La Colnia Vidal de Puig-reig ha recuperat "la vida" amb una trentena de nous inquilins
ACN
Puig-reig.-La masoveria urbana s'est convertint en una alternativa cada vegada més recurrent a la Catalunya Central per combatre la problemtica dels habitatges buits i deteriorats. A Osona, el Consell Comarcal ha posat en marxa un servei d'assessorament per als municipis per mobilitzar habitatges buits i buscar la millora fórmula per cada cas. Per la seva part, l'Ajuntament de Calaf (Anoia) vol treure a concurs, en concepte de masoveria, quatre dels habitatges de les antigues Cases dels Mestres, de titularitat publica. I a Puig-reig (Bergued), un altre exemple: la cooperativa Vidlia treballa per retornar la vida a l'antiga Colnia de Cal Vidal. De moment ja s'hi ha installat una trentena de persones.
Al segle XIX a l'antiga colnia txtil de Cal Vidal hi van arribar a viure 700 persones. Tancada als anys 80, tan sols hi quedaven una quinzena de persones. El 2017 la propietria de la finca, una societat immobiliria, la va cedir per 75 anys a la cooperativa Vidlia. Segons han relatat a l'ACN els impulsors del projecte, Queralt Jorba i Daniel Hayes, l'acord estableix poder fer ús dels espais, entre els quals hi ha més d'un centenar d'habitatges, a canvi de la seva rehabilitació concretament 2.500 euros en hores de treball al mes-. Ja s'hi han installat una vintena d'adults, amb els seus deu fills.La Pilar Pascual, una de les poques venes que quedaven a Cal Vidal i antiga treballadora de la txtil, reconeix que els nous 'masovers' han retornat la "vida" a la colnia. "Aix semblava un cementiri més que habitatges, i ara és un goig". Ho comparteix l'Encarnació Olnia, també de les veteranes, que recorda l'estat de deteriorament en qu es trobava la colnia. "Potser ara s'animar una mica", diu. Els habitatges a Cal Vidal són individuals, per compten amb espais compartits. Els pats són comunitaris i funcionen com una assemblea. "Hem comenat per rehabilitar els espais que es trobaven menys deteriorats i la idea és anar fent de mica en mica", explica Jorba. Pel que fa a l'economia, diu, "és mixta": "una part és personal, per també hi ha una part compartida". A més, es lloguen espais rehabilitats per fer esdeveniments i ofereixen una programació cultural i artística, ara aturada per la covid-19.Hayes defineix el projecte com una "cooperativa integral". L'objectiu, diu, és recuperar "l'autonomia" que havia tingut l'espai dcades enrere. "És un model molt interessant per crear un futur més sostenible i resilient, tenim moltes coses locals que ens permeten confrontar-nos als reptes que venen", afegeix. Així, a banda de la cooperativa d'habitatge, han creat una de consum per tal de gestionar la producció i venda de productes alimentaris pels socis de la cooperativa, visquin o no a la colnia, a través d'un projecte propi d'agroecologia i d'abastiment a través de productors locals.L'alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba, creu que és un "projecte interessant", per subratlla que "cal fer les coses bé". El consistori exigeix a la cooperativa un pla de dotació de serveis, quantificat en 800.000 euros. Altarriba explica que els serveis de Cal Vidal llum, aigua i clavegueram- estaven adaptats pels antics inquilins, per no per a l'arribada de nous. Per aix, preveient que hi podrien arribar a viure més d'un centenar de persones, creu que és necessari fer-hi obres amb un cost important. "No els hi diem que ho facin de cop, poden fer-ho per fases, per si es rehabilita s'ha de fer de forma adequada. Han de tenir cdula d'habitabilitat, uns serveis com cal, projecte d'obres i llicncies", apunta, tot recordant que és el que fa qualsevol promotor immobiliari "sigui públic, privat o una cooperativa".A banda, Altarriba recorda que la propietat va signar una hipoteca per valor de 14 MEUR amb una entitat bancria, i ara és un fons voltor qui gestiona els actius. "Pot haver-hi un conflicte, a la llarga, perqu qui posseeix els drets és el propietari de la hipoteca", diu.Fer reviure les Cases dels MestresA Calaf, en canvi, és l'Ajuntament qui vol fomentar la masoveria. El consistori, propietari de les anomenades Cases dels Mestres, vol treure a concurs quatre dels vuit immobles en concepte de masoveria. La idea, explica la tcnica-arquitecta municipal, Marina Navarro, és buscar quatre masovers que hi puguin invertir temps i diners. Un cop enllestits els treballs, explica la tcnica, estarien un temps sense pagar res i, quan finalitzés el període de carncia, la idea seria paguessin un lloguer "tic", que en cap cas superés el 30% dels seus ingressos.El projecte, aclareix la regidora d'habitatge, Bet Miquel, es troba encara en fase embrionria. El consistori ha de veure, primer, quant costaria rehabilitar els pisos i, després, veure si hi ha "perfils" adequats que ho poguessin dur a terme. Actualment l'Ajuntament est rehabilitant dos dels immobles en total son vuit-, grcies a una subvenció de la Diputació de Barcelona i amb l'objectiu de destinar-ho a lloguer tic. Els quatre que es destinarien a masoveria estan tapiats, per evitar que puguin ser ocupats, i els altres dos ja estan plens una s'ha destinat a lloguer social i l'altre és un espai de trobada per un collectiu de dones.Miquel explica que l'Ajuntament "vol ser un exemple per a propietaris, bancs i fins i tot fons voltors". "L'habitatge ha de deixar de ser un privilegi i ser el que és, un dret fonamental", apunta. Per aquesta raó confia que, a la llarga, pisos buits existents al municipi en mans de privats puguin ser llogats, seguint l'exemple de les cases dels mestres, a través de la masoveria.El Consell Comarcal d'Osona ofereix assessorament als municipisI en l'mbit comarcal, a Osona fa temps que treballen per mobilitzar els habitatges buits, buscar la millor fórmula per fer-hi reformes i posar-los al mercat amb el model de masoveria urbana. És una iniciativa del Consell Comarcal d'Osona que, després de rebre un ajut de la Diputació de Barcelona, va encarregar un estudi a la cooperativa Cel Obert per analitzar i recollir informació del territori parlant amb els diferents ajuntaments. "Hi ha hagut molta participació i debat", remarca el conseller d'Habitatge de l'ens, Pere Medina.A partir del gener contractaran un tcnic a l'oficina comarcal que assessorar els municipis i les propietats interessades per valorar el cost de les obres i estudiar el tipus de contracte de lloguer. També seleccionaran els llogaters interessats per cada cas. Est obert a tot tipus d'habitatge i s'inclouen fórmules com lloguers a 25 anys en cas d'obres importants o fins a períodes més petits i lloguers reduts. "És molt moldejable", remarca Medina. Un dels reptes és donar confiana als propietaris i que entenguin que es fa aquest acompanyament i assessorament amb totes les garanties. Alguns ajuntaments, com Sant Bartomeu del Grau, també ho han vist com a una bona fórmula per finanar millores en habitatges públics que ara mateix estan tancats.El confinament de la covid-19 ha disparat les demandes d'anar a viure a pobles rurals i ha fet encara més evident la problemtica de la falta d'habitatge. "N'hi ha per estan buits", lamenta Medina, que situa la masoveria urbana com a una oportunitat per intentar revertir el "despoblament" dels petits municipis i la fugida dels joves a les ciutats. S'han marcat com a objectiu aconseguir 50 contractes en un any.
