Des del curs 2011-2012 els alumnes que falten freqüentment a classe han passat del 50% al 5%
ACN
Tarragona.-LEscola Institut Mediterrani de Tarragona ha aconseguit gairebé eradicar labsentisme escolar. Grcies a un programa pedaggic que preveu lentrada a les aules dels pares i mares han aconseguit guanyar-se la confiana de les famílies. El centre, situat al barri de Campclar, té a dia davui aproximadament un 70% dalumnes dtnia gitana i un 25% dorigen marroquí. Des del curs 2011-2012 fins avui labsentisme, un dels grans problemes que tenia lescola, ha passat del 50% a situar-se entre el 5% i el 7%, nivells considerats normals, segons asseguren des de la direcció del centre. Des de fa dos cursos, a més, han obtingut la capacitat dimpartir classes dESO, un factor que ajuda els estudiants a continuar el vincle amb el centre, a sentir-se més segurs i a millorar els resultats acadmics.
La directora de lescola, Cristina Lara, recorda que abans diniciar el projecte anomenat Comunitat dAprenentatge lescola estava en una situació delicada per lelevat nombre destudiants que faltaven a classe. La situació representava problemes de convivncia, de cohesió general del centre i amb les famílies, a més de no permetre avanar en els resultats. La directora daleshores, Maite Minguillón, va buscar altres collegis amb situacions similars i veure quines solucions havien adoptat, fins que va trobar a Albacete un cas equiparable que havia desenvolupat el projecte Comunitat dAprenentatge, un mtode amb evidncies científiques de la seva vlua, assegura Lara. Des de lany 2012 van comenar a obrir lescola a les famílies. Primer fent una diagnosi conjunta de la situació i decidint cap on havia danar el centre. Els pares van manifestar el desig de canvi i el primer que calia fer era que portessin els nens cada dia a lescola, exposa la directora, que afirma que va ser clau obrir les aules perqu els progenitors poguessin veure qu hi passava a dins. Com que hi havia desconfiana, calia que veiessin com treballa el mestre i qu passa dins la classe. Quan lobres el familiar entra i veu que es treballa per lexcellncia educativa i per la millora dels resultats. A quin pare no li agrada aix?, pregunta Lara. Des daleshores han implantat un sistema pel qual des de P3 fins a 2n dESO es destinen dues hores al dia de dilluns a dijous perqu les famílies puguin acompanyar els seus fills dins la classe. En diuen grups interactius i treballen conjuntament per realitzar les activitats que proposa el professorat. La professora explica qu sha de fer per en realitat els nens són els que ens ajuden a nosaltres a fer els deures, assegura Juana Fernández, mare duna alumna de sis de primria, que a més assumeix responsabilitats a lAMPA des de fa uns quants cursos. Laila Akkouj, que té tres infants a lEscola Mediterrani, ho viu de manera similar: Són els nens els que em demanen que entri a classe amb ells, i entre els mateixos nens empenyen els diferents pares perqu els acompanyem, relata Akkouj.Els avenos han estat tan grans que fins i tot ara les famílies truquen per dir que el nen ha danar al metge i porten el justificant. Aix abans era impensable, reconeix Rosana Varas, cap destudis. També shan desenvolupat comissions mixtes entre pares i mestres que permeten detectar casos dabsentisme i posar-hi remei. Si hi ha algun cas, parlem amb la mare que ens ajuda i és ella qui parla amb els alumnes o amb les famílies per saber qu passa, concreta Lara.Per aconseguir aquestes fites la direcció del centre ha tingut el suport del Pla Integral del Poble Gitano, que guia els docents en com resoldre possibles situacions de conflicte i sencarrega de la gestió del Casal dEstiu, amb el qual els joves poden fer activitats lúdiques i acadmiques el mes de juliol. També faciliten lassistncia dalumnes i graduats universitaris dtnia gitana a lescola perqu els escolars i els progenitors tinguin referents en els quals emmirallar-se. És molt important tenir expectatives altes vers ells. Si el mestre impulsa, el nen es creu important. I també cal parlar amb els pares i dir-los que el nen val molt i no ha de deixar els estudis. Sho han de creure, emfatitza Varas. I els joves sembla que responen molt positivament. Vull fer batxillerat i després anar a la universitat i estudiar alguna cosa de tecnologia o robtica, explica Khalifa Majluf, alumne de 1r dESO. Lopinió la comparteixen Carmen Ubal i Mohammed Ghaddari, de 2n. Tenen clar que el seu futur passa pels estudis i es mostren molt satisfets de leducació que reben. Una de les característiques és que la rtio destudiants per aula és fora inferior a la daltres centres, ja que es tracta duna escola dalta complexitat. En el cas de linstitut són cinc alumnes a 1r i nou a 2n. Hi ha avantatges i inconvenients, alerta Majluf, per en línies generals els aspectes positius pesen més. A classe estem tranquils i si tenim dubtes el professor ens ho pot repetir, exposa ell mateix. Ubal completa la sentncia indicant que acabem més rpid i podem avanar deures.Aquest curs tan sols simparteix fins a 2n dESO. El vinent tocar 3r, i daquí dos, 4t; completant-se així la creació de la vessant dinstitut. Aquest creixement sostingut ha comportat un increment del claustre, que sha dintegrar en una dinmica diferent de lhabitual. Als nous professors al juliol ja els hi fem una formació inicial perqu spiguen en qu consisteix el projecte, quines evidncies científiques hi ha darrere i quines són les actuacions educatives dxit. I a partir del setembre, els anem sensibilitzant i conscienciant sobre qu implica el projecte, detalla la directora, Cristina Lara. Durant els darrers anys els progressos han estat constants. Els pares i mares, perfectament integrats en la dinmica del centre, van demanar poder fer classes dangls extraescolar, ja que en un barri obrer com Campclar moltes famílies no es poden permetre pagar una acadmia o professors particulars de llengua estrangera. També van demanar poder comenar a fer música i millorar les installacions del laboratori, així com realitzar classes de robtica. A poc a poc tots aquests somnis shan anat complint, en bona part grcies a lajuda de lInstitut Municipal dEducació de Tarragona (IMET), que depn de lAjuntament de la ciutat i que ha aportat recursos per poder dur a terme aquestes activitats. Tot plegat ha ajudat a millorar els resultats educatius duna manera lenta per progressiva, detalla Lara. Comenvem molt sota mínims i fins a dia davui hem pujat molt, per encara ens queda feina per fer, conclou la directora.
