el seu partit defensa l'article 8 de la Constitució andorrana, el qual diu que cal respectar el dret a la vida "en totes les seves fases".Preocupació per l'encariment del lloguer de pisosL'accés a l'habitatge és un altre dels temes de debat polític a les portes dels comicis andorrans, i més tenint en compte que, com a conseqüncia, alguns residents estan optant per traslladar-se a viure fora del Principat, per exemple a la Seu d'Urgell. En aquest sentit, el candidat de DA creu que per "moderar" els preus cal promoure l'obra nova o la rehabilitació d'habitatges i no aplicar mesures "excessivament intervencionistes" com ara fixar-ne un topall mxim. A més, Espot proposa crear un índex de referncia, com el que compten d'altres pasos, que serveixi de guia a l'hora de saber el valor mitj de mercat que tenen, segons la zona en la qual estiguin les vivendes.Pel cap de llista de L'A cal tornar a posar en marxa el departament d'habitatge que es va impulsar quan aquesta formació formava part del govern. Gallardo considera que s'ha de construir més vivenda social i de protecció i que els comuns (ajuntaments) també s'impliquin en aquesta qüestió. En el mateix sentit es pronuncia el PS, que est d'acord amb impulsar l'habitatge públic i crear un organisme governamental amb el qual donar sortida al mercat als pisos que estan buits. Mentre, Roig afegeix que cal establir un índex de preus al lloguer i que aquests no es situn més enll d'un increment del 15 per cent en el cas d'una renovació de contracte.Pintat, per la seva banda, calcula que hi ha uns 4.000 pisos que s'han retirat del mercat arran de l'aplicació de la llei d'intercanvi automtic d'informació fiscal i creu que cal afrontar aquesta nova realitat. Una de les seves propostes passa per permetre augmentar les volumetries de les noves promocions d'habitatges i intentar posar-les als mercat a un preu més baix o subvencionat. Mentre, Clavera planteja crear un gabinet d'habitatge per "acompanyar" als propietaris estrangers, del més d'un miler de pisos ara tancats, en el procés de declaració dels seus béns als seus pasos d'origen. Finalment, Nomen proposa habilitar un fons nacional que actu com una companyia d'assegurances i que suposi un incentiu per posar els pisos en lloguer.Aposta per derogar la llei de la Funció PúblicaEl debat sobre l'accés a l'habitatge a Andorra s'est plantejant en un marc més ampli, el qual també inclou propostes de diversos partits per augmentar les pensions i el salari mínim. En aquest sentit, algunes formacions volen situar-lo per sobre dels 1.200 euros mensuals i igualar les prestacions a aquest valor, mentre que d'altres plantegen revisar-lo de la m del sector empresarial. Pel que fa als funcionaris, la majoria de formacions polítiques aposten per derogar la recent aprovada llei de la Funció Pública, pendent de desplegar-se en diversos reglaments.Espot defensa que la norma aporta "millores" concretes i per aquest motiu faran "pedagogia" per explicar-les i "recuperar el clima de confiana que, potser, en els darrers temps s'ha anat desdibuixant". Mentre, des de Terceravia defensen revisar-la i "cercar un encaix ptim", diu el líder de la formació Josep Pintat. La resta de partits, per la seva banda, estan a favor de la seva derogació i dos d'ells, L'A i PS, van presentar un recurs que ha estat adms a trmit pel Tribunal Constitucional. En aquest sentit, Gallardo creu no modernitza el sector i aplica "retallades salarials", López hi afegeix que s'han vulnerat els drets dels sindicats, Roig (Progressistes-SDP) fa incidncia en qu cal repensar la fórmula, Clavera (UPA) considera que no s'han respectat "les condicions de joc" i Nomen (AS) defensa que cal "blindar" als funcionaris per no ser un "ninot" del partit que governa.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés