Un article de la revista PLOS ONE concreta les edats dels exemplars que hi havia al Pallars Jussà fa 70 milions d'anys
ACN
Isona i Conca Dellà.-Una recerca publicada recentment a la revista internacional PLOS ONE revela la presència de molts exemplars juvenils de dinosaures hadrosaures al jaciment de Basturs Poble (Pallars Jussà), el més important d'Europa d'aquesta espècie. L'estudi que s'ha difós en aquesta publicació és el més complet que s'ha fet fins ara a partir dels més d'un miler de fòssils recuperats al jaciment, dels quals 270 estaven preparats per al seu anàlisi. La investigació ha anat a càrrec de paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu de la Conca Dellà (MCD), els quals han determinat l'edat en què van morir aquests individus a partir de diversos ossos localitzats que són originaris de fa 70 milions d'anys.
El jaciment de Basturs Poble compta amb una gran acumulació de fòssils en un mateix estrat geològic, el que es coneix en anglès com un 'bonebed' (estrictament un "llit d'ossos"). Té una antiguitat d'uns 70 milions d'anys i és l'únic que s'ha trobat a Europa que conté exclusivament restes d'hadrosaures. Les excavacions que s'hi han dut a terme els darrers deu anys han proporcionat al voltant d'un miler de fòssils. Les restes es troben desarticulades i, probablement, pertanyen a única espècie: la 'Pararhabdodon isonensis'. L'autor principal de l'article publicat a la revista internacional PLOS ONE, Víctor Fondevilla, que és investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), explica que la causa de la mort de l'espècie pot tenir a veure amb "una condició ambiental desfavorable, potser un període de sequera extrema". En aquest sentit, ha dit que el lloc on aquests dinosaures van perdre la vida "no està gaire allunyat del jaciment", ja que, ha afegit, "després de la mort les restes es van desplaçar empeses per l'aigua i van fossilitzar".La recerca s'ha basat en les 270 restes fòssils d'aquest jaciment que han estat preparades per al seu estudi, les quals inclouen cranis, mandíbules, dents, vèrtebres i ossos de les extremitats. A banda de descriure i prendre mides de les peces, els investigadors han analitzat l'interior dels fòssils per extreure'n informació sobre l'edat dels individus als que van pertànyer. "Podem tallar els fòssils i analitzar la seva estructura interna. Això ens dona molta informació sobre del cicle vital de cadascun dels animals", explica la professora d'investigació ICREA a l'ICP, Meike Köhler, que ha fet un paral·lelisme amb l'estudi de les anelles de creixement dels arbres.Amb aquest sistema, els paleontòlegs han detectat que al jaciment hi ha un gran nombre d'individus juvenils i, en una proporció menor, individus subadults i adults. En canvi, no s'han trobat individus acabats de sortir de l'ou. "Hem estimat que els exemplars més joves van morir als dos anys d'edat i els adults entre els 14 i 15", explica Fondevilla. El fet de trobar tants juvenils fa pensar als investigadors que l'acumulació d'ossos de Basturs Poble representa una població natural d'herbívors, on els juvenils acostumen a ser més abundants. "També és possible que l'abundància de restes juvenils es degui a que són els individus més vulnerables davant d'una crisi, i per tant, haurien mort en major quantitat que els adults", comenta Fondevilla.En aquesta recerca també hi han participat investigadors del Museu de la Conca Dellà i del Museo Friulano di Storia Naturale (Udine, Itàlia).Els hadrosaures, un grup ben conegut a CatalunyaEls hadrosaures, també anomenats dinosaures de "bec d'ànec" són un grup de dinosaures ornitisquis amb una dieta herbívora que van viure durant els últims temps del Cretaci superior. Es tracta probablement del grup de dinosaures més ben conegut. Entre les subfamílies del grup hi ha els lambeosaurins, els quals estan representats als jaciments catalans. Es caracteritzaven per tenir un cos robust que atenyia mides mitjanes i grans (amb pesos d'entre un quilo després de néixer fins a 3.000 quilos en adults), amb unes potes davanteres més petites que les posteriors. Aquest darrer tret feia que poguessin caminar de forma bípeda o quadrúpeda indistintament.El crani era llarg, acabava en forma de bec d'ànec -d'aquí el seu sobrenom-, i a la mandíbula hi tenia les dents organitzades internament en bateries dentàries. La característica més distintiva era la seva cresta òssia, formada per diversos ossos del crani més o menys desenvolupats. La funció d'aquesta cresta no està clara, però es creu que podia servir com a caixa de ressonància per amplificar sons i facilitar el reconeixement entre membres d'una mateixa espècie. Altres hipòtesis apunten a que eren estructures que només presentaven els mascles per atreure les femelles. 'Pararhabdodon isonensis' es una espècie només coneguda al Pallars Jussà. Va ser descrita l'any 1985 a partir d'unes restes trobades a Sant Romà d'Abella i el seu nom específic -isonensis- fa referència al poble d'Isona proper al jaciment. Feia entre 6 i 7 metres de llarg i s'estima que els adults devien pesar unes tres tones.Els Pirineus, la llar dels darrers dinosaures d'EuropaCatalunya és un país molt ric en sediments fossilífers. Entre ells, destaquen els de les conques prepirinenques, les quals conserven els indicis de la vida de l'etapa final del Cretaci (entre fa 70 i 66 milions d'anys). Això és, en termes geològics, molt poc temps abans de la gran extinció que va acabar amb moltes formes de vida, entre elles, tots els dinosaures no-avians. Als jaciments dels Pirineus, per tant, s'ho troben els darrers dinosaures que van viure a Europa, pocs centenars de milers d'anys abans que desapareguéssin de tot el món.El jaciment de Basturs poble va ser localitzat pel divulgador científic Marc Boada l'agost de 2001. En trobar alguns fòssils en superfície, es va posar en contacte amb els paleontòlegs del Museu de la Conca Dellà. Pocs mesos més tard es va realitzar una intervenció paleontològica que va confirmar l'excepcionalitat d'aquest jaciment. Després d'aquesta primera excavació, s'han realitzat dotze campanyes més integrades en projectes de recerca liderats pels investigadors Àngel Galobart, cap del Grup de Recerca de Faunes del Mesozoic de l'ICP, i per Rodrigo Gaete, de l'MCD.Els fòssils de Basturs Poble es conserven en el Museu de la Conca Dellà. Allà, a la sala d'exposició dels dinosaures es mostra una representació dels ossos més espectaculars del jaciment i una recreació a mida real de l'aspecte en vida de 'Pararhabdodon isonensis'.
