Publicado 17/10/2020 07:33CET

Les gran ciutats metropolitanes reclamen més recursos per combatre l'ocupació il·legal

La Policia Nacional s'emporta un home després del desallotjament d'un bloc ocupat a Mataró, el 16 d'octubre de 2020 (horitzontal)
La Policia Nacional s'emporta un home després del desallotjament d'un bloc ocupat a Mataró, el 16 d'octubre de 2020 (horitzontal) - Jordi Pujolar (ACN)

Els alcaldes expliquen a l'ACN que el perfil delinqüencial dels ocupes generen problemes de convivència als barris

ACN

Barcelona.-Grans ciutats metropolitanes com l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Sabadell o Mataró veuen com l'ocupació il·legal d'habitatges s'està convertint en un focus important dels problemes de convivència als barris. El fenomen de l'ocupació no és nou i ja la crisi econòmica del 2008 va deixar moltes famílies al carrer que van ocupar pisos buits de grans tenidors. Però amb el que es troben ara els ajuntament és que aquesta ocupació la protagonitzen sobretot persones amb perfils delinqüencials que posen al límit els nivell de tolerància de la ciutadania. Els ajuntaments consultats per l'ACN, reclamen a l'Estat i la Generalitat més recursos i protocols policials clars per poder combatre el fenomen.

"Les ocupacions no tenen res a veure amb les que va provocar la crisi hipotecaria. Llavors eren persones amb una necessitat real d'habitatge. Ara són persones que venen de fora de la ciutat, que van d'un municipi a l'altre i que ens ocasionen molts problemes de convivència amb les comunitats de veïns", explica l'alcalde de Terrassa, Jordi BallartTambé en aquest sentit s'expressa l'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, que rebutja la idea que els ocupes es presentin com a víctimes: "La víctima de veritat són en moltes ocasions els veïns que pateixen les conseqüències de l'incivisme i la delinqüència". "Tenim problemes a gairebé tots els barris", es lamenta.El regidor d'Habitatge de Sabadell, Eloi Cortés, detalla que aquestes ocupacions "conflictives" les duen a terme "trames delictives que ocupen pisos, amenacen veïns i revenen claus" a famílies vulnerables. "És un problema perquè altera la convivència i s'ha d'eradicar", afegeix el tinent d'alcalde de Convivència i Seguretat de l'Hospitalet de Llobregat, Pepe Castro.Pisos de grans tenidors en el punt de miraEls ajuntaments assenyalen els pisos buits dels gran tenidors com a principal focus de conflictivitat, ja que són l'objectiu prioritari dels ocupes. A Mataró, un dels principals conflictes que s'ha viscut recentment va ser l'ocupació, fins l'estiu passat, de dos blocs de la Sareb al barri de Cerdanyola, on hi vivia un centenar d'ocupes amb antecedents policials per robatoris.Se'ls va poder desallotjar per l'estat insalubre de l'immoble, que és ara per ara la via més eficaç que te l'administració local. "Les ocupacions conflictives acostumen a estar associades a habitatges molt degradats i l'única cosa que podem fer és per la via administrativa, si hi ha alguna cosa que fa que l'habitatge sigui inhabitable", explica l'alcalde de Mataró, David Bote.I és que en els casos de pisos que són propietat de grans tenidors, la resta de tràmits no són sempre àgils, com denuncia l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart: "Intentem parlar amb els propietaris però és complicat perquè sovint no tenim un interlocutor vàlid perquè hi ha al darrere fons voltors".Davant la manca d'eines per actuar, molts ajuntaments centren esforços en evitar-les abans que es produeixin. Un dels enginys més destacats és el dron que utilitza des d'aquest estiu la Guàrdia Urbana de Badalona. L'aparell sobrevola la ciutat amb una càmera termogràfica, una càmera nocturna i un altaveu per poder enviar missatges.Demandes a l'Estat i la GeneralitatAmb tot, els alcaldes apel·len a la col·laboració de les administracions supramunicipals per trobar solucions estructurals a la problemàtica. "És molt complicat des del món local poder fer front a tot això. Demanem més capacitat normativa, eines i recursos", reclama l'alcalde de Terrassa. "Necessitem més instruments legals", insisteix el tinent d'alcalde de l'Hospitalet.També l'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, assegura que "fins que l'Estat no entengui que ha de canviar la legislació", els ajuntaments estan "lligats de mans i peus". Albiol lamenta que actualment "la llei beneficia i protegeix els ocupes davant els propietaris o els veïns i aquesta realitat s'ha de canviar".Entre les peticions d'Albiol hi ha també "penalitzar les ocupacions il·legals" i habilitar la policia perquè pugui desocupar "quan és evident que un habitatge ha estat ocupat il·legalment". En aquesta línia, Mataró demana la creació de la figura del fiscal especialitzat. Calen, diu David Bote, solucions "estructurals" per poder fer desallotjaments de manera més ràpida. Les demandes que fan els ajuntaments, però, no es queden només en l'àmbit policial i judicial per tal de garantir la seguretat i la convivència als barris. Reclamen també recursos per poder donar resposta a la crisi habitacional que genera part de les ocupacions, tot i que no sigui les més conflictives. "S'ha de regular la funció social de l'habitatge, ser més valents per intentar que el parc d'habitatges buits estigui al servei de la societat. Els grans tenidors també han de fer un gest en aquest sentit", assegura el tinent d'alcalde de Civisme i Seguretat de l'Hospitalet de Llobregat, Pepe Castro.Ball de xifresEls ajuntaments també tenen problemes a l'hora de quantificar el problema de l'ocupació a les ciutats. No hi ha cap mètode de càlcul exacte per determinar quants pisos ocupats hi ha i cada consistori fa càlculs aproximats en base a diferents paràmetres. En el que tots coincideixen és que, segurament, hi ha moltes més ocupacions de les que apunten les dades. A Terrassa calculen que hi ha prop de 1.500 pisos ocupats. En el darrer any l'Ajuntament ha intervingut en un centenar i, segons el Servei d'Intermediació en Ocupacions, només en un 10% dels casos no s'han recollit incidències. El consistori, però, redueix els casos realment conflictius a una vintena, que són els d'ocupacions col·lectives d'habitatges en un mateix bloc.L'Hospitalet de Llobregat calcula que al voltant d'un 1% del parc d'habitatges de la ciutat està ocupat. Segons dades de l'Idescat, això representaria una xifra similar a la de la cocapital vallesana, però el consistori no dona xifres concretes i explica que treballa en l'elaboració d'un cens perquè els tècnics municipals puguin fer un seguiment detallat dels casos.Una xifra similar és la que dona també Sabadell, amb 1.332 pisos ocupats, nou més que els que hi havia el 2019. L'augment, però, representa una frenada ja que en anys anteriors s'havien registrat més de 100 pisos nous ocupats cada any. A més, des del mes de juliol de 2019 la Policia Municipal ha aturat una seixantena d'ocupacions més quan s'anaven a produir.Aquesta és una estadística en la que se centren també els ajuntaments de Mataró i Badalona, que no fan cap aproximació al possible nombre de pisos totals ocupats i sí a la tasca policial per combatre els casos conflictius. La Policia Local de Mataró té detectats 138 casos aquest any. Des del mes de maig, però, ja s'han desallotjat set immobles, amb un total de 52 pisos o locals. També durant el 2020, la Guàrdia Urbana de Badalona ha fet 400 intervencions relacionades amb habitatges ocupats.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés