Actualitzat 12/07/2018 16:32

L'Orfeó Català debuta al Festival Grec amb l'òpera col·lectiva 'El monstre al laberint'

Agencia Catalana de Noticias
ACN

Cantants professionals i amateurs de totes les edats escenificaran al Teatre Grec el mite de Teseu i el Minotaure

ACN

Barcelona.-L'Orfeó Català debuta diumenge 15 de juliol al Festival Grec de Barcelona amb l'òpera 'El monstre al laberint', un espectacle on tots els seus cors i la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, acompanyats de tres solistes i diversos cantants i músics aficionats, escenificaran el mite de Teseu i el Minotaure. Completaran la representació al Teatre Grec joves intèrprets i l'artista de circ Quim Giron, que encarnarà el monstre. Amb música del compositor britànic Jonathan Dove —"èpica i dramàticament emotiva", en paraules de la directora artística de l'òpera, Constanza Brncic—, el món professional i l'amateur s'abracen en un espectacle que reflecteix el caràcter col·lectiu i participatiu del projecte.

'El monstre al laberint' va ser una proposta de la London Symphony Orchestra, la Berliner Philharmoniker i el Festival d'Aix-en-Provence, que cercaven un muntatge que permetés representar l'òpera en diversos idiomes i posades en escena diferents segons l'ocasió. Ara, després de fer parada a Berlín, Londres i Ais de Provença, l'espectacle arriba a Barcelona de la mà de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, tres solistes i prop de 300 cantaires de tots els cors de l'Orfeó Català amb edats a partir dels 6 anys, a més dels dos cors del projecte social Clavé XXI i diversos cantants individuals. Traduït al català per Marc Rosich i amb el llibret per Alasdair Middleton, el mite serà presentat amb la veu en off de l'actor Lluís Homar.En la presentació de l'òpera aquest dijous al Palau de la Música, el seu director musical, Simon Halsey, ha revelat que en l'espectacle hi haurà deu músics que tocaran instruments de metall i que acompanyaran el monstre per tot l'escenari, amb la dificultat afegida d'anar disfressats i d'haver d'aprendre's de memòria les partitures. A part, la directora artística, Constanza Brncic, ha descrit l'escenificació del periple de Teseu com un "llarg viatge emocional i poètic" que transmet la realitat de moltes persones "que han de partir d'un lloc perquè hi ha un conflicte bèl·lic", quelcom que apel·la tothom, ha destacat. Mitologia grega al Teatre GrecEl mite de Teseu i el Minotaure explica la història del rei de Creta, Minos, que té al seu palau un laberint on hi viu un monstre. Meitat home i meitat brau, la bèstia s'alimenta de carn humana. Per això, Minos, que ha vençut Atenes en una batalla, reclama que cada any la ciutat li enviï persones per poder alimentar-la. Per posar un punt final a aquesta sanguinària imposició del rei, el jove Teseu, un atenenc més, s'incorpora al grup de nois i noies destinats a ser engolits pel monstre i inicia amb ells un viatge pel laberint. Finalment, Teseu matarà la criatura i aconseguirà salvar la vida dels seus companys.

Contingut patrocinat