Publicado 08/11/2019 09:01CET

L'Observatori de l'Ebre, un petit paradís científic que pot demostrar el canvi climtic o evitar que caigui un avió

Agencia Catalana de Noticias
Agencia Catalana de Noticias - ACN

L'entitat obre portes aquest diumenge per celebrar la Setmana de Cincia

ACN

Roquetes.-Registres sísmics de tot el món, dades sobre el canvi climtic o estudis per preservar comunicacions segures quan es produeixen tempestes solars són només alguns exemples de la recerca que amaga l'Observatori de l'Ebre i que es podr descobrir diumenge, en la jornada de portes amb qu celebren la Setmana de la Cincia. Aquest organisme, vinculat ara a la Universitat Ramon Llull, es va fundar el 1904 i estudia fenmens geofísics i meteorolgics dels quals es tenen llargues sries histriques. Els pavellons de l'Observatori amaguen autntics tresors científics i patrimonials que el centre encara cataloga, tot i la falta de recursos per musetzar-los.

L'Observatori de l'Ebre és un autntic oasi amb vistes d'ocell sobre la principal rea metropolitana ebrenca. S'hi puja per un estret sender de revolts envoltat de xiprers, pins, garrofers i plantes, que no són autctones per que s'obsequiaven com agrament als jesutes que el van fundar i les van replantar. L'Observatori est format per diversos pavellons, el més nou és el dels investigadors. El primer, quan arribes dalt del turonet, és el Pavelló Landerer, amb una sala de conferncies i l'antiga biblioteca. "És molt important pel seu fons en geofísica i per colleccions especials com la de Josep Joaquim Landerer, un científic i mecenes de l'Observatori, que va ajudar als jesutes a fundar-lo", ha explicat l'investigador Pere Quintana. Sobre antigues taules s'hi ha emmarcat alguns dels mapes que Landerer va dibuixar a m i que semblen autntiques fotografies aries. La seva collecció de mapes, de fet, s'est digitalitzant amb l'Institut Cartogrfic de Catalunya perqu puguin ser consultats. També s'hi exposa, de Landerer, una collecció de fssils, illustracions o un telescopi equatorial, que segueix els astres amb un sistema de pesos. Hi ha altres curiositats en aquesta biblioteca, com una collecció de llibres navals de Narcís de Montoriol, creador catal del submarí. Es desconeix com van arribar del "mar a la muntanya". Es creu que per problemes econmics Montoriol es va vendre molts dels seus llibres per alguns els va donar a l'Església i els jesutes els haurien portat fins a l'Observatori. La Biblioteca guarda també tots els exemplars de la revista Ibrica, editada a Roquetes des de 1914 a 1980, com també el fons de biblioteca que utilitzaven els jesutes per escriure-la. Es venia cada setmana a tota Espanya i Amrica llatina.Al pavelló sísmic es poden veure sismgrafs antics que són més visuals per entendre'ls. Avui en dia "són una caixa metllica que li surten cables", com apunta Quintana, per l'antic sismgraf és una columna de ciment, de la que se'n veuen quatre metres en altura per que baixa a una profunditat de 8 metres. Est construda damunt de la roca, sense tocar l'edifici, per no percebre'n els moviments. "Si hi ha un terratrmol al Japó, si és prou intens, hi ha ones que es propaguen per l'interior de la terra fins aquí", ha destacat l'investigador. A les parets del pavelló es mostren papers fumats amb els registres antics de terratrmols a Sant Francisco (Estats Units) o Xile. "Tenim quadres amb registres de terratrmols o explosions nuclears a la Xina, o també coses locals, com una pedrera que hi ha Amposta quan exploten roca", ha descrit. Les dades que es reben, es comparteixen en xarxa amb l'Institut Geogrfic Nacional, l'Institut Cartogrfic de Catalunya i organismes internacionals. "Compartim les dades amb institucions que fan seguiment per localitzar els sismes. En casos com el projecte Castor, hem participat amb altres científics d'altres centres analitzant les dades", ha explicat Quintana. Al pavelló astronmic, hi ha telescopis, actuals i histrics, i per seguir els eclipsis o per observar el sol amb els nens, hi ha un celstat, un aparell format per dos espills i dos lents que projecten el sol a una pissarra. El quart pavelló és el meteorolgic. L'Observatori de l'Ebre té registres meteorolgics des de 1870, unes sries que ara són clau per demostrar el canvi climtic i que han estat reconegudes per l'Organització Meteorolgica Mundial atorgant la distinció d'Estació de llarga durada. "Tenim la sort, o la desgrcia, que Tortosa i Roquetes no han crescut massa i l'efecte d'illa de calor urbana no ha afectat gens en les observacions. Els canvis registrats són perqu el clima ha canviat i no perqu la ciutat ha canviat", ha apuntat l'investigador de l'Observatori.Comparteixen les dades arreu i s'ofereixen per fer recerca, i investiguen des del centre, amb una línia de recerca sobre l'impacte que tindr el canvi climtic i la hidrologia. "Amb les nostres dades, que són fiables per fer sentinelles del canvi climtic, es veu molt bé com a principis del segle XX prcticament mai superaven els 35 graus i ara és molt habitual uns 20 dies a l'any", ha advertit Quintana. Aquestes dades es posen també al servei del territori. Des del passat estiu s'estan registrant mostrejos a la Terra Alta sobre la situació hídrica en camps de vinya. A partir d'aquí es podran fer recomanacions de reg per orientar com fer-ne un ús més precís i eficient. "El canvi climtic ens el mengem segur i ara hem de veure en quin grau. Hem de fer mesures d'adaptació i estar operant conscients que en el futur segur que far més calor, hi haur més demanda d'aigua i probament la reserva hídrica ser menor, com els cabals de l'Ebre que aniran disminuint pel canvi climtic i la gestió que en fem els humans. Ho hem de tenir previst o ens equivocarem", ha afegit Quintana. La ionosferaLa jornada de portes obertes de diumenge comenar amb una conferncia sobre la ionosfera com a "ferramenta i obstacle" de les radio-telecomunicacions, a crrec de David Altadill, Estefania Blanch i Antoni Segarra (Observatori de l'Ebre, URL-CSIC). A la ionosfera, situada per sobre de l'atmosfera, s'hi manifesten "importants fenmens d'origen terrestre i extraterrestre", com les aurores boreals per se l'estudia per l'efecte espill que fa amb les ones electromagntiques. Est formada per electrons i aix fa que, en contrapartida, pugui distorsionar i pertorbar els senyals dels satllits. Mentre que la ionosfera permet les comunicacions a llarga distncia, com fer arribar un senyal de rdio de Roquetes a Alemanya, quan hi ha tempestes solars, la quantitat d'energia del sol fa que la ionosfera canvi el seu comportament. Si és de dia, la ionosfera intensifica la quantitat d'electrons, no funciona com a espill i absorbeix l'ona electromagntica. Es perd i no arribar al seu destí. Passa sobretot en latituds altes i aix ha generat incidents greus en el passat. Per exemple, durant una tempesta solar a Noruega, fa anys, les comunicacions van fallar i un tren no va fer el canvi de via quan tocava i es va produir un accident. A Quebec, les torres d'alta tensió, per una tempesta solar, van fallar i tota la regió es va quedar a les fosques durant 9 hores en ple hivern. Blanch i la resta de l'equip, estudien els comportaments per aprendre a prevenir els canvis de la ionosfera. Per exemple, els avions que han de volar per sobre dels pols, les zones més afectades, quan hi ha una tempesta solar, no volen o canvien la ruta per latituds més baixes on la ionosfera no est afectada. Van comenar a treballar amb l'OTAN, ho fan encara amb la Unió Europea i acaben de rebre finanament de l'estat espanyol per tres anys per seguir amb aquestes investigacions i anlisis amb l'objectiu de millorar la prevenció dels seus efectes. Tresors patrimonialsDiumenge també es podran descobrir alguns dels tresors que conserva l'Observatori de l'Ebre com un radiotelescopi utilitzat en la missió de la Nasa per arribar a la Lluna l'any 1969, una lluna de vidre, que en mostra "la seva cara oculta", i que es va exposar a Barcelona en la Expo de 1929 o una rosa dels vents que marca com ha anat canviant nord magntic. L'Observatori acumula tant patrimoni instrumental i científic que l'est catalogant encara. El que no hi ha, de moment, són prou recursos per musetzar-lo tot.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés