Publicado 12/06/2019 13:45

La meitat dels catalans triaria internet com a mitj de comunicació únic

Agencia Catalana de Noticias
ACN

TV3 i la Sexta són les úniques televisions que aproven en objectivitat i pluralitat informativa

ACN

Barcelona.-El 48,4% del catalans escolliria internet com a mitj únic de comunicació, per davant de l'accés exclusiu a la televisió (31%), la rdio (13,7%) i la premsa escrita (5,3%). Així es desprn de les dades que aporta una enquesta del Consell de lAudiovisual de Catalunya (CAC), fruit de lexplotació de dades recollides pel Centre dEstudis dOpinió (CEO). Si es pot escollir entre diversos mitjans, els catalans trien la televisió per informar-se i entretenir-se, mentre que internet és la primera opció per formar-se una opinió i informar-se de temes locals. TV3 i la Sexta són les úniques televisions que aproven en objectivitat i pluralitat informativa. Lenquesta ha estat presentada al Mercat Audiovisual de Catalunya, que comenat aquest dimecres a Granollers.

Lenquesta, que sha fet sobre una mostra de 1.600 persones, té com a objectiu conixer els hbits de consum audiovisual i les percepcions de la ciutadania davant els mitjans de comunicació audiovisual.Tanmateix, sobserva una diferncia molt important segons ledat, ats que les persones més joves aposten per internet per a qualsevol ús, mentre que les més grans trien preferentment la televisió. La bretxa generacional en laudiovisual queda constatada en la pregunta sobre el mitj que es triaria en cas de poder-ne elegir només un. Entre els més joves (16 a 24 anys) lopció dinternet com a únic mitj seria clarament majoritria, ats que lelegirien el 81,9% de les persones enquestades. En general, els menors de 50 anys triarien majoritriament internet, mentre que les persones més grans daquesta edat optarien preferentment per la televisió, en cas de veures forats a elegir un únic mitj.Loppacher ha explicat que lenquesta permet treure dues conclusions. La primera és que sobserva una "clara divisió generacional per lús de les noves tecnologies", de manera que fins als 50 anys hi una preferncia clara per internet, mentre que les persones més grans de 50 anys mantenen la seva preferncia pel consum audiovisual a través dels mitjans tradicionals. Alhora, hi ha una preocupació per determinades qüestions, com la presncia de continguts violents, la manipulació informativa o la publicitat de jocs datzar. També hi ha una petició perqu aquestes qüestions es "regulin adequadament". Percepcions sobre lobjectivitat i la pluralitat TV3 i laSexta són les úniques televisions en grau dobjectivitat i pluralitat informativa, segons l'enquesta. Així, TV3 obté un 6,36 en termes dobjectivitat i un 6,17 en pluralitat informativa. En aquest sentit, laSexta també aprova, amb un 5,33 en objectivitat i un 5,41 en pluralitat informativa. Les altres televisions (La 1, Antena 3 TV i Telecinco) suspenen en els dos aspectes, especialment les privades en lapartat de pluralitat. Lenquesta també consulta si hi ha alguna cadena que es vegi més que abans, en concret, en els darrers dos anys. La resposta, dacord amb la percepció anterior, és que la població ha augmentat el consum de TV3 i de laSexta. També es consulta sobre la televisió local. Una de cada quatre persones acostuma a mirar-la, especialment les més grans de 50 anys. La nota global de la ciutadania per al conjunt de loferta de la televisió local és de 6,76, en una escala de 0 a 10. Televisió Consultats sobre lús real que fan dels mitjans, es constata que la televisió manté una presncia slida. El 93,2% dels catalans declaren mirar-la cada dia. Per franges de consum, el 52,8% de les persones enquestades declara mirar-la entre una i tres hores al dia. Un 19,3% declara mirar-la més de tres hores al dia. Les persones més joves són les que miren menys la televisió en directe. Lenquesta mostra com loferta de televisió sha diversificat i ha augmentat lús de televisió sota demanda. Així, el 62,9% de les persones enquestades afirma consumir serveis audiovisuals sota demanda, bsicament sries i pellícules. En aquest apartat es constata també lexistncia duna divisió generacional situada en el llindar dels 50 anys. Entre els més joves, el grup majoritari és el que consumeix entre una i dues hores al dia. En canvi, la majoria de les persones més grans de 50 declaren no mirar mai televisió sota demanda. Una part de la gent que veu televisió sota demanda ho fa mitjanant una plataforma de pagament. Així, 4 de cada 10 persones a Catalunya estan abonades a serveis de pagament, sent les plataformes més sollicitades Netflix i Movistar. Pel que fa a si la televisió es veu en solitari o en companyia, el 56,9% dels ciutadans declara mirar-la sol, percentatge que arriba al mxim (72,1%) en el cas dels més joves (de 16 a 24 anys).Rdio Pel que fa a la percepció de la rdio, hi ha quatre emissores que aproven en grau dobjectivat i de pluralitat informatives: Catalunya Rdio, RAC1, Catalunya Informació i Cadena Ser (ordenades segons la puntuació rebuda). En canvi, segons la percepció de la ciutadania, no aproven Onda Cero, RNE i Cope. Internet Pel que fa al temps dús diari dinternet, un 42,3% de la població declara navegar entre una i tres hores al dia. El 22,8% declara navegar més de tres hores al dia.Aquí sobserva, un cop més, la divisió generacional. Així, en la franja més jove (16 a 24 anys), un 60,3% de les persones enquestades declara que es passa més de tres hores al dia navegant per internet. Pel que fa a internet com a mitj per informar-se de lactualitat informativa, els diaris digitals són el mitj preferit per a la majoria dels catalans (56,3%) per seguir lactualitat informativa, per bé que els més joves (de 16 a 34 anys) sinformen mitjanat les xarxes socials. Pel que fa a la rdio, un 59,8% dels catalans declaren escoltar cada dia la rdio en directe, un percentatge fora més baix que en el cas de la televisió. Així, el grup que afirma no escoltar mai la rdio no és testimonial, com en el cas de la televisió, sinó que suposa el 39,8% de la població catalana. Aquesta tendncia a ignorar la rdio arriba a un mxim en el segment de 16 a 24 anys, en el qual la meitat (50,6%) declara no escoltar-la mai. Els continguts més escoltats en la rdio són els informatius, seguits dels musicals. Preocupació per continguts de risc Consultades les persones per quins són els continguts audiovisuals que són menys apropiats per als menors dedat, hi ha una majoria (66,3%) que apunta a la violncia, seguida, a més distncia, del contingut sexual i del contingut sexista. La principal preocupació pel que fa als programes informatius és, amb diferncia, la manipulació informativa (53,2%), seguida de la presncia excessiva de continguts polítics (10,7%). El tractament de gnere també preocupa, ats que gairebé la meitat (49,4%) de la població catalana considera que és poc o gens igualitari. En la mateixa línia, 6 de cada 10 persones consideren que la publicitat dona una imatge no acurada de les dones. Pel que fa a la publicitat de jocs datzar i apostes esportives, el 83,9% dels catalans la prohibirien o la limitarien. En aquest cas, també es constata la diferncia per edats, ja que els més joves són els més permissius amb aquest tipus de publicitat, mentre que els més grans de 50 anys demanen majoritriament prohibir-la. En relació amb lús dinternet per part dels menors dedat, les principals preocupacions són que els infants i adolescents puguin contactar amb estranys a la xarxa, que vegin continguts inapropiats o que estiguin massa temps connectats. En concordana amb aquestes preocupacions, el 36,9% dels pares tenen installats filtres de control parental i un 15,6% tenen un sistema que limita el temps que els menors poden navegar per internet. El 72,8% de les persones enquestades considera necessria la regulació dels continguts audiovisuals, sent les persones de 35 a 49 anys les que consideren més necessria aquesta regulació. La meitat de la població (49,9%) creu que el CAC hauria de tenir competncies sobre internet. Les persones més joves (de 16 a 24 anys) són les que consideren més necessria aquesta regulació.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés