Publicado 31/05/2019 13:54CET

Les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia del Pirineu reivindiquen el paper de la recerca i de la seva difusió

Agencia Catalana de Noticias
ACN

Al llarg de dos dies es divulgar el resultat de 27 intervencions realitzades durant els darrers 5 anys

ACN

Tremp.-Les segones Jornades d'Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, que es realitzen aquest divendres i dem dissabte a Tremp, volen servir per donar a conixer els treballs de recerca que s'han realitzat en aquest mbit al Pirineu durant els darrers 5 anys. En total s'exposar el resultat de 27 intervencions. Els experts han dit que és igual d'important la recerca com la seva divulgació posterior. La directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, ha assenyalat que "és molt important" fer recerca per "poder-la transmetre" i ha afegit que aquest és l'objectiu de la trobada. El paleontleg ngel Galobat s'ha expressat en la mateixa línia i ha explicat que la majoria dels resultats obtinguts en intervencions arqueolgiques els donen a conixer en publicacions científiques i aquestes jornades ajuden a donar-los a conixer al públic en general.

Entre les ponncies s'han explicat les troballes paleontolgiques a la Conca de Tremp. Una de les més recents és la publicada a la revista internacional PLOS ONE que revela la presncia de molts exemplars juvenils de dinosaures hadrosaures al jaciment de Basturs Poble (Pallars Juss), el més important d'Europa d'aquesta espcie. L'estudi és el més complet que s'ha fet fins ara a partir dels més d'un miler de fssils recuperats al jaciment, dels quals 270 estaven preparats per la seva anlisi.Altres ponncies relacionades amb la paleontologia que s'han divulgat són: Tres noves espcies de cocodrils de finals del cretaci del sud dels Pirineus, Noves troballes de titanosaures a la Conca de tremp, El darrer ecosistema del Cretaci superior, Les noves espcies de dinasaures iguanodontians o Amfíbils, llangardaixos i peixos de la Formació de Tremp.Cova dels Tritons i Cova de les LlenesLa ponncia de les excavacions a la Cova dels Tritons ha exposat les noves dades sobre els neandertals al Pirineu. Al seu interior s'hiva trobar una gran quantitat de restes ssies d'animals acumulats per aquests predadors, sobretot caprins i óssos de les cavernes, que indiquen l'ús de la cavitat per part de grans carnívors durant generacions. També s'hi van trobar indicis de presncia humana. Entre els ossos acumulats pels carnívors s'hi van localitzar una petita collecció d'eines lítiques que guarden les típiques característiques de l'poca neandertal. Aix fa que la Cova dels Tritons, juntament amb la Cova de les Llenes situada al mateix congost, representi una evidncia més de la continutat d'aquestes comunitats neandertals a les valls prepirinenques durant bona part del Paleolític mitj (300.000 a 40.000 anys d'antiguitat).Posteriorment, a la Cova de les Llenes els arquelegs van trobar indústria lítica i restes d'animals que ja van confirmar la presncia humana al Pirineu, fa més de 100.000 anys. Durant les campanyes que s'hi ha fet s'hi ha trobat eines de pedra de l'edat de bronze, restes neolítiques, restes d'animals i diferents estrats que confirmen la presncia humana al Pallars fa entre 100.000 i 150.000 anys. Aquesta troballa converteix la Cova de les Llenes en l'enclavament arqueolgic amb evidncies més antigues del rastre hum al Pirineu.Abric de les Obagues de Ratera al Parc Nacional d'AigüestortesA les jornades també s'han donat a conixer els resultats de la tercera campanya d'excavacions arqueolgiques que es va fer l'any 2017 a l'Abric d'Obagues de Ratera (Espot), al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquesta campanya va documentar nivells que la seva antiguitat possiblement és superior a l'any 4800 abans de la nostra era. Les excavacions es van fer en una petita cavitat situada a 2.300 metres d'altitud i formada per una acumulació de grans blocs de granit. Al llarg dels diferents períodes documentats en campanyes anteriors s'aprecien els arranjaments, amb petites construccions, que es dugueren a terme per adequar aquest espai com a lloc de resguard, refugi i hbitat i la seva ocupació. Fins ara els treballs havien perms documentar una extensa seqüncia arqueolgica a l'abric, amb ocupacions d'poca contempornia, d'inicis de l'edat mitjana (s. VI-VII) i prehistriques (amb diverses fases compreses entre el 530 i 2800 ANE).Cova de l'Home MortUna de les 27 ponncies ha donat a conixer la recent descoberta de les restes humanes més antigues documentades fins ara al conjunt del Pirineu catal pel Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya a la Cova de l'Home Mort, a la Vall de Siarb. En aquesta cova s'han recuperat restes d'un mínim de 7 persones des de nens acabats de néixer, a nens d'entre 6 i 7 anys, joves o persones adultes. Les datacions s'han fet sobre dos restes humanes de dos individus diferents i han proporcionat als arquelegs una cronologia de Mitjans de l'Edat del Bonze, fa uns 3.500 anys. La Cova de l'Home Mort va tenir una utilització com a cova sepulcral com a mínim al llarg de més de 120 anys.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés