El tribunal diu que les consignes cridades contra el cos policial formen part de la crítica política
ACN
Barcelona.-La secció sisena de l’Audiència de Barcelona ha admès parcialment el recurs presentat per dos homes investigats per haver-se barallat amb dos agents de la Guàrdia Civil durant una manifestació a finals de setembre al centre de Barcelona. El jutjat d’instrucció número 22 de Barcelona considerava que els acusats haurien estat autors de delictes lleus de lesions, contra la integritat moral, injúries greus a la Guardia Civil i tinença il•lícita d’armes per haver-se barallat amb dos agents i haver cridat consignes com ‘Fora les forces d’ocupació’. Ara, però, l’Audiència nega que hi hagi cap indici d’odi. Segons el tribunal provincial, les consignes s’emmarquen en el context polític independentista i “formen part de la crítica política d’un assumpte que indubtablement es pot considerar d’interès general”.
L’Audiència recorda que a finals de setembre, dos agents de la Guàrdia Civil fora de servei caminaven pel centre de Barcelona durant una manifestació amb què els cossos policials estatals reivindicaven l’equiparació de sous. Tots dos duien samarretes amb simbologia espanyola i un d’ells portava també una bandera d’Espanya a la mà.En el moment que la protesta va arribar a l’altura de Pla de Palau, recorda el tribunal una desena de persones els van increpar amb expressions com ‘Fora, forces d’ocupació’ i ‘Policies, fills de puta’. Dos membres d’aquest grup van prendre la bandera espanyola a un dels agents, va fugir corrents i va trepitjar-la, intentant cremar-la. Tot i que el propietari de la bandera va recuperar-la i va reprendre la manifestació, un membre del grup anterior va propinar-li dues puntades de peu per l’esquena i una altra persona li va etzibar un cop de puny al cap. Enmig de la baralla, també va participar una persona armada amb un puny americà. La disputa va acabar amb la intervenció dels Mossos d’Esquadra, que van identificar dues persones i van decomissar el puny. Arran dels fets, els dos agents de la Guàrdia Civil fora de servei van patir lesions. La baralla va acabar als tribunals, i ara l’investiga el jutjat d’instrucció número 22 de Barcelona, que, junt amb la Fiscalia, veu indicis de dos delictes lleus de lesions, un delicte contra la integritat moral, un delicte d’injúries greus a la Guardia Civil i un delicte de tinença il•lícita d’armes. L’Audiència senyala que la Fiscalia posa l’atenció en l’anomenat ‘discurs de l’odi’, fet que refusa la defensa. Sobre aquest debat, puntualitza que la finalitat de penalitzar l’odi és “combatre contra la desigualtat per protegir els col•lectius que puguin ser qualificats històricament com a vulnerables”. En aquesta línia, senyala cinc criteris a seguir a l’hora de concloure si s’està davant d’un delicte d’aquesta consideració: que hi hagi un orador “poderós”, que l’auditori sigui “influenciable”, que es tracti d’un acte on es faci una crida a la violència, que hi hagi un context social propici a la violència o que s’estigui llençant un missatge des d’un mitjà de difusió influent.Alhora, el tribunal recorda que la llei espanyola afegeix altres casuístiques per determinar que un fet és constitutiu d’injúries col•lectives d’odi. En aquest sentit, els fets s’haurien de projectar sobre un col•lectiu especialment vulnerable d’agressions, s’hauria de ferir la dignitat d’un col•lectiu o bé hauria d’haver conductes que comportessin “humiliació, menyspreu o descrèdit”. Analitzada la situació, l’Audiència conclou que les consignes que cridava el grup que es va enfrontar als guàrdies civils “no tenen la potencialitat ofensiva que exigeix el delicte d’odi”. Alhora, senyala que s’està davant d’un “context sociopolític molt concret marcat per les pretensions independentistes d’una part considerable de la població catalana i dels seus representants polítics”, de manera que el tribunal interpreta que els crits que rebutgen la Guàrdia Civil com a ‘forces d’ocupació’ “formen part de la crítica política d’un assumpte que indubtablement es pot considerar d’interès general”.“No creiem que es pugui equiparar sota el mateix concepte aquest discurs amb d’altres que van adreçats a fomentar la discriminació i exclusió social de col•lectius vulnerables”, afegeix la interlocutòria de l’Audiència de Barcelona. Alhora, pel que fa a l’intent de crema de la bandera espanyola, considera que no pot ser res més que un delicte lleu de danys.D’altra banda, pel que fa al delicte contra la integritat moral, el tribunal recorda que cal que hi hagi “un acte clar i contingut vexatori inequívoc”, un “patiment” del subjecte i un comportament que sigui “degradant o humiliant” i que afecti a la víctima del delicte. En aquest sentit, la Sala apunta que cal fer una interpretació restrictiva de la llei, i conclou que no observa que la disputa entre els dos grups comporti aquest delicte.Finalment, en referència al delicte d’injúries a la Guardia Civil, els magistrats asseguren que cal tenir en compte el dret a la llibertat d’expressió quan s’està davant de possibles ofenses adreçades a organismes públics, sempre i quan no afectin a la dignitat de les institucions. Així, neguen que s’estigui davant d’aquest delicte, ja que consideren que cap de les consignes proclamades pel grup contrari als guàrdies civils “té la mínima potencialitat ni virtualitat per afectar a una institució tant assentada i prestigiosa com la Guàrdia Civil”.D’aquesta manera, l’Audiència conclou que la investigació del jutjat d’instrucció número 22 de Barcelona s’ha de centrar només en dos delictes lleus de lesions, un delicte lleu de danys i un delicte de tinença il•lícita d’armes.
