L'organisme estatal s'escuda en dos procediments judicials, un dels quals ja tancat, sobre el fiasco del magatzem submarí
ACN
Alcanar.-L'Institut Geolgic i Miner (IGME) ha negat informes i documentació sobre el projecte Castor que li havia sollicitat el Parlament per a la comissió d'investigació oberta sobre el cas. El director de l'ens, Francisco González Lodeiro, ha respost al president del Parlament, Roger Torrent, que no pot remetre els estudis, alguns dels quals fet públics fa alguns anys, perqu afectarien processos judicials i la seva revelació "podria lesionar la igualtat i plenitud de la tutela judicial efectiva de les parts". Concretament, l'IGME es refereix a la querella presentada per l'Observatori del Deute en la Globalització i X-Net a l'Audincia Nacional, ja arxivada, així com el contenciós administratiu d'ACS davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid reclamant més diners pel manteniment del Castor. En canvi, no esmenta la investigació oberta pels terratrmols al jutjat de Vinars.
En un escrit rems el 29 d'octubre de 2018, el president del Parlament sollicitava a l'IGME que remetés informes i documentació referida al projecte Castor. Concretament, demanava, entre d'altres, l'informe els estudis redactats per l'organisme a posteriori sobre l'origen i les causes de la crisi sísmica que va provocar la injecció de gas al magatzem de gas submarí a partir de setembre de 2013. Entre aquests, l'anomenat "Informe Geológico sobre la crisis sísmica relacionada con el almacén subterráneo de gas denominado Castor, Castellón noreste de España", que va ser difós a finals de maig de 2014. També la documentació rebuda per l'IGME a la qual es refereix l'annex IV d'aquest i que fa referncia a "Estudios Geomecánicos, datos de presiones y registro variación G-P-A". Aquest últim aspecte resulta clau per determinar la responsabilitat de l'empresa concessionria, Escal UGS en el desencadenament dels sismes. Una informació que tant el govern espanyol com la mateixa empresa, en mans del grup ACS Florentino Pérez, han ocultat sistemticament als representants polítics a les Corts espanyoles i a la ciutadania.Per tot i tractar-se, en bona mesura, d'informació que ja havia esta feta pública arran de les reiterades peticions de grups polítics, l'organisme estatal dependent actualment del Ministeri de Cincia, Innovació i Universitats ha denegat la seva tramesa. S'escuda en la Llei 27\/2016 per la qual es regulen els drets d'accés ala informació, participació pública i accés a la justícia en matria de medi ambient, segons la qual aquestes sollicituds es poden denegar "si la informació sollicitada pot afectar negativament a causes o assumptes subjectes a procediment judicial".En concret, la resposta de González Lodeiro, amb data de 17 de desembre de 2018, cita dos procediments judicials: el contenciós administratiu obert per la constructora ACS davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid reclamant per considerar "insuficients" els 300 milions assignats per operar i mantenir les installacions de Castor entre juliol de 2012 i novembre de 2014, quan es va fer efectiva la seva renúncia a la concessió després de provocar més de mil terratrmols en període de proves. En segon lloc, esmenta la querella presentada per la Xarxa de l'Observatori del Deute en la Globalització i X-Net contra els responsables de la tramitació del projecte a l'Audincia Nacional, que va ser arxivada el setembre de l'any passat.Sense referncia del jutjat de VinarsEn canvi, el responsable de l'ens passa per alta el principal procés judicial obert contra els responsables del Castor: l'obert pel jutjat número 4 de Vinars, a instncies de Fiscalia, per suposats delicte ambiental i prevaricació ambiental en el qual, a banda dels principals directius de l'empresa exconcessionria, figuren responsables i funcionaris de l'antic Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient, el Ministeri d'Indústria i també, curiosament, tres del mateix IGME, entre els quals, el funcionari que va signar l'informe tcnic que va avalar la concessió del projecte i que havia estat investigat per autoritzar el recreixement de la bassa d'Aznalcóllar, Jesús Gómez de la Heras. En el cas de l'estudi geomecnic i sobre les dades de pressió, assegura, es tracta d'informació "aliena" a l'ens. "Per aix, no correspon a aquest organisme facilitar-lo al no ser l'entitat qui ha elaborat la citada informació". Els informes encarregats pel govern espanyol després de la crisi sísmica a l'IGME i a lInstitut Geogrfic Nacional (IGN) no solament van corroborar la relació causal de les operacions al magatzem amb els terratrmols; també suggerien manca de previsió i mala praxi, fent cas omís de les bones prctiques de la indústria, en lexecució duna actuació que va acabar afectant falles actives. El document apuntava que Escal UGS va operar sense comptar amb uns marges de seguretat suficients pel que fa a la pressió i que el ritme de les injeccions va superar de llarg el límit establert per les bones prctiques de la indústria a l'hora d'evitar problemes.Els diputats republicans del Parlament de Catalunya, Lluis Salvadó i Irene Fornós, integrants de la comissió dinvestigació del Castor i que han fet pública la negativa de l'IGME, han denunciat la " manca de transparncia i collaboració amb la Comissió dInvestigació mostrada per organismes públics" com en aquest cas no volent facilitar els seus propis estudis al Parlament. "El govern espanyol a més dencarar el desmantellament de les installacions ha dassumir les responsabilitats daquest escndol, i malauradament en aquest mbit la seva actitud segueix sent la mateixa que la del PP", han assegurat.
