Publicado 8/11/2019 9:01:14CET

L'Observatori de l'Ebre, un petit paradís científic que pot demostrar el canvi climàtic o evitar que caigui un avió

Agencia Catalana de Noticias
Agencia Catalana de Noticias - ACN

L'entitat obre portes aquest diumenge per celebrar la Setmana de Ciència

ACN

Roquetes.-Registres sísmics de tot el món, dades sobre el canvi climàtic o estudis per preservar comunicacions segures quan es produeixen tempestes solars són només alguns exemples de la recerca que amaga l'Observatori de l'Ebre i que es podrà descobrir diumenge, en la jornada de portes amb què celebren la Setmana de la Ciència. Aquest organisme, vinculat ara a la Universitat Ramon Llull, es va fundar el 1904 i estudia fenòmens geofísics i meteorològics dels quals es tenen llargues sèries històriques. Els pavellons de l'Observatori amaguen autèntics tresors científics i patrimonials que el centre encara cataloga, tot i la falta de recursos per museïtzar-los.

L'Observatori de l'Ebre és un autèntic oasi amb vistes d'ocell sobre la principal àrea metropolitana ebrenca. S'hi puja per un estret sender de revolts envoltat de xiprers, pins, garrofers i plantes, que no són autòctones però que s'obsequiaven com agraïment als jesuïtes que el van fundar i les van replantar. L'Observatori està format per diversos pavellons, el més nou és el dels investigadors. El primer, quan arribes dalt del turonet, és el Pavelló Landerer, amb una sala de conferències i l'antiga biblioteca. "És molt important pel seu fons en geofísica i per col·leccions especials com la de Josep Joaquim Landerer, un científic i mecenes de l'Observatori, que va ajudar als jesuïtes a fundar-lo", ha explicat l'investigador Pere Quintana. Sobre antigues taules s'hi ha emmarcat alguns dels mapes que Landerer va dibuixar a mà i que semblen autèntiques fotografies aèries. La seva col·lecció de mapes, de fet, s'està digitalitzant amb l'Institut Cartogràfic de Catalunya perquè puguin ser consultats. També s'hi exposa, de Landerer, una col·lecció de fòssils, il·lustracions o un telescopi equatorial, que segueix els astres amb un sistema de pesos. Hi ha altres curiositats en aquesta biblioteca, com una col·lecció de llibres navals de Narcís de Montoriol, creador català del submarí. Es desconeix com van arribar del "mar a la muntanya". Es creu que per problemes econòmics Montoriol es va vendre molts dels seus llibres però alguns els va donar a l'Església i els jesuïtes els haurien portat fins a l'Observatori. La Biblioteca guarda també tots els exemplars de la revista Ibèrica, editada a Roquetes des de 1914 a 1980, com també el fons de biblioteca que utilitzaven els jesuïtes per escriure-la. Es venia cada setmana a tota Espanya i Amèrica llatina.Al pavelló sísmic es poden veure sismògrafs antics que són més visuals per entendre'ls. Avui en dia "són una caixa metàl·lica que li surten cables", com apunta Quintana, però l'antic sismògraf és una columna de ciment, de la que se'n veuen quatre metres en altura però que baixa a una profunditat de 8 metres. Està construïda damunt de la roca, sense tocar l'edifici, per no percebre'n els moviments. "Si hi ha un terratrèmol al Japó, si és prou intens, hi ha ones que es propaguen per l'interior de la terra fins aquí", ha destacat l'investigador. A les parets del pavelló es mostren papers fumats amb els registres antics de terratrèmols a Sant Francisco (Estats Units) o Xile. "Tenim quadres amb registres de terratrèmols o explosions nuclears a la Xina, o també coses locals, com una pedrera que hi ha Amposta quan exploten roca", ha descrit. Les dades que es reben, es comparteixen en xarxa amb l'Institut Geogràfic Nacional, l'Institut Cartogràfic de Catalunya i organismes internacionals. "Compartim les dades amb institucions que fan seguiment per localitzar els sismes. En casos com el projecte Castor, hem participat amb altres científics d'altres centres analitzant les dades", ha explicat Quintana. Al pavelló astronòmic, hi ha telescopis, actuals i històrics, i per seguir els eclipsis o per observar el sol amb els nens, hi ha un celòstat, un aparell format per dos espills i dos lents que projecten el sol a una pissarra. El quart pavelló és el meteorològic. L'Observatori de l'Ebre té registres meteorològics des de 1870, unes sèries que ara són clau per demostrar el canvi climàtic i que han estat reconegudes per l'Organització Meteorològica Mundial atorgant la distinció d'Estació de llarga durada. "Tenim la sort, o la desgràcia, que Tortosa i Roquetes no han crescut massa i l'efecte d'illa de calor urbana no ha afectat gens en les observacions. Els canvis registrats són perquè el clima ha canviat i no perquè la ciutat ha canviat", ha apuntat l'investigador de l'Observatori.Comparteixen les dades arreu i s'ofereixen per fer recerca, i investiguen des del centre, amb una línia de recerca sobre l'impacte que tindrà el canvi climàtic i la hidrologia. "Amb les nostres dades, que són fiables per fer sentinelles del canvi climàtic, es veu molt bé com a principis del segle XX pràcticament mai superaven els 35 graus i ara és molt habitual uns 20 dies a l'any", ha advertit Quintana. Aquestes dades es posen també al servei del territori. Des del passat estiu s'estan registrant mostrejos a la Terra Alta sobre la situació hídrica en camps de vinya. A partir d'aquí es podran fer recomanacions de reg per orientar com fer-ne un ús més precís i eficient. "El canvi climàtic ens el mengem segur i ara hem de veure en quin grau. Hem de fer mesures d'adaptació i estar operant conscients que en el futur segur que farà més calor, hi haurà més demanda d'aigua i probament la reserva hídrica serà menor, com els cabals de l'Ebre que aniran disminuint pel canvi climàtic i la gestió que en fem els humans. Ho hem de tenir previst o ens equivocarem", ha afegit Quintana. La ionosferaLa jornada de portes obertes de diumenge començarà amb una conferència sobre la ionosfera com a "ferramenta i obstacle" de les radio-telecomunicacions, a càrrec de David Altadill, Estefania Blanch i Antoni Segarra (Observatori de l'Ebre, URL-CSIC). A la ionosfera, situada per sobre de l'atmosfera, s'hi manifesten "importants fenòmens d'origen terrestre i extraterrestre", com les aurores boreals però se l'estudia per l'efecte espill que fa amb les ones electromagnètiques. Està formada per electrons i això fa que, en contrapartida, pugui distorsionar i pertorbar els senyals dels satèl·lits. Mentre que la ionosfera permet les comunicacions a llarga distància, com fer arribar un senyal de ràdio de Roquetes a Alemanya, quan hi ha tempestes solars, la quantitat d'energia del sol fa que la ionosfera canviï el seu comportament. Si és de dia, la ionosfera intensifica la quantitat d'electrons, no funciona com a espill i absorbeix l'ona electromagnètica. Es perd i no arribarà al seu destí. Passa sobretot en latituds altes i això ha generat incidents greus en el passat. Per exemple, durant una tempesta solar a Noruega, fa anys, les comunicacions van fallar i un tren no va fer el canvi de via quan tocava i es va produir un accident. A Quebec, les torres d'alta tensió, per una tempesta solar, van fallar i tota la regió es va quedar a les fosques durant 9 hores en ple hivern. Blanch i la resta de l'equip, estudien els comportaments per aprendre a prevenir els canvis de la ionosfera. Per exemple, els avions que han de volar per sobre dels pols, les zones més afectades, quan hi ha una tempesta solar, no volen o canvien la ruta per latituds més baixes on la ionosfera no està afectada. Van començar a treballar amb l'OTAN, ho fan encara amb la Unió Europea i acaben de rebre finançament de l'estat espanyol per tres anys per seguir amb aquestes investigacions i anàlisis amb l'objectiu de millorar la prevenció dels seus efectes. Tresors patrimonialsDiumenge també es podran descobrir alguns dels tresors que conserva l'Observatori de l'Ebre com un radiotelescopi utilitzat en la missió de la Nasa per arribar a la Lluna l'any 1969, una lluna de vidre, que en mostra "la seva cara oculta", i que es va exposar a Barcelona en la Expo de 1929 o una rosa dels vents que marca com ha anat canviant nord magnètic. L'Observatori acumula tant patrimoni instrumental i científic que l'està catalogant encara. El que no hi ha, de moment, són prou recursos per museïtzar-lo tot.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.