S'han localitzat 8 nius d'aquesta espcie amb la sorpresa de 13 més d'agró roig
ACN
Ivars d'Urgell.-L'estany d'Ivars i Vila-sana (Pla d'Urgell) va acollir el 10 de maig, per primera vegada, un projecte de monitoratge de bernat pescaire (Ardea cinerea). Josep Garcia, tcnic del Zoo de Barcelona, va ser l'encarregat de portar a terme aquest projecte que és el primer cop que es fa i les dades obtingudes han estat molt positives, segons valoren els tcnics de l'espai natural del Pla d'Urgell. S'han localitzat 8 nius de Bernat pescaire, amb la sorpresa d'aproximadament 13 nius més d'agró roig (Ardea purpurea). Garcia va apuntar que la colnia de l'estany és relativament nova i est en els primers estadis d'estructuració, fet que li atorga un inters especial. Per altra banda, també es va fer una lectura, a distncia, de l'anella d'un bernat adult, que podria haver estat anellat en algun altre espai natural.
Ats l'inters que va adquirir la població reproductora de bernat pescaire a Catalunya, l'any 2006 es va iniciar un projecte global de monitoratge i evolució de les colnies de l'espcie al territori catal. Per tal de dur a terme el projecte es fan per una banda censos interanuals de la població reproductora així com controls de nius i marcatge de polls en niu a diverses colnies del territori catal. Es marquen collocant al tars de l'ocell una anella plstica de color groc i amb un codi alfanumric de tres dígits de color negre, que individualitza a l'ocell i facilita posteriorment lectures a distncia amb ptica adequada. També s'extreu una petita mostra de sang o bé petites plomes de cada un dels polls per a realitzar posteriors estudis amb el sexe dels individus.L'mbit d'estudi i marcatge d'aquest projecte gira al voltant de les colnies de cria del Zoo de Barcelona, al pant d'Utxesa (Segri), al Sot del Fuster, a Sant Lloren de Montgai, al Delta del Llobregat i al Delta de l'Ebre.L'anellament de polls a les colnies de cria és una eina molt útil de cara a obtenir informació sobre supervivncia, dispersió i taxes de reclutament. Al tractar-se de polls amb el lloc de naixement conegut, el seguiment posterior d'aquests ocells aporta dades d'inters poblacional. Amb el marcatge es pretén doncs obtenir, amb el temps, informació sobre la filloptria; la dispersió dels polls; l'intercanvi d'individus intracolnies; la sex-rtio de polls en niu i supervivncia; la fenologia reproductora i relació amb parmetres ambientals; la filognia per tal de reforar la hiptesis de l'existncia de dues meta poblacions reproductores diferenciades a la península; l'evolució interanual de les colnies; i les diferncies d'estratgia i dinmica entre una població urbana i les poblacions silvestres.
