L'escriptora publica 'Aprendre a parlar amb les plantes' que gira al votant de la mort i el dol
ACN
Barcelona.-La vida està plena de "petits herois amb gestes quotidianes". Una d'aquestes heroïnes és la Paula, que ha de superar la mort de la seva parella després d'un greu accident. Ella és la protagonista d'Aprendre a parlar amb les plantes' (Periscopi) de Marta Orriols. En una entrevista amb l'ACN, ha dit que la literatura intimista reflecteix què és la vida amb aquestes gestes de petits herois com la Paula. Orriols, qui va morir la seva parella en un accident, ha negat que sigui una novel·la autobiogràfica: "No és la nostra història sinó que vaig voler agafar una distància prou important". El llibre ha aixecat molta expectació i es traduirà al castellà, francès, alemany, italià, hebreu i neerlandès.
La novel·la neix d'unes circumstàncies molt concretes. Va ser a partir d'una trobada amb qui havia estat la directora editorial de Lumen Sílvia Querini, qui li va dir que volia publicar el seu primer llibre 'Anatomia de les distàncies curtes' en castellà. Querini li regalar la novel·la 'Nora Webster' de l'autor irlandès Colm Tóibín, que tracta sobre una vídua en el marc dels anys 40 i 50 a la Irlanda rural i com tira endavant. "Aquest regal va ser una invitació perquè era un moment que havia decidit que volia seguir escrivint i coincideix en què la meva parella feia molt poc que s'havia mort en un accident i tot junt em van impulsar a escriure una novel·la que girés al voltant de la mort". El resultat de tot això és 'Aprendre a parlar amb les plantes'. La seva protagonista és una professional neonatòloga, una persona que "arrenca i porta cap a la vida nadons que estan al límit i gairebé sempre guanya la mort". Quan la Paula rep la notícia de l'accident de la seva parella, la mort passa a convertir-se per a ella en "un enemic. La novel·la està poblada d'imatges bèl·liques, ja que la mort se li ha convertit en una cosa que no sap gestionar i li agafa un respecte a la mort". Com ha detallat Orriols, la mort és converteix en un personatge més de la novel·la. La Paula també s'haurà d'enfrontar al fet que poc abans de morir, la seva parella li va explicar que estava amb una altra noia que ho havien de deixar perquè volia fer una vida sense ella. Hores després va morir. "Ella no pot gestionar cap de les dues pèrdues i se li barregen de forma inconscient". Orriols ha intentat fer la protagonista força diferent a ella, però evidentment quan un escriu els personatges "arrosseguen" aspectes de l'autor. "Tenim una mirada sobre el món similar, que totes les coses són relatives". "Però no soc jo", ha dit. L'autora s'endinsa en una temàtica, la mort, el dol, que va tocar-la de ben a prop quan va perdre la seva parella en un accident. A ella no li agrada pensar que escriu com una manera de fer teràpia. Tot i això, ha reconegut que li ha servit per a ordenar-se i reflexionar sobre la mort i com replantejar-se tornar a començar. "Quan escrivia 'Aprendre a parlar amb les plantes' no era conscient de fer cap catarsi ni de fer un exercici de teràpia perquè no m'agrada barrejar la literatura amb això". Literatura intimista El llibre de Marta Orriols s'inscriu en una literatura de to intimista i fins i tot costumista. "La gent necessita saber molt la veritat quan llegeix". Ho ha comparat per exemple amb les sèries televisives on triomfen històries sobrenaturals i surrealistes. Ha assegurat que la literatura intimista "acaba reflectint què és la vida perquè no hi ha grans herois sinó petits herois amb gestes quotidianes". "Al lector li agrada reconèixer-se i aquest tipus de literatura més intimista permet més l'empatia", ha indicat. El llibre, escrit en català, es traduirà a sis idiomes més. A Orriols això li dona una gran alegria. "És gairebé una il·lusió infantil que et tradueixin a tants idiomes i més quan no ha sortit el llibre", ha ressaltat. També ha considerat que és una novel·la que parla d'uns sentiments i il·lusions molt universals. "La pèrdua és una experiència universal i tothom la viu més o menys de la mateixa manera". L'autora Marta Orriols Balaguer (Sabadell, 1975) és historiadora de l'art de formació. En el camp de l'escriptura ha estudiat guió cinematogràfic a l’escola de cinema Bande à Part i escriptura creativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. És autora del blog 'No puc dormir', treballa ocasionalment com a lectora editorial i ha participat en l’edició del llibre 'Objeto de amor', d'Edna O'Brien (Lumen, 2018), encarregant-se de la tria dels contes que configuren el volum. Ha col·laborat al digital de cultura 'Núvol' i actualment col·labora al portal de cultura 'Catorze', on publica cròniques literàries i culturals. El seu primer llibre va ser 'Anatomia de les distàncies curtes' (Periscopi, 2016).
