L'autora d'Aprendre a parlar amb les plantes' publica la novel·la 'Dolça introducció al caos'
ACN
Barcelona.-Després d'Aprendre a parlar amb les plantes', que va rebre el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any 2018, l'escriptora Marta Orriols publica 'Dolça introducció al caos' (Edicions del Periscopi), una història sobre les contradiccions d'una parella quan es debaten sobre si tenir o no un fill. Ella té clar que no el vol i ell, que no s'ho havia plantejat, comença a somiar en tenir-lo. En una entrevista amb l'ACN, Orriols assenyala que hi ha "la tendència a consumir experiències i tenir fills ho posem com una cosa més a fer. Abans", afegeix, "era una cosa que no s'havia d'assimilar i les coses anaven més cronometrades. Ara racionalitzem molt més el fet de tenir fills i pensem en les conseqüències que pot tenir".
Al llibre, la Marta li comunica al Dani que no vol ser mare i, a partir d'aquí, s'obre entre els dos una esquerda que els generarà dubtes i indecisions que els empenyeran a repensar-se com a individus i com a parella. "Ella té molt clar que no vol ser mare de moment i ell és una cosa que no s'havia plantejat i se li obre una possibilitat i fa créixer aquesta fantasia. M'interessava la història d'una parella per tenir dues veus contraposades que girin sobre una mateixa contradicció". L'autora volia que el pes caigués sobre el personatge masculí. Tot i això, tenia clar que la Marta no havia de ser només un personatge secundari. L'escriptora volia explicar a 'Dolça introducció al caos' "què significa avui en dia prendre una decisió com la de tenir fills". Per fer-ho ha tirat el temps enrere i s'ha situat en l'edat de la protagonista per trobar-se "en aquest encreuament de camins entre fills sí o fills no. Estic a punt de fer 45 anys, però en la darrera dècada les coses han canviat bastant". Orriols creu que si hagués tingut a l'abast tota la informació que té ara sobre la maternitat, potser la seva entrada en aquest món hauria estat diferent i no tan directa. "M'ho hagués plantejat més del que m'ho vaig plantejar perquè era una cosa que donava per feta i que tocava". Assenyala que el llibre parla sobre aquelles coses que fa temps eren tradicions i que ara han anat canviant de mica en mica i es van substituint per les opcions que ofereix la vida. En aquest sentit, afirma, per exemple, que "projectar-te a tu mateix professionalment et pot arribar a omplir igual que una fita vital com tenir un fill". "Quan estàs atrapat en el present, poder mirar enrere a través de la ficció i replantejar-te les coses és un oasi de silenci i de pau per ordenar pensaments. Escriure és més una experiència aclaridora que creativa i necessitava aquest llibre per tirar enrere i pensar què faria jo ara". Tot i això, admet que amb el tema dels fills les preguntes un se les ha de fer abans de tenir-los perquè un cop els tens ja no té sentit. L'escriptora defensa que la novel·la també tracta molt sobre el cedir i el no cedir. "Per molt amor i respecte que sentis per qui tens al costat, has de ser molt honest amb tu mateix amb decisions com les que es plantegen al llibre". Orriols destaca que tenir un fill acaba definint la teva identitat i aquesta no només ve del present sinó molt del passat. 'Aprendre a parlar amb les plantes'Orriols creu que "difícilment es tornarà a repetir" l'èxit que va aconseguir amb la seva novel·la anterior 'Aprendre a parlar amb les plantes', però expressa la il·lusió de publicar un nou llibre que era esperat pels seus lectors. Destaca que se sent molt còmode al tornar a escriure en el terreny de les emocions i que els personatges siguin l'eix narratiu, ja que l'acció és mínima.
