Els caadors es mostren crítics per aquest retard perqu consideren que es redueixen els ocells que poden abatre
ACN
Bell-lloc d'Urgell.-La demarcació de Lleida ha obert aquest dijous la mitja veda, el període hbil per a la caa de diferents espcies d'ocells com ara guatlles, tórtores, tudons o coloms, entre altres, a més de guineus. Enguany, s'inicia una setmana més tard respecte a altres anys amb l'objectiu de reduir els perjudicis als ocells durant el període de cria. Els caadors es mostren crítics amb els ecologistes per sobretot amb l'Administració per aquest retard ja que consideren que tindran menys animals per poden caar. Així mateix, posen de relleu que en els darrers anys s'ha vist reduda la presncia d'espcies com és el cas de la guatlla. A la resta de territoris del país, la mitja veda comenar el diumenge 25 d'agost.
Els caadors es queixen pel retard d'una setmana en l'inici del període de la mitja veda, el qual tradicionalment comenava el 15 d'agost a la demarcació de Lleida. La mesura pretén reduir els perjudicis als ocells durant el període de cria i respon a sentncies del Tribunal Suprem que han donat la raó en aquest sentit a entitats ecologistes a les comunitats de Madrid i Castella-la Manxa, mentre el Departament d'Agricultura ha optat per retardar també l'inici de la mitja veda a Catalunya. Els caadors consideren que espcies com ara la guatlla crien fins i tot al setembre i, per tant, no comparteixen la decisió d'iniciar la mitja veda una setmana més tard. "Amb el retard hi haur menys animals per caar", assegura el president de la Representació territorial de la Federació Catalana de Caa a Lleida, Jaume Teixidó. Així mateix, assenyala que "en zones com ara Tremp i al Solsons, els animals han marxat, i només han faltat les darreres tempestes perqu la guatlla es va desplaant i depn del temps que fa". Teixidó defensa que "el temps ideal és comenar el 15 d'agost" i, així, carrega contra els ecologistes per especialment contra l'Administració perqu "la seva obsessió és retallar dies de caa i anar retardant la caa". A la vegada, posa de relleu que en els darrers anys s'ha disminut la presncia de guatlles en comparació a anys enrere. La mitja veda, esperada pels caadorsEl president la Representació territorial de la Federació Catalana de Caa a Lleida posa de relleu que "la mitja veda suposa pels caadors la caa més bonica que hi ha" perqu "fa temps que ests parat, vols sortir a caar i els gossos també perqu fa dies que no surten", explica Teixidó. A les comarques lleidatanes, és on els caadors disposaran de més dies durant la mitja veda, un total de tretze els mateixos que el 2018-, on seran hbils per a la caa tots els dijous, dissabtes, diumenges i festius fins el 15 de setembre. A Girona, comenar el 25 d'agost i s'estendr fins a l'11 de setembre i es podr caar dijous, dissabtes, diumenges, i en aquest cas, festius no locals. A Barcelona, la Catalunya central, Tarragona i les Terres de l'Ebre únicament seran hbils per caar els dies 25 i 28 d'agost i 1 i 8 de setembre. La caa en el període de mitja veda només es pot practicar en terrenys cinegtics de rgim especial que ho tinguin aprovat en el seu pla tcnic de gestió cinegtica. Les espcies objecte d'aprofitament cinegtic durant la mitja veda són, principalment, guatlles, tórtores, tudons, coloms, garses, estornells, gavines rialleres, gavians de potes grogues i, també, guineus. Pel que fa a la tórtora, el nombre mxim de captures que es poden fer és de vuit exemplars diaris per caador, mentre en el cas de la guatlla, és de vint. Tot i que el període de la mitja veda és considerat com l'inici de la temporada de caa, cal tenir en compte que hi ha vedats on tenen autoritzacions especials per caar tot l'any el conill o senglar, davant la sobrepoblació d'aquestes espcies, com és el cas de la plana de Lleida en el cas del conill. Creixen les dones que practiquen la caa Actualment a la demarcació de Lleida hi ha uns 6.500 caadors federats, una xifra que es manté estable en els darrers anys per que va a l'ala sobretot pel fet que cada cop hi ha més dones que es treuen la llicncia federativa per poder caar, segons ha destacat Jaume Teixidó.
