Unes 700 persones participen de la festa, que aspira a tenir un himne propi l'any que ve
ACN
Lleida .-La ciutat de Lleida ha tornat a ser Medina Larida després que el bndol moro hagi venut aquest diumenge els cristians en la 24a festa de Moros i Cristians. La batalla, que sha lliurat al pont Llevadís de la Seu Vella i ha comptat amb la participació d'unes 700 persones, ha estat vistosa, molt dialctica i "gens sagnant", tal com han apuntat els dos capitans, Ermengol VI de lUrgell i Caid Musawa. Un diumenge festiu que ha arrencat amb la desfilada infantil i el concurs de bandes, que ha guanyat Unió Musical de Lleida. A la tarda, ha tingut lloc la desfilada de gala de les sis comparses tres mores i tres cristianes des de la Porta del Lleó de la Seu Vella i fins a la Paeria. A dos quarts de deu de la nit, sha iniciat la batalla amb dilegs de lactor Eduard Muntada i sota la direcció artística de Ramon Caballol, que ha culminat la festa amb la mirada posada en la propera edició, la del 25 aniversari, i la idea de crear un himne propi.
El capit del bndol moro, Caid Musawa, ha estat interpretat per Pau Cabiscol, de 23 anys. Cabiscol ha explicat que el seu nom en rab vol dir "igualtat" i ha assegurat que ha passat el que esperaven, guanyar. El capit ha afegit que espera que "tothom se senti integrat" en la nova Larida. Cabiscol ha explicat que porta dotze anys formant part de la festa. "Una professora que tenia i que era de la meva comparsa em va animar i aquí estic", ha recordat. Per a Cabiscol, la batalla ha estat molt "vistosa" i "gens sagnant". El seu contrincant, el cristi Ermengol VI de lUrgell, interpretat per Ferran Villahoz, ha dit que, malgrat la derrota, sho han passat "molt bé" i espera seguir participant de la festa molts anys més. Hem de seguir batallant, ha dit, fent broma. Villahoz porta 23 anys formant part de la batalla de Moros i Cristians de Lleida. El diumenge suposa el plat fort daquesta festa amb la desfilada infantil al matí i el concurs de bandes de música, que acompanyen les sis comparses. A partir de dos quarts de set de la tarda, les comparses shan vestit de gala i han desfilat des de la Porta del Lleó de la Seu Vella i fins al centre de la ciutat. Ahir dissabte tenien lloc les Ambaixades a la Plaa Paeria, on les comparses estableixen una discussió sense acord, enguany escrita per ladvocada i escriptora Alexandra Cuadrat, que els va emplaar a la lluita el diumenge a la nit, al Pont Llevadís de la Seu Vella. Una festa participativaEl president de lAssociació de Moros i Cristians, Josep Lluís Gázquez, ha explicat que la festa és "integradora i transversal i hi té cabuda tothom", i ha afegit que entre d'altres coses, el seu objectiu és "passar-sho bé". En relació al fet que la festa la guanya un bndol diferent cada any, Gázquez ha explicat que intenten relatar uns fets histrics "no lineals" i ha afegit que les batalles de lEdat Mitjana eren més aviat "entre els mateixos senyors feudals o entre els reis de Taifes, i no tant entre moros i cristians".Lany vinent, la festa complir 25 anys i per aquest motiu des de lassociació han obert un concurs per a aconseguir lhimne de la Festa de Moros i Cristians. Hem obert un concurs encarat a compositors que puguin compondre lhimne de la nostra festa, ha dit Gázquez, que ha puntualitzat que est obert a músics darreu. La festa de Moros i Cristians de Lleida ha comptat enguany amb la visita de Pepa Prats, presidenta de la Unió Nacional dEntitats Festeres (UNDEF), que no coneixia de primera m la celebració lleidatana, per sí a lassociació, que és lúnica entitat catalana que forma part daquesta organització. Prats ha elogiat la festa i el marc on se situa, especialment la Seu Vella i el palau de la Paeria.
