Els petits mamífers voladors han estat els protagonistes de la celebració del Dia mundial de les zones humides
ACN
Vila-sana.-Vuit anys després de la seva plena recuperació, a l'estany d'Ivars i Vila-sana, al Pla d'Urgell, hi habiten una desena d'espècies de ratpenats de les 33 que hi ha a Catalunya i fins a 250 aus diferents. Els petits mamífers voladors han estat els protagonistes de la celebració aquest diumenge del Dia mundial de les zones humides a la llacuna més gran en superfície de l'interior de Catalunya. L'estany del Pla d'Urgell és un hàbitat ideal pels ratpenats perquè, en ser una zona humida, hi troben molts insectes per alimentar-se. De la desena d'espècies que hi habiten n'hi ha fins i tot de vulnerables a nivell europeu com el de peus grossos. Un inconvenient que han d'afrontar, però, és que la trentena de caixes niu instal·lades a la zona s'omplen de vespes i per això l'activitat principal d'aquest diumenge ha estat netejar-les i deixar-les a punt per tornar-les a col·locar. Prop de 90 persones han assistit a la jornada, que ha acabat amb l'alliberament d'un aligot i un xoriguer procedents del Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent de Lleida.
Història i característiques de l'estany d'Ivars i Vila-sanaÉs la llacuna més gran en superfície de l'interior de Catalunya i acull una important diversitat biològica. L'estany va sortir de forma natural entre els termes d'Ivars d'Urgell i Vila-sana, a l'actual Pla d'Urgell, amb l'inici del reg de les aigües dels Canals d'Urgell, l'any 1863. En el seu moment més àlgid, com a espai natural i social, un Reial decret en va ordenar la seva dessecació, l'any 1951. El nou estany es va començar a omplir el 2005 i el procés va acabar el 2009. Té una superfície d'aigua de 126 hectàrees, el seu perímetre és de prop de sis quilòmetres i la profunditat mitjana de gairebé dos metres. Al llarg de l'estany s'hi van recrear illes amb diferents formes, pendents, alçades i emplaçaments que afavoreixen la fauna, especialment els ocells, amb punts de descans, alimentació i reproducció.L'aigua d'entrada, arran del projecte de recuperació que s'hi ha executat, prové del canal d'Urgell i correspon a la mateixa quantitat que s'utilitzava per al reg de les finques existents abans de la recuperació. El desguàs de l'estany drena vers un afluent del riu Corb.
