La mostra compta amb peces úniques al món i es complementarà amb activitats didàctiques com ara tallers, visites o jornades
ACN
Lleida.-L'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) ha inaugurat aquest vespre l'exposició 'Paleontologia de les terres de Lleida. La Pedrera de Meià i l'inici d'un món modern'. La mostra, que es pot veure a la Sala Montsuar fins al 27 de gener, pretén donar a conèixer el patrimoni paleontològic de l'IEI i s'hi pot veure una selecció de les peces recollides per membres de la secció de Geopaleontologia de la institució en els darrers quaranta anys, algunes de les quals úniques al món com ara fòssils d'ossos de dinosaures, d'aranyes, plomes, fulles o esquelets de petits cocodrils. En concret, s'exposen 150 peces de totes les 5.500 que integren el fons paleontològic de l'IEI. La mostra es complementa amb una proposta didàctica que inclourà tallers, visites guiades, jornades, un àlbum per als infants i un cicle de xarrades.
L'exposició 'Paleontologia de les terres de Lleida. La Pedrera de Meià i l'inici d'un món modern' esdevé "un referent" ja que s'hi recull una valuosa mostra dels tresors paleontològics de les comarques de Lleida, segons ha destacat la vicepresidenta segona de la Diputació de Lleida i vicepresidenta de l'IEI, Rosa Pujol, durant la inauguració que s'ha dut a terme aquest vespre a la Sala Montsuar. Pujol s'ha congratulat per poder posar en valor tot el material recollit per la secció de Geopalentologia de l'IEI i n'ha felicitat als seus responsables, encapçalats per Antoni Lacasa. Així mateix, ha posat en valor que l'exposició ha donat peu a la creació del catàleg paleontològic del Fons que la secció de l'Institut d'Estudis Ilerdencs ha anat elaborat durant aquets 41 anys d'investigació dels fòssils a les terres lleidatanes.La mostra, que es pot veure fins al 27 de gener, compta amb peces descobertes en els famosos jaciments de calcàries litogràfiques ubicats a la serra del Montsec, en els quals els membres de la secció de Geopalentologia van realitzar nombroses campanyes d'excavació durant gairebé vint anys. Els fòssils, amb una edat de 130 milions d'anys, guarden majoritàriament una excel·lent preservació i singularitat, fet que ha permès realitzar diversos estudis científics d'abast internacional. Es coneixen exemplars de plantes, crancs, aràcnids, insectes, peixos, amfibis, rèptils i aus molt primitives. Entre els exemplars hi ha peces úniques de gran valor, com ara algunes plomes i esquelets de petits cocodrils, segons ha destacat Antoni Lacasa, cap de la secció de Geopaleontologia de l'IEI.El visitant també pot gaudir de fòssils d'ossos de dinosaures ilerdencs exhumats en terrenys que corresponen als darrers temps de l'era Mesozoica (70-66 milions d'anys) poc abans de la desaparició d'aquestes grans bèsties. L'exposició es complementa amb diversitat de fòssils marins del Terciari, tant de l'època Eocena (Ilerdià, 55-50 milions d'anys) com de l'Oligocè (34-30 milions d'anys), amb exemplars de plantes i vertebrats de l'època. Un dels fòssils d'aquest darrer període ha estat cedit pel Museu de Lleida. Es tracta d'una hemimandíbula d'herbívor Elomeryx sp, procedent del Talladell (Urgell).L'exposició s'adreça al públic en general però especialment als escolars i les joves generacions. En aquest sentit, des de l'IEI s'han programat en el marc de la mostra tallers destinats als infants i visites guiades (els dies 6 d'octubre, 10 de novembre i 1 de desembre), a més d'altres activitats que se celebraran paral·lelament. També s'ha editat un àlbum adreçat als més petits, les imatges del qual es podran descarregar visitant el lloc web de l'Institut d’Estudis Ilerdencs www.fpiei.cat.Altres propostes relacionades amb l'exposició seran la 46a Jornada de Treball organitzada pel Centre de recerques sobre el Registre fòssil a les Terres de Lleida, que se celebrarà el 29 de setembre a Tartareu (Noguera) i un cicle de conferències sota el títol 'Un paisatge ilerdenc de més de 130 milions d'anys'. Aquest cicle se celebrarà tots els dimarts de novembre i l'encetarà el dia 6 el mateix Lacasa per parlar sobre 'Un antic llac ilerdenc de fa 130 milions d'anys'. Seguirà el dia 13 amb Xavier Delclós (Universitat de Barcelona) amb 'Per terra, aigua i aire: els artròpodes de les calcàries lacustres del Montsec'; el dia 20 amb Luis M. Chiappe i la conferència 'El inicio de la evolución de la aves y los fósiles del Montsec', i acabarà el dia 27 de novembre amb Carles Martín-Closes (Universitat de Barcelona), que se centrarà en 'La flora del Montsec i el debat sobre l'origen de les plantes amb flor'.Cal destacar especialment la participació del paleontòleg argentí Luis M. Chiappe, tota una autoritat en la matèria. Conegut pel seu descobriment del primer niu de sauròpode, en un jaciment de la Patagònia, actualment és vicepresident d'investigacions i col·leccions al Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles i director de l'Institut del Dinosaure. Ha estat investigador de postdoctorat al Museu Americà d'Història Natural de Nova York i és força conegut per la seva recerca sobre l'origen i l'evolució primerenca d'aus.
