La Sala reconeix que la gestió econmica de l'empresa era "poc ortodoxa" per que no s'ha demostrat que gastés 145.000 euros en despeses personals
ACN
Lleida.-L'Audincia de Lleida ha absolt l'exsoci del Mag Lari d'un delicte d'apropiació indeguda pel qual la fiscalia li demanava cinc anys de presó. Segons el denunciant, l'acusat, V. V., un veí de Golmés (Pla d'Urgell) de 62 anys, va pagar amb diners de l'empresa despeses personals per valor de 145.000 euros. Segons el ministeri públic, els fets van tenir lloc durant els anys 2010 i 2014 i l'objectiu l'acusat era enriquir-se de manera injusta, aprofitant la "confiana" que el denunciant li tenia. L'Audincia de Lleida reconeix que la gestió econmica era "poc ortodoxa" ja que creava confusió entre els patrimonis dels socis i el de l'empresa per que les proves són insuficients per condemnar-lo i fa prevaldre la presumpció d'innocncia.
Segons la fiscalia, l'acusat va constituir l'any 2007 una empresa dedicada a l'organització d'espectacles de mgia amb el Mag Lari. L'acusat, amb un 30% de l'empresa, s'encarregava de la part econmica i de representació, mentre que el Mag Lari, amb un 69% de l'empresa, s'encarregava de la vessat artística i confiava "plenament" en l'acusat, que tenia poders per signar contractes així com accés als comptes i una targeta de crdit vinculada per pagar les despeses de representació que generava l'empresa. Segons la denúncia, durant quatre anys, l'acusat va utilitzar els comptes de la societat per pagar 500 euros de despeses personals i, amb la targeta de crdit, va pagar 27.982,75 euros també de despeses particulars així com obres a casa seva per valor de 5.416,02 euros. A més, va fer extraccions en metllic un centenar de vegades, tant des del caixer automtic com des de finestreta per un valor total de 111.110 euros. L'Audincia de Lleida, en la seva sentncia, entén que a l'empresa, creada pel querellant i l'acusat, es mesclava la seva relació personal amb la relació professional i que tots dos, acusat i denunciant es necessitaven. La sala considera que la dinmica empresarial, en qu despeses personals i empresarials convivien, era acceptada pels dos. L'acusat decidia com es pagava tot, mentre que al denunciant li semblava bé que se n'ocupés i se'n despreocupava, recull la sentncia.Tot i que l'Audincia reconeix que "la gestió econmica irregular no era la millor ni la més recomanable", el prit que va declarar al judici va reconixer que no podia establir en qu s'havia gastat l'acusat els diners. Per tant, segons la Sala, "és difícil rebatre" la versió de l'acusat que en la seva declaració va explicar que dedicava part dels diners que agafava del compte de l'empresa per cobrir despeses ordinries com ara pagaments a artistes espordics que participaven als espectacles. A més, entre el 2010 i el 2013, segueix la sentncia, hi ha moviments bancaris que ascendeixen a 42.380 euros que l'acusat ingressava al compte de l'empresa i que serien "compatibles" doncs amb l'explicació de l'acusat, que va reconixer que a vegades agafava alguns diners per despeses personals, per que després les reingressava al compte de l'empresa.
