L'exposició 'Rèquiem per la norma' visibilitza l'obra multidisciplinària de Bötnner, un himne a la dissidència corporal i de gènere
ACN
Barcelona.-La Virreina Centre de la Imatge inaugura avui 6 de novembre les exposicions 'Rèquiem per la norma', una retrospectiva dedicada a l'artista Lorenza Bötnner, 'Survival Programmes: In Britain's Inner Cities' del projecte Exit Photgraphy Group i 'Organolètic', de l'artista Duen Sacchi. Segons el director de La Virreina Centre de la Imatge, Valentín Roma, aquestes tres mostres, que es podran visitar fins al febrer del 2019, "consoliden un tipus de projectes que els darrers dos anys porten realitzant a La Virreina que es caracteritzen per presentar trajectòries inèdites en el nostre context i amb un treball d'investigació darrere". És el cas de Lorenza Böttner, que per primera vegada gaudeix d'una exposició en un museu. Amb aquesta mostra, on la investigació ha estat molt important, es posa el focus en una artista que va reivindicar la dissidència corporal i de gènere.
Paul B. Preciado, filòsof i comissari de la mostra, ha assegurat que no es tracta "d'una exposició a l'ús": "és una investigació que va suposar el rescat i la visibilització d'una obra que en part havia estat ocultada per la història normativa de l'art i per l'àmbit institucional i museístic". Aquest projecte està caracteritzat per una metodologia que "treballa sobre el marge de la història", que entén que "el centre es construeix des del marge" i que "la normativitat es construeix des de la patologia", ha explicat Preciado, que fa 4 anys que treballan en l'obra de Lorenza Böttner.Böttner va néixer el 1959 a Xile i se li va assignar el sexe masculí. Amb vuit anys va patir una brutal descàrrega elèctrica en enfilar-se a una torre d'alta tensió per intentar agafar un niu d'ocells, va sobreviure, però se li van amputar els dos braços. La vida i l'obra de l'artista estan marcats per aquests dos temes: el gènere i el cos."Ella va accedir a la visibilitat com a cos discapacitat", ha dit Preciado, que primer va conèixer a Böttner com a Petra, la mascota dissenyada per Mariscal dels Jocs Paralímpics del 1992 de Barcelona, ciutat on l'artista va viure en alguns moments de la seva vida.L'artista "utilitza la fotografia, la performance i la pintura com a tècniques de construcció d'una subjectivitat dissident que resisteix a ser construïda com a discapacitada i com a normativament masculina", ha explicat Preciado, que considera que "el que veiem en Lorenza és una reivindicació vitalista i hedonista de la seva pròpia sexualitat i de la transició de gènere".L'artista, que va morir als 33 anys per culpa de la SIDA, "se situa en l'avantguarda de la transformació dels marcs de representació contemporanis", ha emfatitzat Preciado. Böttner, que en la seva obra lluita contra la invisibilització del seu cos, no es considera ni discapacitada ni capacitada, tampoc es considera home o dona i, d'aquesta manera, trenca amb les divisions normal-patològic i masculí-femení.'Survival Programmes', sobre la situació de les classes populars a l'Anglaterra dels anys 70L'exposició 'Survival Programmes: In Britain's Inner Cities', que s'ubica dins d'un pla de la Virreina al voltant de la imatge fotogràfica, és un clàssic de la cultura fotogràfica documental anglesa dels anys 70 i és la primera vegada que es veu en el context espanyol de forma concreta.L'objectiu d'aquest treball, que ara es pot veure en aquesta mostra comissariada per Valentín Roma, era documentar la pauperització de les classes populars a les ciutats angleses durant els governs laboristes de Harold Wilson i James Callaghan. Aquest moment històric anticipa el panorama que vindria posteriorment, després del nomenament de Margaret Thatcher com a primera ministra britànica al capdavant del Partit Conservadors.L'Exit Photgraphy Group, que és el creador d'aquest treball, s'emmarca dins d'una xarxa d'iniciatives autoorganitzades que van impulsar el desenvolupament d'una cultura fotogràfica documental i polititzada a la Gran Bretanya al llarg de tota la dècada dels setanta.'Organolèptic', sobre la construcció del cos anatòmic occidental'Organolèptic', concebut com un exercici d'imaginació utòpic per l'artista d'origen argentí Duen Sacchi (Aguaraym Argentina, 1974), narra des de diverses perspectives, mitjançant fetitxes o objectes encantats, dibuixos, estampacions murals i un llibre d'artista, la metamorfosi viscuda per nou personatges els cossos dels quals es relacionen amb certes potències transformadores, que generarien canvis físics, espirituals i emocionals.El projecte furga en les lleixes de la invenció del cos anatòmic occidental, interessant-se per les seves figuracions patològiques, les seves fantasies i les seves obsessions. "Intento indagar en la història de la malenconia occidental i com aquesta ha construït un cos simptomàtic i despotenciat que està íntimament relacionant amb la història de la pell i de la colònia", ha comentat l'artista.Sacchi ha explicat que amb aquesta mostra vol reflexionar sobre "com impacta el pensament i la construcció occidental en els cossos colonitzats" a través de dos moviments. D'una banda, veure "quines potències hi ha en aquest continu moviment d'espoli, despullament, lluita i resistència" i, d'altra banda, observar "quins llocs es troben per potenciar la fragilitat en què ens deixen els grans sistemes de producció del cos", ha dit Sacchi.
