La generació de residus municipals en aquest mbit territorial va créixer un 4,4% en relació amb l'any anterior
ACN
Lleida.-Les comarques de Lleida, de l'Alt Pirineu i l'Aran van registrar un índex de recollida selectiva de residus del 37% durant el 2018, xifra que les situa a la cua de Catalunya on la mitjana va ser del 41,8%, i lluny de l'objectiu del 50% establert per la Comissió Europea per a l'any 2020. Amb el porta a porta, el Pallars Sobir, amb un 57,29%, va ser la comarca lleidatana amb millors resultats, mentre la Cerdanya (24,86%) va registrar l'índex més baix de reciclatge. La generació de residus municipals en l'mbit territorial va augmentar un 4,4% en relació amb el 2017, arribant a les 206.409 tones. Aix suposa 1,3 kg\/habitant\/dia, per sota de la mitjana catalana (1,4 kg\/habitant\/dia). L'impacte del turisme va tornar a situar la Val d'Aran al capdavant, amb 848 kg\/habitant\/any, mentre les Garrigues (405 kg\/habitant\/any), va ser la comarca que menys residus va generar.
La Val d'Aran es manté des del 2002 com el territori que més residus genera de l'mbit de Ponent, Alt Pirineu i l'Aran. La segueixen el Pallars Sobir, la Cerdanya i l'Alta Ribagora, comarques amb una incidncia important del turisme que també les situa per sobre de la generació mitjana de residus de Catalunya, segons les dades presentades aquest dijous a Lleida pel director de l'Agncia de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost. Pel que fa a residus recollits selectivament, el percentatge a l'mbit territorial va ser del 37%, per sota de la mitjana catalana i lluny de l'objectiu establert per la Comissió Europea per a l'any 2020, que és assolir un 50% de reciclatge sobre els residus generats. La comarca lleidatana que més separa és el Pallars Juss, per la Segarra, l'Alt Urgell, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagora també van assolir el 2018 percentatges per damunt de la mitjana de Catalunya en separació de residus. Tost reclama "voluntat política" als ens locals per reciclar "més i millor"El director de l'ARC ha assenyalat que amb les dades corresponents al 2018 "es comencen a notar canvis" a l'mbit territorial de Lleida, Alt Pirineu i Aran per "encara hi ha molta feina a fer", sobretot a l'hora de millorar els índexs de recollida selectiva per també per tal de reduir la generació de residus. Tost ha reclamat "voluntat política" als ens locals per millorar les dades actuals en els prxims anys. En aquest sentit, ha instat ajuntaments i consells comarcals a focalitzar l'atenció en els diferents tipus de residus, amb mesures com poden ser la implantació de canvis de model en la recollida o posar educadors ambientals a peu de carrer per conscienciar la ciutadania. Tost ha explicat que la futura Llei de prevenció i gestió dels residus i d'ús eficient dels recursos de Catalunya -de la qual actualment se n'est debatent l'avantprojecte-, aposta pel pagament per generació obligatori i per individualitzar l'usuari, potenciant sistemes com el porta a porta amb xip o de contenidors tancats. "L'ARC respecta l'autonomia municipal per no ha d'anar a dir als alcaldes que han de fer al seu municipi per reciclar més i millor", ha afirmat. "Des del 2011 que avisem i de pressió ja en posem, amb el cnon, i a aquells ajuntaments o territoris que s'han encantat, ara la factura els est sortint cara", ha dit Tost. L'ARC destaca l'xit del porta a portaLa implantació del porta a porta a gairebé el conjunt de la comarca del Pallars Sobir s'ha tradut en un increment dels índexs de recollida selectiva, passant del 30% del 2014, abans de la posada en marxa d'aquest sistema de recollida, al 57,29% del 2018. Per contra, la Cerdanya es manté per sis any consecutiu com la comarca de l'mbit de Ponent, l'Alt Pirineu i l'Aran, amb un índex més baix 24,86%).Tost ha destacat l'increment que ha registrat el Segri, després que l'octubre del 2018 es comencés a implantar gradualment el porta a porta a 22 municipis de la comarca, mentre en altres es van collocar noves illes de contenidors. D'aquesta manera, s'ha passat del 28,59% el 2017, a un 32,45% el 2018, tot i que s'espera que l'índex de recollida selectiva a la comarca creixi considerablement aquest 2019. Pel que fa als residus destinats a tractament finalista (dipsit controlat o incineració), un 62,98% dels residus municipals que es van generar el 2018 a Lleida, Alt Pirineu i Aran van ser fracció resta, és a dir, residus barrejats i no recollits de forma diferenciada. En concret, van ser unes 130.000 tones, de les quals 125.673 tones van anar a l'abocador, i 4.347, a incineració. Augment gradual del cnon sobre la disposició de rebuig Al marge d'apostar per models més eficients pel que fa a la recollida, l'ARC segueix apostant també pel cnon sobre els residus que van a parar als sistemes finalistes (abocador i incineració) i que sufraguen els ens locals com un dels mecanismes que ha de contribuir a incrementar els índex de recollida selectiva. El cnon grava la fracció resta i promou la prevenció de la generació de residus i, així, la recollida selectiva, segons ha remarcat Tost. A Catalunya, l'any 2010, l'import del cnon que s'afegeix al preu del tractament de residus- era de 10 euros per cada tona de fracció resta destinada a dipsit controlat. Aquest 2019, aquest import és de 41,3 euros, en el cas dels residus que van a parar l'abocador, i de 20,6 euros, si es valoritzen energticament a través de la incineració. L'any 2020, l'import del cnon ser de 47,1 euros, i de 23,6 euros, respectivament, mentre el 2024 portar un quilo de residus a l'abocador suposar un cost de 78 euros.
