Personalitats del món polític, cultural i periodístic es posicionen sobre possibles acords postelectorals a Barcelona
ACN
Barcelona.-Personalitats del món polític, artístic i periodístic shan posicionat sobre els possibles pactes postelectorals a lAjuntament de Barcelona i han signat manifestos creuats. Duna banda, personalitats com Joan Tard, Simona Levi i David Fernández han donat suport a un text en defensa dun pacte entre Ernest Maragall i Ada Colau, mentre que de laltra, altres noms reconeguts com Javier Pérez Royo, Marina Subirats o Carla Simón han signat a favor dun tripartit entre ERC, BComú i el PSC. El primer manifest, que advoca per un pacte entre les dues forces més votades en les eleccions, reclama un govern fort, desquerres i comproms amb els drets civils i democrtics. Per contra, el text que defensa un tripartit aspira a situar un govern "estable" al consistori.
Les personalitats que han signat un manifest a favor duna aliana entre Maragall i Colau reclamen que es formi un govern obert a acords que tingui com a objectiu garantir els drets socials de la ciutadania, com ara lhabitatge, el treball amb salaris dignes, leducació, la cultura, la mobilitat, la lluita contra el xoc climtic i la contaminació i el feminisme, entre daltres.En aquest sentit, el text destaca lmplia coincidncia programtica entre ERC i BComú en aquestes matries i defensa que un pacte entre les dues forces seria lopció més natural i que garantiria millor la governana de Barcelona. Demanem que negocin amb generositat i posin la ciutat i la seva gent al centre, reclama el manifest.Daltra banda, aquelles personalitats favorables a un tripartit entre ERC, BComú i el PSC subratllen la tradició progressista de Barcelona i emplacen les tres forces desquerra a formar un govern estable per als propers quatre anys que impulsi polítiques dequitat social, feministes, de foment de lhabitatge assequible, de suport a leconomia social i de millora ambiental.Així mateix, en relació al procés catal, el text demana que lAjuntament de Barcelona cerqui una sortida dialogada i acordada al conflicte, tot defugint de la judicialització de la política i abandonant la dinmica estril dels fronts polítics contraposats.
