Va comenar a principis d'octubre juntament amb el porta a porta i es preveuen recollir unes 100 tones a l'any
ACN
Les Masies de Roda.-Les Masies de Roda (Osona) ha posat en marxa una prova de compostatge comunitari dins un projecte europeu que busca augmentar el reaprofitament de residus orgnics. El Centre Tecnolgic BETA de la UVic-UCC ho coordina. Va comenar a principis de mes, coincidint amb la posada en marxa del porta a porta, i els mateixos impulsors estan sorpresos per la implicació venal. Hi ha 62 compostadors repartits en setze punts. Calculen que en un any es podran recollir unes 100 tones d'orgnica, que retornar als vens amb forma de compost. El seu alcalde, Jordi Vistós, explica que era "urgent" canviar el sistema perqu no reciclaven prou bé. També han detectat vens d'altres municipis amb el porta a porta que els llencen la brossa als contenidors.
La prova pilot compta amb 62 compostadors (agrupats en 4) repartits en setze punts diferents. Els vens tenen una targeta magntica per obrir el contenidor i poden portar l'orgnica quan vulguin. En un primer pas, els residus es llencen al primer contenidor on se li afegeix brancatge per ajudar a fer el procés i al cap d'un mes, els residus es mouen al segon contenidor i trenta dies més tard, a l'últim. Els encarregats de fer-ho són investigadors del Centre Tecnolgic BETA de la UVic-UCC que coordina el projecte, batejat amb el nom de DECOST (Descentralitzed Composting in Small to Medium Towns). Inclou vuit socis de pasos com Itlia, Grcia, Jordnia i Israel, entre d'altres i durar tres anys.L'objectiu final és desenvolupar nous models de gestió de residus orgnics en municipis petits i mitjans. Es tracta de "gestionar l'orgnica de la millor manera i tancant el cicle, recollint-la i convertint-la en producte compost", detalla Mabel Mora, investigadora del centre tecnolgic. La matria orgnica "és un greu problema si no és gestiona correctament", assenyala.La pea clau és la implicació dels vens. Tant l'Ajuntament com els investigadors fan un balan molt positiu de les primeres setmanes. Abans de la posada en marxa, ja es van fer xerrades i es van repartir fulls informatius amb una bona resposta de participació ciutadana. "La sorpresa ha estat que no hi ha impropis, la gent ho fa molt bé i la qualitat és molta bona", remarca Mora, que recorda que cal evitar residus que no poden descomposar-se. La seva presncia obstaculitzaria el procés.D'aquí a tres mesos confien poder comenar a repartit compost als vens. També estan contactant amb entitats socials, com Critats, perqu puguin aprofitar-ho per a projectes d'agricultura urbana. La previsió és generar entre 75 i 100 tones de compost a l'any."És molt prctic i es pot recuperar"L'Assumpta Company és una vena del municipi que est encantada amb el pla pilot. "Estic molt contenta perqu no fa pudors, ho pots portar de seguida i ho pots recuperar, que de l'altra manera no es podia; ho trobo fantstic", assenyala. Recorda que fa un temps l'Ajuntament ja va repartir compostadors casolans per als vens (ella en té dos) per ara ser la manera que ho faci tothom. Creu que la gent est molt més conscienciada i que ser un "pas endavant" amb el reciclatge.Calia una "solució urgent"L'alcalde del municipi, Jordi Vistós, admet que calia una "solució urgent" a la gestió de residus. D'una banda, el reciclatge no es feia prou bé (reciclen un 46% de mitjana) i, de l'altra, havien detectat com vens d'altres municipis amb el porta a porta els deixaven les escombraries als seus contenidors. "Si es fa bé, confiem poder arribar entre el 80% i el 85%" amb els dos sistemes (porta a porta i compostatge), afegeix. En els últims anys s'han disparat els costos de portar els residus a l'abocador. "En tres anys, hem passat de 50.000 euros a pagar-ne 75.000 euros", és a dir, un 50% més.El consistori ha assumit el cost dels contenidors i la creació d'una nova rea d'aportació (que ha costat uns 25.000 euros). L'encarregada del porta a porta és la mateixa empresa que s'encarregava de les escombraries. "Si funciona bé, hi haur molts més pobles que ho implantaran", assegura Vistós, que explica amb orgull la bona resposta que han tingut els vens.Actualment, a Catalunya només es recull de forma selectiva entre un 33% i un 36% dels residus orgnics que es generen.
