Publicado 13/11/2019 14:08

L'Orquestra de Cambra de Granollers aposta per la innovació amb un projecte pioner que combina música, robots i cermica

Les mquines s'inspiren en les partitures d'orquestra per crear sobre el fang

ACN

Barcelona.-El Teatre Auditori de Granollers fa una aposta per la innovació amb el projecte pioner 'Robot Orquestra', en qu la tecnologia connecta la música amb l'artesania de la cermica. El diumenge 24 de novembre, l'Orquestra de Cambra de Granollers posar en escena la Simfonia 59 de Haydn, coneguda com la 'Simfonia del foc', on dos braos robotitzats entraran en acció a l'escenari per crear una pea de cermica en directe en funció de la música que vagi sonant. La pea creada s'exposar al Teatre Auditori de Granollers. El procés de gravat es dur a terme amb eines metlliques i les tecnologies utilitzades seran, duna banda lanomenada robtica collaborativa i anlisi del so i, de laltra, el disseny generatiu que incidir la música en la cermica a temps real.

El projecte sorgeix de la suma desforos del Teatre Auditori de Granollers, lOrquestra de Cambra de Granollers (amb Corrado Bolsi, com a director musical), el ceramista granollerí Toni Cumella, lInstitut dArquitectura Avanada de Catalunya que ha desenvolupat el projecte-, lempresa Vicosystems (integrador de robtica) i Universal Robots, a Dinamarca (provedor dels robots). A més dinterpretar 'El foc' de Haydn a la seva Simfonia 59, l'Orquestra de Cambra de Granollers oferir també l'obra de Jean-Féry Rebel, 'Els Elements', creada lany 1737. Una suite de danses barroques en qu el músic evocava els elements de la natura de forma altament descriptiva, amb una música que va obrir nous camins expressius. La Música Aqutica de Telemann, composta el 1723 amb motiu del centenari de la fundació de lAlmirallat dHamburg, també ser present al concert, una obra que segueix lesquema de les Obertures a lafrancesa, amb deu moviments de dansa que evoquen personatges de la mitologia antiga relacionada amb el medi aqutic.Finalment, ser la música de Béla Bartók la que ens dur la terra a través de les Danses romaneses que va compondre per a piano el 1915 per que el 24 de novembre es podr sentir en la versió orquestral que en va fer dos anys després.Creació a partir d'estímuls musicalsEl ceramista i director creatiu, Antoni Cumella, ha explicat que no hi ha "cap voluntat figurativa" en el resultat final, sinó que es busca l'efecte esttic a partir de programes "complexos". Així, a partir del so, el programa discrimina la informació i la converteix en moviments del capal del robot, sempre en funció del ritme, la freqüncia o el dinamisme de la música. En aquest sentit, explica que es recorre a la robtica com a element transmissió, un llenguatge adequat per processar la música i moure una eina que incideix sobre la cermica. Els inputs sonors es transformen en impulsos que fan moure el robot, una transmissió que, en paraules del director de l'Orquestra de Cambra de Granollers, Corrado Bolsi, és "més transparent entre música i l'obra que es crea sobre la cermica", sense cap tipus d'intervenció humana. L'objectiu és anar "més enll de la música", una eina més que Bolsi afirma que es té per "comprendre i compartir el món".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés