Els comerciants esperen que aquest trimestre serveixi per remuntar les vendes i recorden que "són establiments segurs"
ACN
Girona .-L'impacte del coronavirus s'ha deixat notar de manera important als bars, cafeteries i restaurants de Girona. I és que actualment un de cada tres establiments d'aquest sector a la ciutat est en trasps. Així ho assegura el president de l'Associació d'Hostaleria, Turisme i Restauració de Girona (AHTRG), Josep Carreras, que adverteix que els fons d'inversió estan comenant a comprar alguns d'aquests negocis. "Aix suposa perdre l'adn gironí, all que ens agrada tant als d'aquí", assenyala. Un altre collectiu preocupat per la situació són els comerciants de la ciutat que consideren "clau" aquest tercer trimestre de l'any per poder remuntar les vendes i evitar que hi hagi més tancaments.
Les restriccions imposades arran de la pandmia i els missatges perqu s'eviti el contacte social estan passant factura a l'hostaleria de Girona ciutat. Actualment un 35% de les cafeteries, bars, restaurants i, en menor mesura els hotels, es troben en trasps. "Podem trobar el que vulguis, all on vulguis, al preu que vulguis i de la manera que vulguis", lamenta el president de l'AHTRG, Josep Carreras. El motiu, explica, són "les conseqüncies de les mesures" que s'han pres per evitar contagis.En aquest sentit, Carreras critica "el bombardeig constant de missatges" que envien les administracions a la societat per tal de restringir el contacte social. "Portem tres mesos on s'adverteix als ciutadans que els següents quinze dies són decisius. Al final el missatge s'acaba absorbint i la gent es queda a casa", assenyala. De fet, des del sector donen per "perdut" el mes d'octubre i recorden que el mes de novembre ha estat "histricament fluix" a la ciutat. A més, la reducció drstica de les activitats de les Fires de Sant Narcís també ha suposat un cop important, ja que es tracta d'un esdeveniment que porta milers de persones a Girona.I el problema es pot agreujar si les mesures de restricció s'allarguen fins el desembre, ja que molts restaurants compten amb els sopars d'empresa i celebracions familiars com una font d'ingressos rellevant. "Hem de replantejar qu fem perqu ara per ara estem lluitant per sobreviure, no per guanyar diners", adverteix Carreras, que dona per fet que no tornaran a tenir beneficis fins el 2022.El president de l'AHTRG ha lamentat que quan hi ha una crisi com l'actual qui primer la nota és el sector de l'oci. "No estem parlant de sortir de nit de festa, sinó del familiar. Anar a dinar a sopar o a passar un cap de setmana en un hotel, aix també és oci", remarca.El comer necessita un bon trimestreSi l'hostaleria no confia massa en els propers mesos, pel comer de Girona aquest darrer trimestre de l'any és "clau" per poder seguir mantenint els negocis. Per aix, des del sector fan una crida a tornar a les botigues i recorden que els negocis "són segurs". La vicepresidenta de Girona Centre Eix Comercial, Merc Ramírez de Cartagena, assenyala que han pres totes les mesures i adverteix que si el petit comer tanca "la ciutat morir".Ramírez de Cartagena recorda que ja hi ha negocis del centre que depenien del turisme que han hagut de tancar. "Si a la resta del teixit comercial li fallen els seus clients, els acabar passant el mateix", alerta.La vicepresidenta de Girona Eix Comercial explica que des del sector s'han buscat fórmules per intentar compensar el cop que suposa la caiguda de compradors. En aquest sentit, la venda per internet ha estat una escapatria, per reconeix que cal que la gent surti "sense por".Ajuda de l'administracióTant Carreras com Ramírez de Cartagena han demanat que l'administració s'impliqui "des de tots els punts de vista". "A vegades tenim la sensació que per evitar equivocar-se no es prenen decisions. Ens cal l'ajuda ara, si no després ser massa tard", assenyala Carreras. En aquest mateix sentit ho veuen els comerciants que recorden que ells són un dels "pulmons de Girona". "Ens cal anar tots plegats perqu si no la ciutat morir. Un cop s'est a baix de tot, tornar a arrencar-ho costa molt", conclou Ramírez de Cartagena.
