ANAV planeja ampliar les piscines de Vandellòs II amb l'expectativa de poder continuar operant quan estigui enllestit el Magatzem Temporal Centralitzat de residus
ACN
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.-Les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs II ja han enllestit les actuacions de reforç de la seguretat imposades arran l'accident atòmic de Fukushima (Japó) el passat 2011. Com a principals projectes, el gestor dels complexos atòmics catalans, l'Associació Nuclear Ascó Vandellòs II (ANAV) ha construït un Centre Alternatiu de Gestió d'Emergències (CAGE) i ha instal·lat un sistema de ventejament filtrat per a l'edifici de contenció. En total, s'han invertit uns 100 milions d'euros en la implementació d'aquestes mesures abans del 31 de desembre d'aquest 2016. Els gestors de les nuclears treballen ara en la renovació dels permisos d'operació de les centrals –que el govern espanyol renova cada deu anys-: en el cas de Vandellòs hauran de començar a presentar la documentació l'estiu d'aquest 2017. Segons els responsables d'ANAV, aquesta continuïtat, a més, implicaria la necessitat d'ampliar la capacitat de les piscines de la central del Baix Camp per poder albergar temporalment més residus fins que es construeixi definitivament el Magatzem Temporal Centralitzat, que s'espera cap el 2023.
Els complexos atòmics d'Ascó i Vandellòs disposen ja del seu propi CAGE pràcticament finalitzat. Des del seu interior, una setantena de persones –en el cas de Vandellòs- i 120 –al d'Ascó- podrien actuar de forma segura durant un mínim de 72 hores per gestionar una possible emergència nuclear a les instal·lacions. La construcció de cadascun d'aquests recintes blindats, de dos plantes, ha requerit l'ús d'uns 5.000 metres cúbics de formigó, uns 8.000 metres quadrats d'encofrat. 200 tones d'armadures i unes 160 d'estructures metàl·liques. Autònomes energèticament durant aquest període gràcies a generadors de gasoil, les instal·lacions estan pressuritzades per evitar l'entrada exterior de contaminació i preparades per resistir elements meteorològics adversos. Disposen d'equips de detecció de radiació, servei de descontaminació, aire purificat, dependències mèdiques, sales de treball, equips de comunicacions convencionals i via satèl·lit, a més de dormitoris, cuines així com menjar empaquetat i aigua potable per tres dies.Segons ha explicat el director general d'ANAV, José Antonio Gago, els CAGE es troben situats sobre una plataforma "segura" allunyada de l'edifici del reactor, construïda per oferir una major resistència davant de possibles terratrèmols. Comparteixen l'espai amb un "magatzem segur" que alberga els equips portàtils que en cas d'accident es traslladarien a la central: generadors d'energia autònoms de gasoil així com bombes d'aigua per poder injectar-la en diferents punts i refrigerar el reactor en cas d'accident. Completen aquestes instal·lacions d'emergència la plataforma d'evacuació aèria per facilitar l'aportació d'efectius o mitjans de suport externs a través d'helicòpter. "En situacions extremes ho perdríem tot", ha subratllat Gago. A Fukushima, la manca d'equips per garantir el subministrament autònom d'energia elèctrica i el bombeig d'aigua van resultar crucials.Juntament amb aquestes construccions i equipaments, que pràcticament només seran utilitzats en el cas d'emergència, l'altra gran obra derivada de les mesures implantades després de l'accident nuclear al Japó és la instal·lació d'un sistema de ventejament filtrat de la contenció. Format per un sistema de tancs, el seu objectiu és preservar relaxar la pressió a l'interior de l'edifici de contenció de la central en el cas que se superi el llindar màxim que permet l'estructura, evitant el seu trencament i l'alliberament massiu d'elements radioactius a l'exterior. Amb aquest sistema, aquestes substàncies no serien alliberades a l'exterior sinó que passarien per diferents etapes de filtres per reduir al "mínim" el contingut radiològic.El cost de les mesures implementades arran del desastre de Fukushima ha suposat a ANAV, per als tres grups atòmics en conjunt, una inversió de 100 MEUR, 160.000 hores de treball, la revisió de 20 procediments i la creació de 30 de nous des de l'any 2011 i en tres fases diferents. També ha suposat altres actuacions de menor dimensió com la modificació de barrancs a l'entorn de la nuclear d'Ascó per evitar inundacions, especialment també en cas d'un trencament de les preses aigües amunt de l'Ebre que podrien provocar la inundació. A menor escala, també s'ha treballat als barrancs pròxims de Vandellòs. Finalment, i a l'interior de l'edifici de contenció s'han instal·lat recombinadors passius d'hidrogen per protegir la integritat de la instal·lació. Aquests dispositius, segons ha explicat Gago, eviten que s'acumuli l'hidrogen i es generin possibles deflagracions. Funcionen sense necessitat d'energia elèctrica ni la intervenció humana. El gran objectiu immediat dels gestors d'ANAV, a partir d'aquest moment, és la renovació de l'autorització d'explotació de la central nuclear de Vandellòs II, que expira el 2020, i el de la d'Ascó, el 2021. En el primer cas, l'empresa ja ha anunciat que haurà de lliurar al govern espanyol un primer paquet de documentació sobre l'envelliment i l'estat dels sistemes de la planta el juliol de 2017. Els gestors dels complexos atòmics creuen que els reactors catalans podrien estar en funcionament més enllà dels 40 anys que preveien les especificacions tècniques de seguretat en el moment de la seva construcció.Ampliació de piscines a Vandellòs IIAquesta previsió de continuïtat, porta també aparellada la necessitat de fer càlculs en àmbits com l'emmagatzemament de residus temporal, davant l'expectativa que el Magatzem Central Temporalitzat (MTC), inicialment previst a la població castellana de Villar de Cañas, no pugui estar enllestit fins el 2023, segons els càlculs de Gago. En el cas d'Ascó, que disposa d'un magatzem temporal individualitzat (ATI) amb dues lloses sísmiques que permeten albergar un total de 32 contenidors –amb capacitat total per a 64 elements-, creuen l'MTC es posarà en marxa abans que se saturin les instal·lacions. Actualment, s'han traslladat ja a l'ATI onze contenidors de combustible gastat, quatre dels quals al llarg d'aquest 2016. En canvi, en el cas de Vandellòs II, on aquests elements es guarden provisionalment a les piscines de l'interior de la central, la prolongació de l'activitat i el retard del cementiri nuclear obligarien a buscar una solució: la seva capacitat no va més enllà de l'any 2020 o 2021. Això ha fet, segons Gago, que ANAV estigui ja planejant l'ampliació d'aquestes piscines. "Física i tècnicament, podem ampliar la capacitat de la piscina per arribar al 2024. Econòmicament és la millor opció", ha assegurat el directiu, que descarta construir un ATI a Vandellòs o traslladar residus a Ascó.Les peces defectuosos d'ArevaSobre el cas de la instal·lació de peces pootencialment defectuoses al complex d'Ascó –així com a Almaraz-, procedents de la multinacional francesa Areva, Gago ha explicat que van analitzar el cas juntament amb el mateix fabricant i el Consell de Seguretat Nacional arribant a la conclusió que es aquests elements es troben "en perfecte estat i poden seguir operant" sense cap modificació. Segons ha detallat, es tractava de diferències de contingut de manganès en l'acer que "no afectaven les característiques d'operació". Durant aquest últim any, segons les dades aportades pels responsables d'ANAV, la central d'Ascó va registrar cinc successos notificables –tots dins de l'escala INES 0-, pels 20 del passat 2015. També a Vandellòs, l'estadística hauria baixat de catorze a cinc durant enguany. Caserna interior de la Guàrdia CivilPer últim, Gago ha anunciat que durant aquest pròxim 2017 una de les dues centrals catalanes podria començar a acollir de forma permanent una unitat de resposta de la Guàrdia Civil a l'interior de les instal·lacions. Es tractaria d'un destacament d'uns 70 agents que es rellevarien cada quinze dies per fer front a una "amenaça de disseny" el contingut de la qual no ha volgut revelar. La presència dels agents obligarà a construir dependències específiques i costarà més de 4 milions d'euros anuals a ANAV.
