La mostra parteix del principi que ser una 'plaga' implica desequilibrar un sistema de relacions normalitzat
ACN
Barcelona.-El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) explora les diverses formes de gestió humana de la naturalesa en l'exposició 'Plaga' al Centre d’Estudis i Documentació (CED), impulsada pel Grup d’Investigació Ecologies Culturals PEI 2019-2020, coordinat per Alberto Berzosa i Jaime Vindel. Per al grup, el concepte de plaga assenyala una relació entre la vida i el territori: éssers vivents que son considerats "un excés" en un espai determinat. La mostra parteix del principi que ser una 'plaga' implica ser categoritzat com un agent que desequilibra un sistema de relacions normalitzat, mentre que la 'plaga' és una noció matemàtica i de matriu econòmica: la quantitat d’individus considerats problemàtics per a un funcionament econòmic.
D'aquesta manera, l'exposició proposa una mirada crítica sobre les diverses formes de gestió de la naturalesa que tenen lloc actualment, i mira com es gestionen les poblacions de cotorres, eucaliptus, herbes urbanes, i l'equilibri entre espècies autòctones i espècies invasores. Aquest grup també assenyala que a Espanya hi ha prop de 50.000.000 porcs criats "amb la finalitat de ser venuts com a proteïna animal morta", i també hi ha un milió de senglars. "Els primers formen part de l’economia de vida i mort de capitalisme contemporani, i els segons són considerats una molèstia per a l’avanç de l’especulació immobiliària sobre els boscos", proposa. El resultat és una exposició que reflexiona sobre les diverses formes de gestionar la naturalesa que tenen lloc actualment. La cartografia, que ocupa el lloc central de la sala, proposa un exercici crític sobre el planisferi hegemònic i el mapa de la ciutat de Barcelona. S’hi localitzen espacialment les problemàtiques que formen part de la mostra, així com alguns fluxos de comerç, de migració i d’extracció de recursos que conflueixen a la ciutat. D'altra banda, 'Loros rebeldes' és un vídeo polifònic que proposa articular arxius estranys (com entrevistes, mems, llenguatges animals, notícies i altres materials) per debatre l’estatut polític dels animals que migren, i que té com a protagonista la cotorra argentina, entre altres reflexions.
