Una família d'Amposta reclama a l'exconcessionria que pagui per tots els danys que els sismes van causar a la seva casa
ACN
Amposta.-Sis anys després de l'onada sísmica que va causar les injeccions de gas al subsl marí, el govern espanyol publicava fa una setmana al BOE l'ordre per executar el desmantellament de les installacions del projecte Castor. Les marques pels sismes, per, continuen encara ben visibles a la casa del carrer Canries d'Amposta on viu José Miguel Monllaó i la seva família. És un dels nou edificis afectats per danys materials dins del procediment obert al jutjat número 4 de Vinars i que far seure a la banqueta dos directius d'Escal UGS. Tot i haver guanyat una demanda per danys i haver estat indemnitzat amb 2.800 euros per l'exconcessionria, Monllaó vol que se li abonin les despeses per reparar les esquerdes que encara van apareixent a la casa.
Vista des del carrer, res fa pensar que aquesta casa situada molt a prop de les installacions de la Cambra Arrossera hagués estat una de les més afectades pels terratrmols de major magnitud del miler que va causar el projecte Castor. Especialment, els que es van notar més enll de les Terres de l'Ebre i del Sénia, com el que va tenir lloc la nit de l'1 d'octubre de 2013, amb una magnitud de 4,3 graus a l'escala de Richter. A l'interior d'aquest immoble, amb un magatzem i dos pisos que ocupen cadascuna de les dos plantes superiors, les cicatrius es multipliquen per qualsevol paret. Al menjador, a les escales o a les habitacions. Fins i tot, al terra de formigó de la planta baixa.Monllaó explica a l'ACN que no té cap tipus de dubte que els moviments sísmics que a casa seva van notar entre finals de setembre i principis d'octubre de fa sis anys són l'origen dels seus maldecaps. Curiosament, en una casa de construcció fora recent, concretament entre els anys 2005 i 2007. De fet, relata que la matinada d'un dels terratrmols de major magnitud registrats a principis d'aquell mes va estar a punt de provocar una tragdia. "Al primer pis dormien la meva exjove i el meu fill. Sort que aquell dia havien de marxa a treballar més aviat i van marxar. Per quan ens en vam adonar havien gairebé tres revoltons de doble capa que havien caigut sobre tota l'amplada del capal del llit", recorda.Només era el comenament del seu malson. "Quan me'n vaig donar compte vaig veure que s'anaven fent esquerdes i esquerdes, coses inusitades que em cridaven l'atenció", explica. Després d'avisar la companyia d'assegurances Plus Ultra pagava ell la plissa d'un dels pisos i l'altra, a crrec de la seva dona-, els perits descartar que es tractés de moviments atribubles a la prpia estructura de la casa. Les asseguradores es renten les mans"Com aquell dia havia passat el terratrmol vam pensar que podia ser per aix", afegeix. Efectivament, l'informe tcnic constatava que les esquerdes no eren uniformes ni coincidien amb les zones on estan situats els elements de suport estructural o de crrega, fet que descartava un assentament de l'edifici o defectes de construcció. Mai fins llavors, corrobora, s'havien detectat esquerdes. Va ser, finalment, el Consorci de Compensació d'Assegurances qui assumeix les indemnitzacions en casos de catstrofes naturals-, qui va acabar rebutjant la reclamació del propietari assumint que els moviments sísmics tenien origen "en una activitat industrial derivada de l'acció humana i realitzada en capes profundes de la terra", segons l'informe pericial que acompanyava la demanda presentada pel mateix veí afectat al jutjat de primera instncia número 39 de Madrid el setembre de 2014, a través de l'advocat que va a posar a disposició la companyia asseguradora.Fins i tot, tcnics enviats per Escal UGS van visitar al seu domicili a Amposta per, tericament, verificar aquests extrems. "Van estar fent proves i fotos", recorda Monllaó. "Em van enganyar: van estar dos o tres dies i em van dir que em donarien un estudi", recorda. Ja no en va tornar a saber res amb posterioritat. De fet, l'exconcessionria en mans del grup ACS de Florentino Pérez, no es va arribar a personar a la vista oral del judici per la reclamació de danys que es va seguir en aquest mateix jutjat de Madrid i, conseqüentment, se la va declarar en situació processal de "rebellia". La jutgessa que va relacioanr injeccions i sismesEmesa l'abril de 2015, just quatre mesos després que el jutjat de Vinars obrís la investigació per delicte ambiental i prevaricació ambiental contra una vintena de directius d'Escal UGS així com tcnics i crrecs polítics del govern espanyol que van autoritzar el projecte, la sentncia per la denúncia de Monllaó ja atribua, sense cap tipus de dubte, l'origen dels danys als terratrmols que va generar "l'activitat industrial" de l'empresa al magatzem de gas submarí. Més encara, nega explícitament que fossin causats "per forces de la natura", tal i com la mateixa exconcessionria s'entestava a pregonar als quatre vents.La jutgessa condemnava la societat controlada per Pérez a pagar 2.699,52 euros pels danys, a més de 97,16 euros per interessos venuts a la data d'execució, així com les costes del procediment. Justament un any després, i després de requerir al jutjat perqu s'executés la sentncia, Monllaó va rebre un xec per valor de 2.800 euros al seu favor. Uns diners, malgrat la victria judicial, que sempre ha considerat del tot insuficients. Calculava que els danys a cadascun dels dos pisos se situaven llavors al voltant dels 10.000 euros.Monllaó desconeix que el seu cas és un dels nou juntament amb un altre habitatge d'Amposta, un de Sant Carles de la Rpita, un de Sant Mateu i cinc de Vinars- que cita la interlocutria del jutjat número 4 de Vinars inclou com a danyats pels terratrmols que van ocasionar les injeccions de gas. El president d'Escal UGS, Recaredo del Potro, i el conseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, es troben a un pas de seure a la banqueta dels acusats per presumpte delicte ambiental: se'ls acusa d'haver mantingut i incrementat les injeccions de gas al magatzem malgrat conixer que provocaven terratrmols.Esquerdes que reapareixen"Ja seria hora que algú o altre veiés el mal que s'est fent amb aix i el temps que costa poder arribar a fer alguna cosa. Per a les persones afectades aix és un caos. Nosaltres, per exemple, som jubilats i a veure on podem arribar per pagar tot aix", manifesta, escptic, el propietari afectat. Calcula que a fins a mitjan 2014 va haver de gastar entre 16.000 i 17.000 euros per fer front els desperfectes ocasionats, principalment esquerdes. "S'ha anat reparant per ara surten com a dos o tres cops més", assegura, tot emfasitzant que es tracta d'una casa "nova" i que els estudis han demostrat que estructuralment va ser construda correctament. "És incalculable, no se si amb 70.000 o 80.000 euros ho podria solucionar", rebla.Conclou Monllaó que la seva experincia l'ha trastornat "moralment". I responsabilitza també als diferents governs, per donar suport únicament "a aquells que tenen diners". "Aquí ha de sortir qui ha fet el dany moral, estructural i que se n'adonin que hi ha persones darrere que podrien estar millor i ara no sabem com estem. Crec que aix s'hauria de mirar una mica millor per evitar que un altre cop ho torni a pagar més gent. Aquesta forma d'actuar... un govern per un altre i que arribi el moment de fer un estudi, com s'han fet, i que tots diuen més o menys el mateix, que s'arribi a un acord i es pagui els danys i perjudicis a totes les persones afectades", tanca.
