Admet el recurs de la defensa i conclou que el relat de la víctima "sol" no pot desvirtuar la presumpció d'innocncia
ACN
Girona.-L'Audincia de Girona ha revocat una sentncia del jutjat penal 5 de Girona que condemnava a 3 anys de presó i a pagar multes per valor de 1.620 euros un acusat d'assetjar una dona a Hostalric (Selva). La sentncia declarava provat que entre el processat va "seguir" la víctima fent-li propostes sexuals i, quan va saber que l'havia denunciat, la va amenaar de mort. L'Audincia ha estimat el recurs de la defensa i conclou que la declaració de la víctima, sense cap altra prova que corrobori la denúncia, no és suficient per desvirtuar la presumpció d'innocncia. El tribunal també argumenta que, al judici, la dona només va descriure "dos actes d'assetjament": "Dos actes no es corresponen amb una situació constant per reiterada i insistent".
El jutjat penal 5 de Girona el va condemnar com a autor d'un delicte d'assetjament per haver "vigilat i perseguit" la víctima, un delicte d'obstrucció a la justícia i un delicte continuat d'amenaces lleus. La defensa, encapalada pel lletrat Jordi Colomer, va recórrer la sentncia i ara l'Audincia de Girona li ha donat la raó. El tribunal de la secció quarta revoca la sentncia del penal 5 i absol l'acusat. El penal 5 va considerar provat que, entre el 14 de novembre i el 2 de desembre del 2016, l'acusat va "perseguir" la víctima per la població d'Hostalric. Segons la sentncia, quan la dona estava sola, l'abordava fent-li proposicions sexuals i dient-li que se l'emportaria al Marroc. "En totes i cadascuna de les ocasions, la víctima li deia que la deixés tranquilla, que no volia saber res d'ell, que estava casada i que tenia fills i marit", relatava la sentncia. Segons el penal 5, la dona va deixar d'anar al parc o qualsevol altre lloc on pensava que podia coincidir amb el processat. Va presentar denúncia el 2 de desembre. La sentncia recorreguda apuntava que quan l'acusat va saber que l'havia denunciat, la va amaar de mort. La sentncia de la secció quarta de l'Audincia de Girona reescriu totalment els fets provats de la sentncia impugnada per l'advocat Jordi Colomer i conclou que "no ha quedat acreditat que, en un període aproximat d'uns vint dies, l'acusat seguís en diverses ocasions la víctima, subjectant-la pel bra i requerint-la per follar". "No ha quedat acreditat que, en aquest mateix període, li digués que si no marxava li tallaria el coll. No ha quedat acreditat que dies després d'interposar la denúncia li digués, com a represlia, que estava acostumat a la presó i que la mataria si a ell li passava alguna cosa", continua la resolució.La sentncia, de la qual ha estat ponent el magistrat Adolfo Garcia Morales, sosté que el jutge del penal 5 va basar la condemna únicament en el relat de la víctima i argumenta que és insuficient per enervar la presumpció d'innocncia. D'entrada, exposa l'Audincia, perqu un relat "creble, agradable o convincent no és sinnim de veritable" i ha d'estar apuntalat per corroboracions perifriques que, en aquest cas, no existeixen. "L'existncia d'elements que dotin de carcter ferm, són completament inexistents", diu la resolució. A més, l'Audincia també exposa que "arriba escassament a comprendre la fonamentació de la sentncia" a l'hora de justificar "la reiteració i la insistncia necessries" per condemnar per assetjament. El tribunal remarca que la denunciant, que al judici va donar "xifres desiguals", "situa en dos els actes d'assetjaments i en un tercer el d'obstrucció". Segons la sentncia, "dos actes es corresponen malament amb una situació constant per reiterada i insistent". Finalment, l'Audincia també carrega contra les condicions amb les quals es va desenvolupar el judici. "A la distorsió del relat, creiem que hi ha contribut l'escenari del judici oral, que va comenar amb la víctima i l'acusat asseguts a la mateixa filera de cadires, separats només per la presncia de l'intrpret", apunta la sentncia. El tribunal també remarca que encara que no es detectessin elements "d'incredulitat subjectiva" en el relat de la denunciant, el penal 5 hauria hagut de valorar una suposada baralla del processat amb el marit de la dona o que hagués estat un "antic pretendent" de la víctima. "Eren elements que mereixien una breu reflexió", conclou l'Audincia que absol el processat per "l'escassetat probatria derivada de la sola declaració de la víctima".
