Ruiz-Domènec: "Hi ha hagut amb el procés una ruptura de la continuïtat de la història catalana per la velocitat d'algunes decisions"
ACN
Barcelona.-"Mirar Catalunya des de fora". Aquest és l'objectiu que es va marcar l'escriptor i acadèmic José Enrique Ruiz-Domènec (Granada, 1948). El resultat de la seva mirada és l'Informe sobre Catalunya. Una història de rebel·lia (777-2017)' (Rosa dels Vents), que tracta des d'una perspectiva històrica els diversos encaixos de Catalunya i Espanya des del segle VIII en èpoques medievals fins a l'any 2017. En una entrevista amb l'ACN, el seu autor ha indicat que precisament és en l'actualitat, amb el procés català, on "hi ha hagut una ruptura de la continuïtat en la història catalana per la velocitat d'algunes decisions". El llibre es divideix en tres parts: 'Els confins d'un regne' (777-1258), 'A la Corona d'Aragó' (1258-1714) i 'Ser i no ser Espanya' (1714-2017). Ruiz-Domènec ha afirmat que la història de Catalunya és de rebel·lia perquè "ha estat moltes vegades en tensió profunda amb el poder". El llibre també s'ha publicat en castellà de la mà de Taurus.
La història arrenca l'any 777 amb la visita dels valís musulmans de Barcelona, Saragossa i Osca a Carlemany a Paderborn per transmetre que estaven al servei del califa abbàssida Muhàmmad Àhmad Al-Mahdí i demanaven ajuda perquè les seves terres no s'integressin en l'estat omeia de Còrdova. Com ha explicat l'editorial, Ruiz-Domènec, a partir d'aquí, descriu "com es va forjar un estil de vida i un amor a la terra, la casa i la família als confins del Regne franc fins a aconseguir el reconeixement amb el nom de Catalunya; després s'analitza la creació de la Corona d’Aragó, en què Catalunya va intentar encaixar les seves institucions i formes de govern amb més o menys encert, i finalment, es narra el desenllaç que es va produir quan ser i no ser Espanya es va convertir en el fonament de la realitat catalana". Tot això per arribar a avui dia. L'autor ha assenyalat que un dels trets principals dels catalans en més de deu segles és "la rebel·lia" en el sentit "positiu" per fer, per exemple, una obra creativa. També ha declarat que és una història de "rebel·lia" perquè Catalunya ha estat moltes vegades "en una tensió profunda amb el poder que li ha tocat". Ha posat com exemples que el carolingi no va agradar molt als catalans o que el Regne franc "era massa rígid amb una economia molt diferent". Ruiz-Domenec ha assegurat que el seu informe és una aposta per la història "de veritat" de Catalunya en contra "d'algunes invencions que busquen el desprestigi de la historiografia i del país". Quan s'ha referit a la "veritat" en el sentit de la història, ha declarat que aquest és el marc interpretatiu que l'informe planteja i és que Catalunya té "una entitat social, cultural, social i econòmica molt antiga". Ha assegurat que volia demostrar que "la història real" de Catalunya és "molt millor que qualsevol invenció". Ruiz-Domènec ha posat com exemple insistir en negar que els reis d'Aragó eren reis i comtes de Barcelona. El procés Sobre el moment actual que viu Catalunya amb el procés en el centre del debat, ha reconegut que si s'observa la història era molt "esperable". Ha detallat que en el procés "hi ha hagut una ruptura de la continuïtat de la història catalana per la velocitat amb les que s'han pres en algunes decisions. S'ha perdut una mica de la idea del pactisme, però és veritat que és molt difícil dialogar quan l'altra part no vol fer-ho", ha afegit. Els presidents de la GeneralitatEl nombre de presidents de la Generalitat es va posar en qüestió per part d'algun representant de Ciutadans. L'autor ha recordat que "la Generalitat medieval i moderna no és estrictament la Generalitat actual, però res és el mateix del passat, hi ha una continuïtat de la figura de la Diputació del general que primer és fiscal però després amb Ferran I va ser una institució d'ordre polític. Per això dic que la història de la veritat ben explicada és suficient per dimensionar les possibilitats que té la realitat de Catalunya, del seu significat, que és diferent d'altres territoris". Preguntat per quin fet històric destacaria de gran transcendència de tots aquests segles recollits al seu llibre, Ruiz-Domènec ha dit que citar un fet concret no faria honor a la complexitat de la història de Catalunya. "Tan important va ser l'arribada dels carolingis el 801, la unió dinàstica amb Aragó, la conquesta de Sicília, el Compromís de Casp, la celebració de la reunió del Toisó d'Or, el Corpus de Sang, el 1714" o altres moments més actuals. Ruiz-Domènec ha negat que 'Informe sobre Catalunya. Una història de rebel·lia (777-2017)' sigui un llibre d'història, sinó una obra en la qual la història és la clau interpretativa. El fil conductor que ha trobat és que "el problema d'avui té arrels històriques". Ruiz-Domènec ha defensat que més que parlar d'objectivitat o subjectivitat, ell s'ha mogut en el mètode d'anàlisi basat en si la història és rigorosa o no. Biografia José Enrique Ruiz-Domènec és escriptor i acadèmic, ha estat professor visitant en nombroses universitats europees i americanes i ha exercit de catedràtic d’Història Medieval a la UAB des del 1969 fins a l’actualitat. A més, és editor d'Historia. National Geographic'. Va ser guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona d’assaig per l'obra 'El reto del historiador' i va ser finalista del Prix du Livre Européen amb 'Europa. Las claves de su historia'.
