La mxima responsable de la institució demana més implicació política per impulsar les universitats
ACN
Tarragona.-La rectora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), María José Figueras, alerta que els comptes de la universitat han arribat a una situació límit després de la darrera no aprovació de pressupostos de la Generalitat. Estem a punt del collapse, reitera. En una entrevista a lACN, la rectora fa balan del seu primer any en el crrec en el qual ha apostat per fomentar la recerca i impulsar el paper i reconeixement de les dones en la vida universitria. A més fa una crida als ajuntaments del territori perqu donin beques als joves dels seus municipis perqu puguin estudiar a la URV i defensa que la universitat és un espai on hi ha dhaver llibertat dexpressió.
La fragilitat econmica de les universitats catalanes preocupa Figueras, que considera que no se senten una prioritat per part de ladministració. Shan buscat diners per metges, ensenyament o sanitat; ara és el nostre moment, reivindica. Augmenta la llum o llPC, i el nostre pressupost segueix congelat. I laportació a la que podem aspirar és per als augments salarials? La gent es desanima i sen va a lestranger, exposa en referncia als professors i investigadors. Figueras assegura que els darrers dos cursos hi han hagut uns augments de costos salarials de sis milions deuros que la URV no podia assumir, una problemtica que també ha afectat les altres universitats públiques del país i que ha obligat la Generalitat a posar 42 milions deuros durgncia.En els darrers anys la URV ha perdut múscul financer. El 2010 tenia un pressupost de 116 milions deuros, mentre que enguany és de 104. La subvenció de la Generalitat sha redut considerablement. De 79 milions el 2010 als 66 actuals. De fet la partida de personal sha mantingut estable durant aquest temps al voltant dels 71 milions deuros, aix fa que laportació del govern no sigui suficient ni tan sols per garantir els salaris. La mancana sha compensat, en part, per lincrement dingressos per matrícules. Una pujada que en certa manera és conseqüncia de laugment de matriculacions per especialment per lencariment dels preus. La rectora valora que el 30% de les taxes han servit per pagar les nmines, quan aix ho hauria de garantir lEstat. Necessitem que el govern es conscienci, amb tots els partits involucrats, que la universitat ara ha de ser una prioritat i hi apostin posant-hi diners, reclama.Reformes a SesceladesAmb tot, durant aquest primer any de mandat la rectora ha constatat que lautonomia universitria és molt limitada. Pressupostriament no puc decidir ni sobre el personal, i quan no tens diners les polítiques prpies són petites accions que pots fer en base al teu estalvi, assenyala. Amb aquests petits romanents a partir de lestiu siniciaran les obres de remodelació de la facultat de cincies de lEducació i Psicologia, al campus de Sescelades, a Sant Pere i Sant Pau. Uns treballs que en realitat són un pla B, ja que linicial era construir un nou edifici al Campus Catalunya amb una inversió de 17 milions deuros. Les obres van comenar i després dhaver-se executat una primera fase es van aturar per falta de finanament per part de la Generalitat.Els treballs que es faran tindran un cost duns 4 milions deuros i duraran uns dos o tres anys, ja que no es vol interferir en lactivitat docent. Les obres permetran resoldre problemes dinundacions, delectricitat, seguretat i millorar lAula Magna daquesta facultat que es troba molt deteriorada.Millorar la relació amb el territoriLa relació amb el Camp de Tarragona i les Terres de lEbre és un altre dels aspectes importants per a la mandatria. Segons dades de la universitat tarragonina, el 50% dels estudiants de la demarcació que aproven la selectivitat es queden a la URV, mentre que laltre 50% marxa a estudiar fora, principalment a Barcelona. Figueras aspira a decantar la balana a favor del centre que regeix amb la complicitat de les administracions locals i creu que seria positiu per la zona. Si estudien a la nostra universitat no necessitaran marxar perqu quan acabin tornaran als seus llocs dorigen. El que no volem és despoblar el territori per enviar-los a Barcelona perqu aquí no es poden guanyar la vida. Hem de fer que la gent es guanyi la vida aquí amb un nivell de vida elevat, sentencia. Per aconseguir-ho proposa que els ajuntaments donin beques perqu els joves es formin a la URV i insta els dirigents polítics a millorar el transport públic perqu els alumnes de ciutats com Tortosa, Valls o Montblanc tinguin més facilitats per arribar a classe. També respon les peticions dacollir estudis de la URV que en les darreres setmanes, coincidint amb la campanya electoral, han arribat de ciutats com Valls o Salou. Figueras remarca que no hem de fer volar coloms i afirma irnicament que si algun municipi paga els edificis, el manteniment i és capa de posar diners sobre la taula, té les portes obertes del rectorat. A més, demana que les propostes encaixin amb la necessitat social del territori, tinguin qualitat i siguin interessants per atreure gent de fora. Si és només per gent del territori, no té sentit, remarca.Eixos prioritarisTot i les dificultats per impulsar nous projectes i equipaments, María José Figueras ha procurat implementar novetats i millores. Un dels eixos prioritaris és potenciar la recerca. Per aquesta raó el proper curs es posaran en marxa 50 beques que facin la funció de contractes per al personal que fa una tesi. Hem de pensar com podem potenciar la producció científica perqu entenem que la nostra professió és docent i investigadora, assenyala la responsable de la institució. De la vessant docent, la rectora destaca que es treballa en millorar locupabilitat i avana que tenen damunt la taula un projecte per crear una acceleradora que ajudi les empreses en els inicis. A més, des del febrer hi ha en funcionament una nova oficina de captació de recursos europeus que actualment ja gestiona 44 projectes.Un altre dels motors de canvi que vol posar en valor Figueras són les dones. Té la voluntat dinvestir més dones com a doctores Honoris Causa, que es troben en clara minoria respecte els homes. També treballa per tenir un consell social paritari, si bé sap que no ser fcil. Per aconseguir la paritat ens han dacompanyar els homes, assenyala. Per aconseguir-la, la URV treballa en el tercer pla digualtat i en despertar vocacions científiques entre les noies, un camp en el qual la presncia dels homes és majoritria. De tota manera, per la rectora la igualtat passa per defensar tant el rol de la dona com el de lhome, i ens trobem amb un problema a la inversa: no tenim educadors dinfantil i primria, diagnostica. Al seu parer si no hi ha el model dhome cuidador, no queda reflectit en la societat que el pare pot fer les mateixes funcions que la mare. Per aquesta raó apostar per buscar educadors homes per tal que vagin als instituts a animar els joves a dedicar-se a aquestes professions.Llibertat dexpressióCoincidint amb les eleccions generals la URV, com a institució pública, va ser denunciada per algunes formacions davant la Junta Electoral per manca de neutralitat política. Estudiants havien collocat llaos grocs i pancartes demanant la llibertat dels presos independentistes i la JEC els va fer treure. Arran de la polmica, Figueras va anunciar que demanarien no tornar a ser centre de votació, un fet que encara no sha produt. Tot i aix, la rectora considera que és una guerra absurda. Mentre estem traient llaos estem deixant de fer una altra feina. Inventem llaos de tots els colors i que tothom posi el que li doni la gana, reclama. A més, reflexiona que vivim en lpoca amb més formació i som menys capaos darribar a acords. Alguna cosa no fem bé. Si us plau, posem-nos dacord, demana. Segons ella, a linterior de la comunitat universitria la llibertat dexpressió ha de ser la mxima mentre no es destrossi material ni es facin pintades que costi repintar. A més considera que cal respectar les manifestacions, sempre que siguin coses autoritzades i que no ens saltem la llei a la torera. Defenso la llibertat dexpressió de tothom, conclou.
