ACN
Falset.-Bona part de les vinyes del Priorat, el Montsant i la Terra Alta pateixen greus danys per lonada de calor. Hi ha varietats més afectades que daltres, amb importants prdues que superen el 50%. La més perjudicada és la carinyena. Els pagesos no s'expliquen que una varietat autctona tan arrelada al territori, resistent a la sequera, no hagi pogut suportar els cops de calor dels darrers dies, amb elevades temperatures superiors als 40 graus. El ram sha assecat tant que sembla socarrimat pel foc. Al Priorat fins i tot hi ha ceps afectats. Malgrat que les comarques interiors tarragonines i ebrenques estan avesades a la calor, els productors asseguren que mai havien vist res semblant. Els preocupa, a més, que lestiu només acaba de comenar.
Enmig de la Serra dAlmos, a la Ribera dEbre, en Josep Maria mira amb desolació la quantitat de ram malms per la calorada. És com si hagués bullit, es lamenta el pags, que representa els viticultors en el consell regulador de la DO Montsant i també a la Unió de Pagesos. Entre les files de ceps costa trobar-ne un sense rams cremats. Creu que lestat fenolgic de la planta, més endarrerit que la resta, hi ha jugat en contra. El fruit, encara molt tendre, no ha pogut suportar lexposició a unes temperatures extremadament altes per ser només a linici de lestiu. En Josep Maria calcula que perdr 40.000 quilos de carinyena, la meitat del qu produeix en una collita estndard. És la varietat més estesa a la DO Montsant. Aix marcar un abans i un després a la nostra DO, tem el pags. A un preu de 90 cntims el quilo de carinyena, les prdues econmiques daquest pags es quantifiquen, de moment, en uns 36.000 euros. Les assegurances, a més, no cobreixen en igual mesura els danys per altes temperatures que, per exemple, una pedregada, en qu el pags sassegura recuperar el 100% sobre el mal real. La pedra del Priorat, com un radiador Limitant amb la Ribera dEbre, al Priorat es reprodueix la mateixa situació per aquesta sequedat que molts vinculen al canvi climtic. La incidncia pels pics de calor i el descens de la humitat relativa de laire ha estat gran, explica Sallusti lvarez, president de la DOQ Priorat. La mitjana dafectació se situa en un 25% al Priorat, que en termes econmiques suposa una prdua dentre 2 i 3 milions deuros, per en algunes finques concretes pot fregar el 100%, amb una prdua total de la collita. La incidncia és generalitzada i alhora irregular, depenent, dentrada, del tipus de varietat conreada. La carinyena especialment, per també el merlot i altres varietats blanques són les més afectades. El grau dexposició al sol de la finca, segons la seva ubicació i orientació, també és determinant. La geografia muntanyosa característica del Priorat, amb una extensió d'unes 2.000 hectrees de vinya, sexposa a una major insolació. All que és la nostra virtut també ens comporta en un element que no ajuda; la pedra sescalfa molt i fa com de radiador, compara. La DOQ considera totalment inusual aquesta onada tan forta de calor al juny. Jo no ho he vist mai, i tampoc un dany tan prematur a la vinya, constata lvarez. La DOQ, amb 530 viticultors i una producció anual de 6 milions de quilos, es lamenta també pels productors joves que aposten pel sector vitivinícola.El moscatell, el més afectat a la Terra AltaPel que fa a la DO Terra Alta, la varietat més afectada és el moscatell dAlexandria, que pot arribar a unes prdues de la producció del 50% i fins al 100%, segons si la finca disposa de reg de suport o és de sec. Els pagesos ho atribueixen al fet que el moscatell té la pell més fina i sensible. Les altres varietats també afectades a la Terra Alta són la carinyena i el syrah, mentre que han aguantat prou bé les varietats tradicionals de la zona, com la garnatxa, buc insígnia de la DO i la més estesa en aquesta comarca ebrenca, amb més de 2.000 productors.En Miquel Pinyol, viticultor i també membre de la comissió permanent comarcal de la Unió de Pagesos, no troba explicació als greus danys de la carinyena, una varietat de tota la vida, prpia de linterior tarragoní i ebrenc. Pinyol es mostra especialment preocupat per aquesta situació quan lestiu només acaba de comenar. En la primera onada de calor ja hem perdut una part de producció, que est cremada, i ens queda tot lestiu per endavant; ser difícil que les vinyes puguin aguantar tot el període vegetatiu, no sé com acabarem, conclou Pinyol.
