La superfície de vinyes de muntanya és de 320 hectàrees i bona part d'aquestes es troben al Pallars Jussà
ACN
Ribera d'Urgellet.-Les repetides pluges que han caigut al Pirineu durant la primavera passada, sumades a les dels darrers dies, afectaran la verema d'enguany a la comarca de l'Alt Urgell, que arrencarà a finals d'aquest mes. Pel que fa a les precipitacions registrades abans de l'estiu, la principal problemàtica ha estat la vinculada al míldiu, una malaltia produïda per fongs que ataquen les fulles i els raïms dels ceps, motiu pel qual ha calgut intensificar els controls i aplicar-hi tractaments preventius per tal d'evitar-ne la seva aparició. Tot i que la gran majoria de les 320 hectàrees de superfície de vinyes de muntanya es concentra al Pallars Jussà, a l'Alt Urgell n'hi ha més de 16 i estan repartides en prop d'una vuitantena de parcel·les, segons les dades del Registre Vitivinícola de Catalunya.
El viticultor Xavier Ribes aprofita els dies previs a la verema per agafar aquells gotims que no vol que s'utilitzin en el procés de vinificació, a més d'extreure una part de les fulles dels ceps amb la finalitat de facilitar la tasca de recol·lecció, la qual començarà el 25 d'octubre. Considera que aquest 2018 és un any complicat pel sector a l'Alt Urgell, ja que, a causa de les pluges de la primavera, ha hagut de controlar i actuar sobre la vinya per aconseguir evitar que aquesta quedés afectada pel míldiu. Ribes és copropietari de dues finques que es troben gairebé a 1.200 metres sobre el nivell del mar i separades entre elles per una distància de prop de 30 quilòmetres, ja que una està situada a Montan de Tost (Ribera d'Urgellet) i l'altra a Montanissell (Coll de Nargó). Entre totes dues sumen una extensió de tres hectàrees i mitja i, en el cas d'enguany, espera obtenir-ne un rendiment d'uns 2.500 quilos per hectàrea, amb el qual preveu produir entre 7.000 i 8.000 ampolles d'un vi blanc que comercialitza amb el nom de 'Carisma' i que està elaborat a partir de les varietats riesling i gewürztraminer, pròpies dels països centreeuropeus on el clima és semblant al de la zona on estan plantades aquestes vinyes d'alçada.Tot i que les primeres terres que es van destinar a plantar els ceps es van començar a preparar ara fa deu anys, el procés de vinificació el duen a terme a la zona del Penedès davant la impossibilitat operativa de poder fer-ho a l'Alt Urgell. De fet, Ribes explica que voldrien construir un celler, però considera que per fer aquest pas necessita una explotació més gran. Una de les seves propostes, però, és que aquest equipament fos comunitari i funcionés com una cooperativa. Altres dels inconvenients que hi veu, almenys en el moment actual, és la manca d'enòlegs i professionals del sector a la comarca, el que implica, diu, haver de buscar-los en d'altres zones productores i repercutir aquest cost en el preu final del producte.Ribes, nascut a Montan de Tost, va aprendre l'ofici al Penedès després de casar-se amb una viticultora de la zona i quedar captivat amb el procés de fermentació del vi. Assegura que es va decidir a plantar vinya en alçada a l'Alt Urgell com una "il·lusió" perquè té clar que, ara com ara, no són "per fer diners". Tot i així, defensa la qualitat que aporta la muntanya al producte, tant des del punt de vista de l'acidesa, com dels aromes i els sucres. "Les produccions són petites però val la pena", conclou.Més de 320 hectàrees de vinya de muntanya a CatalunyaL'Alt Urgell, amb 16 hectàrees, és la segona comarca que compta amb un nombre més gran de superfície de vinya de muntanya, tot i que queda molt lluny de la primera, el Pallars Jussà, on hi ha 270 hectàrees. Mentre, el Berguedà, el Pallars Sobirà, la Cerdanya i la Garrotxa en tenen, cadascuna d'elles, entre 7 i 9 hectàrees, i la Val d'Aran i el Ripollès no arriben a l'hectàrea, segons les dades del Registre Vitivinícola de Catalunya.La tendència del sector és que la vinya en alçada vagi guanyant protagonisme en un futur, sobretot a causa del canvi climàtic. el que obligarà a plantar els ceps a cotes més altes. En aquest sentit, el director de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), Salvador Puig, explica que en els darrers anys s'ha detectat un avançament de la verema d'entre tres setmanes i un mes a les zones costaneres, fet que implicarà haver d'explorar noves zones productores i\/o optar per varietats de raïms "més rústiques".Un dels topalls que pot impedir fer créixer aquest tipus de cultiu, a gran escala i en un període de temps relativament curt, és l'actual normativa, que és de caire europeu. D'aquesta manera, les noves extensions de vinya estan sotmeses a una convocatòria anual, que coordina cada estat membre, en la qual està fixat un màxim d'augment de superfície de l'1 per cent. Una altra via, però, és utilitzar les autoritzacions de plantació que ja disposen els productors que s'hi dediquen per, tal com contempla la legislació, arrencar vinya d'una zona productora i plantar-la en una altra.
