Les comunitats neolítiques de La Draga ja van utilitzar bolets com a esca per encendre foc fa 7.300 anys

Publicado 25/4/2018 20:04:05CET

Un equip de recerca de la UAB, el MAC i la IMF-CSIC ha documentat sis espècies de fongs al jaciment gironí i la troballa suposa un dels casos més antics sobre l'ús tecnològic d'aquests organismes documentats fins ara

ACN

Banyoles.-Els habitants del poblat neolític de La Draga, situat a Banyoles, ja van utilitzar bolets com a esca per encendre o transportar foc fa 7.300 anys. Un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu d'Arqueologia de Catalunya i la Institució Milà i Fontanals - CSIC ha documentat sis espècies de fongs al jaciment gironí. Aquesta troballa suposa un dels casos més antics sobre l'ús tecnològic dels fongs documentats fins ara i és fruit de les diverses intervencions arqueològiques realitzades al jaciment, que han permès també posar al descobert una singular col·lecció d’aquests organismes, única a la prehistòria europea. L'estudi d'aquest atípic conjunt de restes s'ha publicat a la revista 'PLOS ONE'.

Raquel Piqué, investigadora del Departament de Prehistòria de la UAB, ha explicat que tot i que l'ús del foc hi està ben documentat, a La Draga fins ara no havien trobat cap prova sobre els materials que usaven per encendre’l o transportar-lo. Les dades apunten que la majoria dels bolets recuperats a La Draga van ser seleccionats, traslladats dels boscos dels voltants del poblat, assecats i emmagatzemats, amb la intenció de ser utilitzats com a esca. Piqué ha indicat que dues de les peces que han analitzat presenten, a més, mostres evidents d’haver estat manipulades amb aquesta finalitat, cosa que avala la hipòtesi de la recerca, apunta la investigadora. Les condicions excepcionals del jaciment de La Draga per a la conservació de restes arqueològiques, que estan submergides al nivell freàtic, han permès als investigadors recuperar fins a 86 restes de fongs –algunes completes- i realitzar-ne l'estudi taxonòmic, identificant la presència de sis espècies: Skeletocutis nivea, Coriolopsis gallica, Daedalea quercina, Daldinia concentrica, Ganoderma adspersum i Lenzites warnieri. “És un fet excepcional que s’hagin pogut recuperar aquests bolets, atès que la seva conservació com a material arqueològic és molt difícil, en ser molt sensibles a la descomposició”, assenyala Antoni Palomo, investigador del MAC i de la UAB.La majoria dels exemplars recuperats a la Draga són polípors i poden créixer sobre els troncs d'arbres morts o parasitar arbres vius. Són espècies no comestibles, però que han estat utilitzades tradicionalment per encendre foc, de manera que es coneixen també com bolets d'esca. La seva estructura llenyosa els fa altament inflamables i per tant ideals per iniciar i transportar el foc. Entre les espècies utilitzades per a aquesta finalitat es troben Daedalea quercina, diverses espècies de Ganoderma, Coriolopsis gallica i Daldinia concentrica, totes elles documentades a La Draga. El bolet d'esca s'utilitzava per prendre les espurnes que es desprenien de colpejar una roca silícia contra un mineral ric en sulfur fèrric, com la pirita o la marcassita.Els investigadors asseguren que la troballa fa de La Draga un cas excepcional per a l'estudi de l'ús de fongs a la prehistòria. És un dels jaciments on major quantitat i diversitat de fongs s'han pogut recuperar fins ara. Fins al moment, les escasses troballes arqueològiques de bolets es restringien a jaciments del nord i centre d’Europa, tot i que només en comptades ocasions s’havia pogut demostrar el seu ús tecnològic. Destaquen les troballes del jaciment mesolític de Starr Carr (Anglaterra), també interpretades com a resultat del seu transport intencional per a ser emprades com a bolets d’esca. Un altre notable exemple, però de cronologia més recent que La Draga, són les restes que transportava Ötzi entre el seu equipament.La importància del jaciment neolític de La DragaLes restes estudiades ara formen part del conjunt de troballes recuperades en un poblat neolític, La Draga, que es troba situat a la riba oriental del llac de Banyoles. La importància d'aquest poblat prehistòric radica que va ser un dels primers llocs on les societats camperoles neolítiques es van establir al nord-est de la península Ibèrica, fa uns 7300 anys, transformant l'espai que els envoltava per desenvolupar les pràctiques agrícoles i ramaderes necessàries per seva subsistència. El tret més singular del jaciment és la conservació d'elements elaborats en fusta i altres matèries orgàniques, fet excepcional per a cronologies tan antigues, i que possibilita un acostament diferent i més complet a la comprensió de les primeres societats camperoles de la Mediterrània occidental.El descobriment del jaciment es va produir el 1990 i des d'aleshores s'han succeït les campanyes d'excavació sota la coordinació del Museu Arqueològic de Banyoles i la participació de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (IMF, Barcelona) i el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Les excavacions de la Draga han estat finançades per un projecte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, mentre que la investigació ha rebut suport del Ministeri d'Economia i Competitivitat mitjançant un projecte coordinat entre el CSIC i la UAB, així com de Recercaixa.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2018 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.