Lúltima ficció de lautora és una stira de lEspanya daquells anys amb un decorat distpic
ACN
Barcelona.-Leditorial Males Herbes publicar el proper 4 de mar el text íntegre, incloent les pgines que no van passar la censura franquista, de la darrera novella dAurora Bertrana, La Ciutat dels Joves (1971). Lúltima ficció escrita per lautora als 79 anys és una distpia a través de la qual va voler copsar la fotografia daquell moment, entre el vent de canvi de les noves generacions (La ciutat dels joves) i un enquistat rgim franquista que es resistia a desaparixer (La ciutat dels vells). Malgrat el decorat distpic, per, la novella va patir la tisorada de la censura. Per aix leditorial ha incls en aquesta reedició els informes i comentaris que els censors li van dedicar.
Un periodista veter procedent de la Ciutat dels Vells (metfora de lEspanya franquista) és enviat a la Ciutat dels Joves per escriuren un reportatge. All hi trobar una societat completament nova, vital i alliberada de tabús, que fa pensar en el món idealista que somniaven els joves de finals dels seixanta. El reporter anir comparant all que observa amb el lloc don ve i així, i tot i mostrar que el funcionament de la Ciutat dels Joves no és perfecte i que a voltes li resulta incomprensible, el trobar preferible al de la Ciutat dels Vells, catlica i conservadora, dominada per la hipocresia i la manca de llibertat.Aquesta és la trama de La Ciutat dels Joves, una distpia que atacava el franquisme des de la ficció mentre reflexionava sobre el maig del 68. La darrera novella de Bertrana va ser també la més política de lautora. I és que darrere de lartifici de la ficció lautora hi deixava clara la seva visió sobre lEspanya daquells anys i els anhels de llibertat que es coen dins i fora, opinant sobre temes com la religió, el feminisme o leconomia. Leditorial Males Herbes la reedita ara amb una versió íntegra que inclou els fragments que malgrat tractar-se duna ficció- no van passar el tall de la censura franquista, i un prleg dAdriana Brcia. És doncs la primera vegada que els lectors podran llegir el text original de la novella, i complementar la lectura amb els informes i comentaris dels censors sobre lobra. Aurora Bertrana (1892-1974), filla de lescriptor Prudenci Bertrana, va ser violoncellista i escriptora, a més duna de les primeres feministes de la cultura catalana. Va estudiar música i literatura a Ginebra. Durant la seva joventut va guanyar-se la vida com a integrant de diferents conjunts musicals a Chamonix i a París, i va fundar la primera jazz band formada íntegrament per dones. Més tard viatjaria per tot el món i recopilaria les seves experincies en diversos llibres. En la seva faceta descriptora hi destaquen llibres de viatges, novelles i dos volums de memries.
