Publicado 13/06/2019 13:40

Les comarques del pla de Lleida donen el tret de sortida a la collita de préssecs i nectarines

Agencia Catalana de Noticias
ACN

S'espera a Catalunya un 27,5% més de producció que la campanya passada, marcada per l'afectació de gelades i pedregades

ACN

Alcarrs\/Soses.-La zona del Baix Segri ha iniciat aquests dies la recollecció de fruita de pinyol. Catalunya preveu per aquesta campanya "normal" amb una producció de 520.980 tones de préssec i nectarina, un 27,5% més que l'anterior, marcada per l'afectació de gelades i pedregades, segons les previsions d'Afrucat i el Departament d'Agricultura. Tot i aix, la producció se situar lleugerament per sota del potencial productiu del país, com el que es va assolir el 2017 amb 567.808 tones, sobretot per les arrancades dels darrers anys. Caldr esperar, per, per veure com pot afectar als preus aquest increment de collita, després d'una campanya de l'albercoc amb cotitzacions baixes. En aquest sentit, el Ministeri d'Agricultura ha autoritzat la retirada subvencionada de fins a 30.000 tones de préssecs i nectarines del mercat per fer-ne sucs per a la beneficncia.

Afrucat i Agricultura estimen per aquesta campanya una producció d'unes 520.980 tones. Aix suposa un creixement del 27,5% en relació amb el 2018 (408.650 tones), any en el qual les gelades i pedregades van fer caure la collita un 28%, per un 8,2% inferior al 2017, en qu es va assolir el potencial productiu amb 567.808 tones. Per grups varietals, el préssec rodó creixer un 18,5% (122.740 tones); el préssec pla, un 29,7% (142.590 tones), la nectarina pujar un 33,4% (323.000 tones) i la pavia ho far un 11,4% (23.660 tones).Les comarques de Lleida, principals productores de fruita de pinyol, no assoliran el seu potencial productiu. S'espera una producció de 486.090 tones, un 28,5% superior a l'any passat (378.380 tones) per un 5,9% per sota del 2017. A Tarragona, la producció se situar entorn a les 25.460 tones, un 16,7% més que el 2018 per un 40,1% per davall de fa dos anys, xifres que responen a l'afectació que té a la demarcació el virus de la sharka i que est provocat arrancades.Les comarques de Barcelona recuperaran el seu potencial productiu amb una producció estimada de 7.680 tones, un 14% superior a la campanya passada per també un 15,9% per damunt de la del 2017. A Girona, on destaca l'especialització creixent ten poma, la producció ser de 1.750 tones, un 1,7% més que el 2018 i un 9,9% inferior al 2017. Segons Afrucat, "una bona floració, un bon quallat dels fruits i el fet que, fins al moment, no s'hagin de destacar inclemncies meteorolgiques remarcables", fan preveure per aquesta campanya una "bona qualitat" en préssec i nectarina. Tot i aix, enguany no s'assolir el potencial productiu del país, sobretot, per les arrancades que s'han dut a terme els darrers anys en fruita de pinyol, especialment el 2018 a partir del compromís d'Agricultura de finanar-ne una part. Per primera vegada, la superfície neta de plantacions ha caigut aquest 2019 a Catalunya en tots els grups varietals (préssec rodó, nectarina, préssec groc i préssec pla), respecte a l'any anterior, segons Afrucat. El 2018 només es van plantar a Catalunya 500 noves hectrees -respecte les 2.000 anuals que es feien abans del veto rus-, xifra que no permet compensar les hectrees que s'han vingut arrancant. Actualment, Catalunya compta amb una superfície de 21.395 hectrees de préssec i nectarina, quan el 2018 era de 22.673 hectrees, un 6% superior a l'actual. El sector reclama poder repercutir en el preu l'increment dels costos de m d'obraD'altra banda, des d'Afrucat expressen la seva preocupació davant l'increment del cost de la m d'obra que haur d'afrontar el sector per complir amb l'actualització del salari mínim professional aprovat per l'Estat, que ser d'un 10% al camp i d'un altre 10% a les centrals. L'organització empresarial calcula que aquest increment de la m d'obra es traduir en un augment dels costos de producció d'entre 3 i 4 cntims per quilo. Per aix, des d'Afrucat defensen que aquest increment s'hauria de poder repercutir en el preu final que percep el productor, tenint en compte que arrossega anys de dificultats econmiques, sobretot arran del veto rus, exceptuant el 2018 en qu la caiguda de producció va fer repuntar lleugerament els preus.Pla d'arrancades de fruita de pinyolEl Departament d'Agricultura va publicar fa unes setmanes l'Ordre perqu els productors puguin acollir-se al Pla d'arrencades de plantacions de fruita de pinyol posat en marxa pel departament. Els pagesos interessats tenen de termini fins el 18 de juny. L'objectiu d'aquest Pla és treure del mercat 2.000 hectrees de préssec, nectarina, préssec pla i platerina, xifra que equival a 80.000 tones de fruita de pinyol, volum corresponent al que es va deixar d'exportar anualment a Rússia des del 2014 arran del veto. Aquesta, juntament amb altres mesures endegades per Agricultura, busquen "aixecar la rendibilitat" d'un sector que arrossega anys de dificultats pel que al tema de preus, especialment arran del veto rus. El Ministeri autoritza la retirada del mercat de 30.000 tones de fruita de pinyol El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació va autoritzar a finals de miag la retirada de fins a 30.000 tones de préssecs, nectarines, préssecs plans i platerines per tal de transformar-les en sucs, amb l'objectiu que la mesura contribueixi a l'equilibri entre oferta i demanda davant un complicat inici de la campanya 2019, alhora que també tindr finalitats benfiques, ja que el suc que s'obtingui es destinar a entitats socials. Els imports de l'ajuda a les organitzacions de productors per al finanament d'aquestes retirades, que s'efectuaran en el marc dels programes operatius de les mateixes, poden superar els 14,3 milions d'euros. Les organitzacions de productors podran presentar les seves sollicituds davant les autoritats competents de les comunitats autnomes des del 10 de juny.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés