La majoria de candidats a les eleccions generals, expectants davant els estudis de viabilitat d'un aeroport dins el país
ACN
Andorra la Vella.-Els partits que actualment ocupen els grups de l'oposició del Govern d'Andorra coincideixen en qu l'executiu que sorgeixi de les eleccions generals del 7 d'abril ha d'abordar les negociacions de l'acord d'associació amb la Unió Europea amb més "transparncia". Un dels punts que s'haur de tractar és el del pagament de la prestació d'atur als comunitaris -entre ells els treballadors fronterers- que, després de quedar-se sense feina al Principat andorr, decideixin tornar al seu país d'origen; qüestió que per bona part de les set formacions que es presenten als comicis és "inassumible". L'acostament a la UE és una oportunitat per potenciar els vincles existents amb els territoris vens en un moment on també la majoria de partits estan a l'expectativa dels resultats dels estudis de viabilitat sobre la construcció d'un aeroport en territori andorr i com aquesta infraestructura ha de conviure amb el de la Seu d'Urgell.
Demcrates per Andorra (DA), partit que ha governat durant les darreres dues legislatures, defensa la "continutat" de la feina feta fins ara en les negociacions de l'acord d'associació amb la Unió Europea. El seu candidat, Xavier Espot, creu que aquesta aproximació "pot ser una font d'oportunitats i riquesa" per també afirma que tot plegat no ha d'implicar cap renúncia de sobirania ni de les particularitats del país. Tant Liberals d'Andorra (L'A) com el Partit Socialdemcrata (PS), Progressistes-SDP i Terceravia creuen que cal arribar a un pacte d'estat sobre la qüestió i que el teixit empresarial i social estigui assabentat dels passos que es van donant. També lamenten que fins ara s'hagi actuat amb "opacitat".El capítol de la lliure circulació de persones, que entre d'altres temes a tractar inclou el de la prestació de desocupació per als ciutadans comunitaris, és un dels que caldr abordar en el prxim mandat. La majoria de formacions que concorren a les eleccions generals del 7 d'abril deixen clar que, en cas de confirmar-se que la UE els hi ho demana, el país no ho podria assumir, almenys de forma general. En aquest sentit, Espot diu que el seu partit est obert a estudiar aquells casos on s'estigui produint una "manca d'equitat o de cobertura" i considera que tot plegat s'ha de resoldre per la via d'acords bilaterals, com ara amb l'Estat espanyol, amb qui se n'ha comenat a parlar.Mentre, una de les noves formacions que es presenta als comicis, Unió pel Progrés d'Andorra (UPA), creu que s'ha de tenir molt present el model que s'aplica a Liechtenstein, on s'utilitza la superfície en metres quadrats del país com a parmetre per valorar el grau d'assumpció de les directives europees. A més, en referncia als treballadors fronterers, el seu candidat, Alfons Clavera, defensa una altra de les fórmules d'aquest model, la qual passa perqu aquests empleats continun cotitzant als pasos on resideixen.Per la seva banda, el cap de llista de L'A, Jordi Gallardo, veu important traslladar a la negociació europea el funcionament actual de les quotes d'accés al mercat laboral andorr, on n'hi ha d'específiques per a treballadors fronterers i d'altres que s'obren a immigrants que volen residir al país. En aquest sentit, el seu homleg del PS, Pere López, considera que cal seguir donant un tractament "preferent" a les persones que viuen a l'entorn del Principat i el de Progressistes-SDP, Josep Roig, destaca la importncia d'aquest perfil de treballador per Andorra. D'altra banda, Josep Pintat, de la Terceravia, creu que en aquest mbit no s'ha de legislar en excés i que la prioritat passa perqu hi hagi una "estabilitat" econmica.Un altre dels partits que concorren per primer cop a les eleccions generals, Andorra Sobirana, est en contra de la negociació d'un acord d'associació amb la UE, segons explica el seu líder, Eusebi Nomen, que creu que el pacte comportar haver d'adoptar els tipus mínims dels impostos especials. Per aquest motiu, creu que cal abordar un pacte de lliure comer com el que intenta establir el Regne Unit.La viabilitat d'un aeroport en territori andorrL'acostament d'Andorra a la Unió Europea és vista per la majoria de formacions com una oportunitat per, també, estretir encara més els vincles amb els seus vens de les dues vessants del Pirineu, amb els quals es vol potenciar l'accés i l'ús compartit d'infraestructures. Dins d'aquest marc, per, cal veure l'encaix que pot tenir la hipottica construcció d'un nou aeroport dins el país, tema sobre el qual la Cambra de Comer d'Andorra ha encarregat uns estudis de viabilitat, amb el de la Seu d'Urgell, en el qual el govern andorr és partícip de la seva gestió.Espot (DA) afirma que cal seguir apostant per la infraestructura alturgellenca on, a més, diu que s'albiren progressos tcnics amb la incorporació del sistema d'aproximació amb GPS. Tot i aix, defensa que tot plegat "no és excloent ni ha d'impedir que es puguin analitzar infraestructures dins el territori andorr". Mentre, Gallardo (L'A) es mostra prudent davant els estudis de viabilitat que s'estan fent per sense perdre de vista l'oportunitat que pot suposar pel país si aquesta infraestructura serveix "perqu arribi més gent a Andorra".Mentre, el cap de llista del PS també est a favor d'aquest aeroport sempre i quan "es pugui finanar, estigui en un bon espai i sigui accessible i no tingui un gran impacte ambiental". De totes maneres, considera que cal continuar treballant, almenys fins que el projecte no es faci realitat, en el desenvolupament de les dues installacions d'aquest tipus que hi ha a la demarcació de Lleida. Sobre aquest darrer punt també hi est d'acord el candidat de Progressistes-SDP, que no veu prioritari la construcció d'aquesta infraestructura en territori andorr.Pintat (Terceravia), en canvi, defensa que l'aeroport ha d'estar ubicat dins d'Andorra i lamenta que encara no s'hagi implantat el sistema d'aproximació amb GPS al de la Seu. "Andorra no es mereix aquestes situacions de bloqueig", afirma. Per la seva banda, el líder d'UPA creu que s'ha d'aprofitar la installació de l'Alt Urgell per també est a favor impulsar-n'hi un al Principat si aquest és operatiu, perqu ho veu com "una garantia de la sobirania". Finalment, Nomen (AS) diu que el seu partit no es posiciona en contra de cap infraestructura que sigui viable des d'un punt de vista constructiu i financer.Obertura del sector financer i diversificació de l'economiaSi la passada legislatura va comenar amb la crisi de la Banca Privada d'Andorra (BPA), el que va comportar la intervenció de l'entitat financera per part de l'executiu, aquesta acaba amb la sortida del país de la llista grisa de paradisos fiscals. Sobre aquesta qüestió, el candidat de DA destaca la importncia de tenir un sistema "homologat internacionalment", fet que, afegeix, contribueix a captar inversió estrangera. Per la seva banda, el seu homleg a L'A explica que arran del cas BPA "s'ha endurit l'accés al crdit", motiu pel qual creu que cal reflexionar sobre quines mesures de control són les necessries per evitar que s'acabi "ofegant el sistema".Mentre, tant el PS com Progressistes-SDP coincideixen en afirmar que l'acord d'associació amb la UE ajuda a "reforar" el sistema bancari i que cal, a més, fer més tasca diplomtica per donar a conixer els "esforos" que s'han fet en matria fiscal i transparncia financera. D'altra banda, el líder de la Terceravia i el d'UPA valoren l'aven que hi ha hagut en aquest mbit a l'hora que defensen ser "soberans" en el model d'impostos. Finalment, des d'AS demanen un sistema financer "fort" i creuen que l'actual model "necessita una revisió", segons ha explicat Nomen.Un altre dels temes que haur de gestionar l'executiu que surti després dels comicis general és el de l'obertura del primer casino del país, després que l'empresa guanyadora en el procés d'adjudicació no hagi obtingut la llicncia i tant ella com altres de les que van participar en el concurs hagin fet arribar el cas a la justícia andorrana. En aquest sentit, Espot defensa que el govern sempre ha actuat sota el "principi de legalitat" per la majoria de formacions que es presenten a les eleccions lamenten la situació que s'ha produt i en responsabilitzen l'executiu de tot plegat.
