En la interlocutria, allega que aquest paper est reservat als ciutadans i no a les administracions i que l'acció pública penal pertany al ministeri fiscal
ACN
Lleida.-L'Audincia de Lleida ha rebutjat finalment, tal com demanava la fiscalia, que la Generalitat es personi com a acusació popular per defensar tres votants ferits presumptament per agents de la policia espanyola l'1-O a Lleida. Ja es va pronunciar en aquest sentit, el 28 de gener d'aquest 2019, el jutjat d'instrucció 2 de Lleida, per l'advocat de la Generalitat va recórrer la decisió. Ara, l'Audincia ha desestimat el recurs d'apellació i confirma la decisió del jutjat. En la interlocutria, la Sala allega que la Generalitat no pot ser acusació popular per dos motius. El primer, perqu "l'acció pública penal pertany al ministeri fiscal" i el segon, perqu l'acusació popular est reservada als ciutadans i no a les administracions. "L'acusació popular és una concessió a la participació del poble a la Justícia, no a la participació de més poders a la Justícia", afegeix.
La Generalitat va demanar la personació com acusació popular en 25 casos a tot Catalunya: onze a Tarragona, sis a Barcelona, cinc de Girona i tres de Lleida, totes elles causes judicials obertes contra la Gurdia Civil i la Policia Nacional per les crregues de l'1-O. La personació de la Generalitat com a acusació popular va ser anunciada el 2 d'octubre passat pel president de la Generalitat, Quim Torra, durant el debat de política general al Parlament. Posteriorment, el 18 d'octubre, Artadi va adrear al Gabinet Jurídic de la Generalitat l'ordre per comparixer a tots els procediments judicials. Aquest document, incloa els arguments jurídics per exercir l'acusació.En aquest escrit, Artadi manifestava que l'1-O els agents de la Gurdia Civil i la Policia Nacional "van participar en actuacions violentes i desproporcionades a tot Catalunya, amb una manifesta pertorbació de la pau pública i amb un incompliment de les ordres judicials adreades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a totes les forces i cossos de seguretat". Segons recordava, la interlocutria del TSJC sobre la retirada d'urnes preveia que "les mesures adoptades en cap cas podien afectar la normal convivncia ciutadana".Per aquest motiu, la Generalitat considerava "procedent" comparixer com a acusació popular en totes les investigacions contra les policies estatals "per determinar les persones directament responsables dels fets denunciats, així com qualsevol altra persona que, per la seva relació directa, hagués collaborat de forma activa i conscient a la comissió del delicte i en fos responsable penal". A Lleida, per, l'Audincia ho ha rebutjat.
