La sala descarta mala praxi de l'empresa i diu que l'arnés que es va trencar s'havia estat utilitzant amb normalitat durant dos anys i el mateix dia de l'accident
ACN
Lleida.-L'Audincia de Lleida ha arxivat el cas en qu un jove de 25 anys va resultar ferit crític en trencar-se l'arnés, mentre feia pnting a Esterri d'neu (Pallars Sobir), el 29 d'abril de 2017. La Sala descarta mala praxi de l'empresa encarregada de l'activitat ja que l'arnés s'havia estat utilitzant amb normalitat durant dos anys i també el mateix dia de l'accident per un company de l'accidentat. El ferit anava amb un grup de vuit persones amb l'empresa especialitzada en esports d'aventura Rafting Catalunya, que tenia menys de dos anys d'antiguitat. El jove, P. X., veí de Barcelona, va impactar contra el terra d'una de les lleres del riu després de fer el salt al buit des del pont d'Isil, d'uns 20 metres d'alada i que passa per sobre del riu Noguera Pallaresa. Va trigar 314 dies a curar i té seqüeles.
El jutjat d'instrucció 1 de Tremp ja va arxivar el cas el 10 de maig de 2018. L'afectat, per, va recórrer aquesta decisió i ara l'Audincia de Lleida s'ha pronunciat en el mateix sentit, ordenant el sobresement del cas, una decisió que ara ja és ferma. Tot i que el denunciant entén que l'accident es va produir per una imprudncia greu o professional dels organitzadors per no haver escollit l'arnés adequat per saltar i per una mala praxis del guia al moment d'ancorar les cordes de seguretat a l'arnés, la Sala no hi veu infracció penal en els investigats. L'Audincia de Lleida té en compte que el pnting és una modalitat esportiva que no est regulada per cap norma específica que defineixi els criteris d'installació, els parmetres de seguretat ni els materials i equips que cal usar. La resolució també recull que tampoc existeix una formació reglada específica que habiliti un tcnic per fer l'activitat i afegeix que la prctica d'aquest esport implica un risc que és assumit voluntriament per la persona que el practica. A més, recull l'escrit de l'Audincia, l'arnés utilitzat era l'únic de qu disposava l'empresa i s'havia estat utilitzant per fer tots els salts durant els anys 2016 i el 2017. És més, diuen, és el que va utilitzar el company de l'accidentat, C. C., que va saltar abans que ell, sense cap tipus d'incidncia. L'informe de la Unitat d'Intervenció de muntanya (UIM) dels Mossos d'Esquadra conclou que l'arnés es va trencar per les costures d'unió. Afegeixen que les maniobres del salt es van fer seguint les normes de bon ús basades en l'experincia dels guies i que els dos errors van ser no escollir l'arnés adequat per fer el salt i que el guia no va respectar els punts d'encolatge que recomana el fabricant de l'arnés. Ara bé, l'informe de Prolesogal conclou que l'arnés seleccionat era correcte ja que permetia elements de subjecció per permetre diversos tipus de salts. Tant Prolesogal com l'informe de l'UIM, conclouen que no es pot imputar als investigats els fets sinó, en el seu cas, al fabricant. Per tot aix, segons la Sala, "no es pot exigir al guia un coneixement detallat de la normativa tcnica i menys quan el fabricant no facilita la informació necessria per evitar un ús inadequat". L'Audincia de Lleida considera doncs, que, si existeix negligncia, aquesta s'hauria de reclamar per via civil per no penal.L'avís del sinistre es va rebre a les 20.16 hores, al pont d'Isil, al quilmetre 127 de la C-147, just a la sortida d'Esterri. Com a conseqüncia de l'impacte, la víctima va patir policontusions i inicialment va ser evacuada en estat crític a l'Hospital de Tremp, tot i que poc després va ser derivada a l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.L'alcalde d'Esterri, Ramon Villuendas, va explicar llavors que al pont on va passar l'accident feia més de trenta anys que s'hi feien salts i que, durant aquell temps, només es tenia constncia d'un altre accident que va passar feia més de deu anys i en qu també va resultar ferida una persona. L'alcalde explicava llavors que "són activitats de risc i pot acabar passant un accident alguna vegada o altra" per puntualitzava que "el percentatge de casos en relació amb el volum de gent que les practica és molt baix" i que "la seguretat que ofereixen les empreses del sector qualificades, com les que tenim al Pallars Sobir és molt alta".
