L'autora de 'Pedra de tartera' publica aquest dimecres la seva nova novella 'A l'amic escocs'
ACN
Barcelona.-L'escriptora Maria Barbal, autora de l'aclamada novella 'Pedra de tartera', torna a les llibreries amb l'obra 'A l'amic escocs' (Columna), una histria sobre l'amistat entre un jove del Pallars anomenat Benet Enrich, nascut l'any 1913, i en George, un escocs que s'apunta a les brigades internacionals perqu combrega amb el comunisme i fuig de la tirania del pare. Els dos joves es coneixen durant la Guerra Civil espanyola i es retroben al cap de més de 30 anys en la maduresa. Les seves vides es veuen marcades per la guerra. En una entrevista a l'ACN, Barbal ha explicat que "una guerra deixa una cua de dolor que es transmet generació rere generació".
Els dos joves protagonistes es coneixen durant la Guerra Civil espanyola i es retroben més de 30 anys després. El retrobament esdevindr una gran alegria per a tots dos. George, ara periodista del 'Daily Telegraph', és el narrador a l'inici i al final de la novella i dibuixar les trajectries de l'un i de l'altre. El relat recorrer la vida d'en Benet des del seu naixement en un poble de muntanya, els seus somnis juvenils i la seva relació familiar, els neguits de la professió i les ferides de la guerra, la renúncia a una aspiració artística i, en especial, la seva histria damor amb l'Elvira. La novella ofereix una mirada sobre una poca, des dels anys 30 del segle XX a la dcada dels 70, i en especial sobre l'efecte que els fets polítics importants imprimeixen en els joves i en el seu futur. "La histria s'explica sobre un paisatge propi", on es narra com es vivia en aquell temps.Barbal ha explicat que les novelles poden tenir un impuls que ve de llocs diferents i en aquest cas, ha assegurat, també ha estat així. L'escriptora partia d'unes notes preses per una persona que va viure la Guerra Civil. Feia més de 20 anys que Barbal les tenia, per al posar-se a escriure, li era difícil trobar la histria que hi havia darrere les notes perqu eren "records, sensacions, comentaris de llibres i esborranys de cartes". Va arribar un moment per que va obtenir les cartes que havia escrit aquesta persona a la seva enamorada i aquí va descobrir que la histria tenia un altre caire; hi havia una evolució interessant de la parella i li va semblar que "hi havia un trajecte per arribar a una novella". Per altra banda, l'escriptora tenia molt inters des del primer moment en explicar la histria d'una amistat entre dos homes que es troben durant la Guerra Civil en un hospital. "Hi havia un punt argumental que m'interessava perqu hi havia la ramificació d'algú que ve per idealisme i fugint de la seva histria familiar i es troba amb un altre que l'obliguen a anar a la guerra". D'aquí sorgeix una forta amistat. Barbal ha assegurat que una amistat breu que neix en circumstncies especials pot tenir una intensitat molt profunda i durar tota la vida. Barbal ha destacat que els dos protagonistes són "bastant diferents, gairebé contraposats". Per una banda, en Benet és "reflexiu, té en compte els altres, és bastant tímid i té profunditat perqu li agrada millorar intellectualment i és capa de renunciar al seu projecte de vida pels altres". Per altra, en George, és tot "el contrari" perqu és espontani, directe, obert i fogós. Ell "ha viscut un trauma perqu han mort molts dels seus companys i est rabiós". La novella s'escriu en un context de guerra. Segons l'autora, una guerra afectava molt la societat i especialment als perdedors i a la gent humil i quan aquesta s'acabava, les famílies havien de tirar endavant, des del punt de vista econmic, com podien. Ha explicat que hi ha casos terribles com una noia que s'havia de casar amb un soldat i aquest no va tornar de la guerra i la seva família la va obligar igualment a casar-se per convenincia. "És una poca en la que moltes persones se sacrifiquen pels seus pares i la seva situació". Barbal ha manifestat que "una guerra deixa una cua de dolor que es transmet generació rere generació". De fet, a l'escriptora li interessava la histria d'en Benet perqu "la veia molt igual a la de tants altres": el protagonista dona petits passos i aquests, al llarg de la vida, sumen un gran pas. "Aquest és l'atractiu més gran de la novella al costat de l'amistat" amb en George, que és el seu contrapunt, i "la bellesa del retrobament", ha afegit. 'Pedra de tartera'Ja fa més de 30 anys de la publicació de la seva exitosa novella 'Pedra de tartera'. Ha recordat que en aquell moment, com a primer llibre, no es va plantejar grans coses, va escriure d'una manera "molt espontnia" una histria i no es va preocupar amb quina persona ho explicava o perqu ho feia. A 'Pedra de tartera' no hi havia tant raonament com a 'L'amic escocs'. "He perdut espontanetat i he guanyat en dir qu explico primer i quina veu em va millor per fer-ho". L'entorn, el paisatge, és protagonista més de la novella. Barbal és de Tremp i ha reconegut que coneix bastant bé les dues comarques del Pallars, el llenguatge i les seves costums; aix li ha servit molt per escriure la novella. L'autora Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conixer amb la novella 'Pedra de tartera', premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985. Aquest llibre obre un cicle novellístic amb el Pallars nadiu de l'autora com a punt de referncia, que també integren 'Mel i metzines' (1990) i 'Cmfora' (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra dOr 1993 i Nacional de Literatura 1993). La seva obra com a novellista també comprn els títols 'Escrivia cartes al cel' (1996), 'Carrer Bolívia' (1999), 'Bella edat' (2003), 'País íntim' (Premi Prudenci Bertrana 2005) i 'Emma' (2008). També ha publicat les narracions 'La mort de Teresa' (1986), 'Ulleres de sol' (1994), 'La pressa del temps' (2009) i 'Cada dia penso en tu' (2011). Lany 2014 va publicar la seva darrera novella, 'En la pell de l'altre'.
