Lerosió del medi o la saturació dels aparcaments són algunes de les principals conseqüncies
ACN
Gurb.-La Creu de Gurb és una dels miradors més emblemtics de la Plana de Vic i els seus voltants. En relativament poc temps de caminada, se salva un desnivell important que porta el visitant a gaudir dunes vistes excepcionals que permeten situar al paisatge altres punts dinters de la zona com el Matagalls o el Pla dAiats. La seva proximitat amb Vic i el fet que no shi pugui accedir amb vehicle fins dalt ha convertit el turó en un reclam molt popular entre la població de la zona. Alguns diumenges al matí, el cim sembla Les Rambles de Barcelona, per entre setmana el degoteig constant de caminadors i esportistes no cessa, fins i tot de nit. La massificació de lespai provoca conseqüncies desplaents com lerosió del medi o queixes dels vens -molts dells pagesos o ramaders- per lestacionament de vehicles a les zones de pas. Tot i que la propietat de la muntanya és privada, tant des de la Unió Excursionista de Vic com del propi Ajuntament de Gurb veuen la necessitat de repensar-ne els accessos.
Sestima que unes 200 persones al dia pugen la Creu de Gurb, una xifra que pot augmentar considerablement els caps de setmana. El turó forma part dun PEIN (Pla dEspais dInters Natural) i des de fa temps la Unió Excursionista de Vic (UEV) té la Creu de Gurb com a terreny predilecte dentrenament de curses de muntanya i també de la seva escola esportiva. Aix, sumat al públic familiar de Vic que hi va sovint, ha provocat que lespai shagi massificat. La situació ens ha fet prendre conscincia que des de la Unió Excursionista hem dintentar vetllar per lentorn i, si cal, prendre mesures o parlar amb qui sigui, ha assenyalat a lACN Lluís Sentenach, vicepresident de la UEV.Existeixen dues vies principals per fer lascensió a la Creu de Gurb: una des de la Font del Güell i, laltra, des de Sant Andreu de Gurb. Un recorregut és més directe, el de la Font del Güell, mentre que el de Sant Andreu de Gurb sol ser el preferit per a famílies de fora de la comarca dOsona que també aprofiten per a visitar lafamadíssim Bosc Encantat, un espai forestal decorat amb animalons de fusta fets a m. Sentenach ha explicat que la gran quantitat de gent que visita el turó ha provocat una proliferació de camins alternatius als principals que evidencien lerosió de la muntanya. La pressió també ha provocat un problema de deixalles, i un altre per la qüestió de laparcament. En aquest darrer cas, per exemple, el prquing de laccés sud és molt petit i quan somple, molts visitants deixen els cotxes mal aparcats a les vores del camí. Potser hi passa un altre cotxe, per en cap cas hi pot transitar un tractor o una mquina de segar dels ramaders i agricultors que viuen i treballen all. Sentenach lamenta el desconeixement del món rural que tenen alguns dels visitants i que provoca malestar als vens. A més, lincivisme dalguns amos de gos que porten lanimal deslligat també representa un problema per la quantitat de gent que pot passar pel turó. La situació ens preocupa, ha dit Sentenach. De la seva banda, el regidor de lAjuntament de Gurb, Pere Miralpeix, ha defensat que des del consistori shan dut a terme algunes accions com arranjar el prquing de laccés sud, per admet que ha quedat molt petit. També shan installat panells informatius sobre la flora i la geologia de la zona, i un altre on sassenyala els principals camins del turó. Daltra banda, també sha decidit tallar el pas dexcursionistes per alguns camins erosionats amb lobjectiu dajudar a regenerar-los. Un estudi de la Unió Excursionista de Vic dibuixa el perfil dels usuaris del turóLa Unió Excursionista de Vic, amb lajuda dalumnes voluntaris de lInstitut Jaume Callís, fa uns mesos va elaborar un estudi dimpacte dels usos al turó. Lestudi recull que hi ha dos grans grups de persones que visiten la Creu de Gurb. Si bé el gruix són de Vic, les persones que arriben des de lrea metropolitana, majoritriament famílies, també és important, especialment en dies festius. Per arribar fins a dalt, la majoria caminen o passegen, seguit daquells que fan lascensió corrent. En termes generals, el 65% dels enquestats que puja ho fa caminant. Durant el cap de setmana del mes de mar en qu es va fer lenquesta, els enquestadors només van detectar que un 18% dels caminadors anaven acompanyats del gos, que la majoria portava deslligat. Gairebé el 80% de les persones que pugen el turó des de la vessant sud shi aproximen en cotxe. El gruix denquestats es divideix entre aquells que aparquen a laparcament que es troba a prop de la C-25, i aquells que trien estacionar el seu cotxe al petit prquing de la Font del Güell, encara que estigui mal aparcat al camí. En lmbit de lalimentació i la generació de residus, destaca que un 47,13% portava menjar en un envs de plstic. Només el 10,34% utilitzava envs de cartó o paper, una xifra propera als que no utilitzaven envs ja que portaven fruita. Del 79% de persones que portaven beguda, un 72% era aigua, per només el 4,6% la duia en una cantimplora. Pel que fa als residus, només la meitat de les persones enquestades duia una bossa per a recollir les deixalles. Mentre que el 100% van manifestar recollir els residus que ells mateixos generen, només un 6,8% ho feia també amb les deixalles que troba pel camí.En la batuda de deixalles que es va fer, com a ancdota, es va arribar a trobar una llauna del mundial del 1982. El residu més important que es va recuperar van ser els mocadors de paper, amb un total de 271 unitats. El segon residu més important van ser les llaunes, seguit de les ampolles de plstic o els brics. A banda, també es va localitzar un pantaló, una gorra, pilotes, fustes de procedncies diferents i plstics diversos. Propostes de millora i iactuació Pel que fa a les propostes de millora, per la Unió Excursionista de Vic nhi ha una de bsica, que és la pedagogia. Lluís Sentenach ha assenyalat que després danalitzar els resultats de lenquesta, són conscients que hi ha molta feina a fer. Pel que fa a laccessibilitat, per fer la sortida fins a la Creu més atractiva per a les famílies i motivar lús de la bicicleta, es proposa crear un carril bici que uneixi Vic fins al prquing de la Font del Güell. All shaurien dhabilitar uns aparcaments per a bicicletes per poder continuar a peu, al mateix prquing o, per exemple, llogant un paller dun veí. Daltra banda, la Unió també proposa llogar un camp a tocar del pont de la C-25 (accés sud de la Creu) i tancar el prquing de la Font del Güell, amb una tanca que només puguin obrir els vens. De la seva banda, Pere Miralpeix assegura que solucionar la qüestió del prquing és un dels temes que més els preocupa. El consistori encara no té clar si és millor buscar una zona daparcament més mplia o simplement tancar tot el camí i que els excursionistes aparquin a la sortida de Vic, a la zona de lAndersen o del Club Tennis Vic. El regidor admet que barrar laccés seria una mesura drstica, per també assegura que la gent ve a la Creu de Gurb a caminar, o sigui que perqu comencin el camí una mica més lluny tampoc hauria de passar res. Sobre la possibilitat de collocar-hi peatges com sha fet en espais naturals molt massificats, Miralpeix creu que en aquest espai la mesura seria molt complicada dimplementar. A més, des de la Unió també es proposa tancar tots els senders secundaris perqu es puguin regenerar i que un panell informatiu indiqui que hi ha dos senders principals accés nord i accés sud-, que es comuniquen entre ells. Si tenim un problema derosió, i es van obrint nous camins, aix provocar una degradació contínua de la muntanya, ha assenyalat.
