El president del Collegi d'Ambientlegs reclama que l'Estat exigeixi responsabilitats a l'exconcessionria per haver desot la necessitat d'avaluar els riscos
ACN
Barcelona.-"Mala fe", "illegalitats", manca de transparncia i de participació. Aquestes són els principals trets que van marcar la tramitació del projecte Castor, segons ha denunciat la jurista i professora de Dret Administratiu de la URV, Aitana de la Varga, en la seva compareixena a la Comissió d'Investigació sobre el fiasco del magatzem de gas submarí al Parlament. L'experta ha citat exemples concrets com la sobtada correcció d'errors que va permetre modificar els límits marítims perqu la superfície de la concessió quedés en aigües del País Valenci dificultant la intervenció de la Generalitat- o, de forma més evident, el trossejament del projecte per evitar que esquivar la submissió d'algunes parts a l'impacte ambiental, com el gasoducte, que els tribunals han declarat com a illegal.
Tant l'Audincia Nacional com el Tribunal Suprem van sentenciar com a illegal el gasoducte de connexió entre la planta terrestre del Castor i la xarxa general: el fragment del conducte i una interpretació interessada de la llei valenciana va portar el departament que dirigia a la secretria d'Estat pel Canvi Climtic, i actual ministra per a la Transició Ecolgica, Teresa Ribera, a eximir el projecte de l'avaluació d'impacte ambiental. També un jutjat de Castelló va acabar declarant urbanísticament illegals les installacions de terra. L'Ajuntament de Vinars va aprovar la llicncia d'obres en un temps rcord entre el 23 i el 28 de desembre de 2009. L'experta ha considerat també com a "desconcertant" i fruit de la "mala fe" la modificació dels límits marítims per evitar que el projecte quedés en aigües catalanes, arribant a apuntar la possible existncia de prevaricació. Així mateix, ha lamentat la lentitud de les diligncies obertes al jutjat de Vinars des de fa quatre anys així com també que l'Audincia Nacional hagi acabat arxivant la querella contra diversos ministres i l'empresari Florentino Pérez pel projecte Castor presentada per la Xarxa del Deute en la Globalització i la plataforma Xnet. "És un arxiu no fonamentat: no s'ha donat l'oportunitat d'investigar els fets que es posen en coneixement", ha precisat referint-se a aquest aspecte, entre d'altres. De la Varga ha posat com a exemple d'una transparncia i participació "que no existeix" la sortida a informació pública del projecte a principis d'agost de l'any 2007, un mes inhbil a gairebé tots els efectes. També ha recordat que es va haver de requerir a l'exconcessionria, Escal UGS, que traduís de l'angls bona part de la documentació perqu la ciutadania i podés accedir, tot i que finalment aquesta traducció no va acabar afectant tot el material. "Tot i donar accés a la informació i es donin 20 dies per fer allegacions em sembla ua documentació era excessiva per analitzar amb calma i per fer la participació efectiva amb unes allegacions correctes", ha assenyalat. Ocultació de dades i falsejament ambientalDes d'una ptica més ambiental i tcnica, el president del Collegi d'Ambientlegs de Catalunya, Ricard Vizcarra, ha qüestionat també l'execució d'un projecte que "mai s'hauria d'haver fet realitat" i que, al marge dels impactes sobre el medi causats pels terratrmols, hauria vulnerat els drets constitucionals dels ciutadans a la integritat i a gaudir d'un entorn ambiental adequat. Considera que l'empresa i l'administració havien de conixer el perill de risc sísmic i, per aquest motiu, considera que hi ha prou indicis per obrir una investigació sobre ocultació de dades i falsejament del procés d'avaluació ambiental."Creiem que la responsabilitat de l'empresa que s'estableix a partir del moment que no es considera cap escenari de sismicitat significativa: els han avisat, els han dit no corris, vigila, ves en compte que aquesta corba és perillosa per han anat amb el pedal a fons, no s'ha formalitzat cap protocol d'actuació. Aix, segons la interpretació del Collegi, és una manipulació maliciosa en el procediment d'avaluació ambiental", ha criticat, per exigir al govern espanyol que posi en marxa mecanismes per recuperar la indemnització, tancar la plataforma i retornar a la situació inicial, compensar pels danys.Vizcarra ha remarcat que els terratrmols no són el problema del projecte Castor, sinó el resultat de "deficincies i negligncies detectades en totes les fases del projecte per sobretot en l'avaluació ambiental". En aquesta línia, ha reclamat al Parlament que aprovi la creació del cos d'ambientlegs de la Generalitat com a eina clau en el futur del país per evitar aquest tipus de casos.Zona fracturada amb falles activesPer la seva banda, el geleg i coordinador del Centre de Sostenibilitat Territorial, Lloren Planagum, considera també molt possible que l'empresa incorregués en negligncia a l'hora de valorar el potencial sísmic d'una zona molt fracturada on ja es coneixia l'existncia de falles actives. Fins i tot, dels terratrmols que es van arribar a produir durant els anys 70 i 80 quan la multinacional Shell va estar explotant el petroli del jaciment. L'expert ha plantejat la necessitat, en aquest sentit, d'introduir noves eines de governabilitat, com la "mediació ambiental", per evitar que aquest tipus de projectes prosperin quan la població local o experts no veuen clara la seva viabilitat. "No pot existir l'obscurantisme" del BOE, per també del DOGC, ha subratllat.Els enginyers reclamen una auditoriaPer últim, el deg deg del Collegi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, Oriol Altisench, ha plantejat que un clcul erroni de les condicions del magatzem i les pressions, fins al punt de provocar terratrmols quan s'injectava per sota del teric marge de seguretat, podria haver condut al desastre. En aquesta línia, ha reclamat al govern espanyol una auditoria tcnica per analitzar les dades i, aplicant un model actual, poder determinar si l'empresa podia saber prviament abans d'injectar qu podia provocar i les conseqüncies que d'aix se'n derivarien. Malgrat tot, Altisench ha defensat que no s'han de criminalitzar els magatzems de gas i que poden resultar necessaris en un futur sempre que s'executin "amb totes les garanties del món" i els requisits legals pertinents.
