L'exdirectora general Rosa Garicano era qui feia els convenis amb la constructora, però l'Audiència l'ha absolt després que els dos exmàxims dirigents l'exculpessin
ACN
Barcelona.-La sentència de l'Audiència de Barcelona pel 'cas Palau' considera dels 10,9 milions d'euros pagats per Ferrovial a l'entitat cultural en nou anys en concepte de patrocinis diversos, la pràctica totalitat van acabar a les arques de CDC o a les butxaques de Fèlix Millet i Jordi Montull. Així, uns 6,6 milions els va cobrar CDC a través de diverses vies, i uns 3,5 van ser per als dos exmàxims dirigents de l'entitat cultural en concepte de 'mediació'. Aquesta proporció entre CDC i els 'intermediaris' s'apropa a la de 2,5% i 1,5% confessada per Millet i Montull.
En la seva sentència, el tribunal fa seves la majoria de conclusions de la fiscalia i assegura que el cicle Palau 100 es va crear per trobar una via de finançament a CDC. Així, bona part del patrocini de Ferrovial per aquest cicle no servia per sufragar-lo, sinó que es desviava a les arques convergents i a les butxaques de Millet i Montull. No obstant això, el tribunal considera que "no ha resultat acreditat que no existeixi proporcionalitat entre fons aportats i contraprestacions rebudes". Tampoc considera que Ferrovial tingués cap perjudici econòmic.Abans dels fets jutjats, del 1997 al 1999, Ferrovial va pagar 1,6 milions d'euros. Entre el 2001 i el 2009, la constructora va pagar al Palau un total de 10,9 milions d'euros més IVA desglossats en diversos conceptes: uns 600.000 euros per temporada del Palau 100, que van pujar a 676.000 el 2007, imports que es pagaven en tres terminis; 300.000 euros anuals pel concert inaugural de la temporada, i entre 80.000 i 190.000 per altres concerts singulars. A banda, pagava de 60.000 a 90.000 euros anuals per ser membre d'honor del Patronat de la Fundació, i va pagar un total de 551.000 euros per altres patrocinis, com el centenari i l'orgue.Aquests diners es pagaven a CDC normalment en efectiu, entregats per Millet o Montull, normalment aquest últim, a Carles Torrent i des del 2005 a Daniel Osàcar. Però l'arribada el 2003 de Gemma Montull a l'entitat, va "sofisticar" el sistema i es va passar paulatinament d'aquest sistema al pagament de factures a tercers per serveis no prestats al Palau sinó a CDC. Segons els magistrats, des d'abans d'abans de l'ingrés dels fons de Ferrovial al Palau, aquests ja tenien destí concret: CDC. Així, la constructora i el partit pactaven anualment i per anticipat l'import total d'obra pública que s'adjudicaria a l'empresa des de la Generalitat o ajuntaments governats pel partit. Si se sobrepassava l'import anual d'adjudicació pactat, Ferrovial feia pagaments extraordinaris.Les obres que es consideren adjudicades gràcies a aquest tràfic d'influències són quatre: una adjudicada per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès el 2002 i tres adjudicades per empreses de la Generalitat entre el 2000 i el 2003. Es tracta d'un pavelló poliesportiu municipal, adjudicat el 2002 per 4,1 milions; la sèquia Bellet del marge esquerre de l'Ebre adjudicat el 2000 per pocs menys de 3 milions d'euros; la Ciutat de la Justícia, adjudicada el 2003 per 263 milions per la construcció i 35 anys de concessió de la gestió; i la Línia 9 del Metro, on Ferrovial participava en diverses UTE amb un 20% per 665 milions d'euros fins el 2003. Del 2004 al 2010, les UTE participades per Ferrovial van guanyar licitacions per valor de 269 milions, però ja era època del tripartit. Així, les adjudicacions guanyades per Ferrovial en concursos resolts per governs de CDC van sumar uns 400 milions d'euros.Els diners de Ferrovial arribaven a CDC per tres vies: efectiu, a través de convenis i per factures falses. Els diners en efectiu van ser uns 3,7 milions entre el 2000 i el 2007 i sortien de Ferrovial a través d'un ingrés normalment a un compte de l'Orfeó, i en ocasions a un compte de la Fundació. L'Orfeó transferia part dels diners a la Fundació, o viceversa, i una altra part es treien del compte amb xecs al portador. A la comptabilitat de l'entitat que pagava s'indicava que anava a l'altra entitat, mentre que la que rebia els diners suposadament no ho feia constar.Els convenis entre l'Orfeó i la Fundació Trias Fargas van suposar 630.000 euros entre 1999 i 2008. Un dels convenis, però es va signar amb la Fundació del Palau. Per la seva banda, la Fundació Trias Fargas concedia préstecs a CDC i els cobrava en metàl·lic, sense saber d'on provenien els diners. A més, la Fundació usava teòricament serveis de CDC a la qual pagava per fer-los servir, diners que van passar dels 120.000 euros el 2004 als 845.000 del 2008. Es tractava de suposats serveis d'assessorament, estudis, arxius, informàtica o personal. La Fundació també pagava per usar aquests serveis als grups de CiU a la Diputació de Barcelona, el Parlament i el Congrés de Diputats, així com a la Federació de CiU o a la Fundació Privada Fòrum Barcelona, que van suposar un total de 387.000 el 2005 i van pujar fins als 969.000 el 2008.Pel que fa a les factures falses d'empreses, 2,3 milions en total, 775.000 euros van ser de les empreses de 'mailing' Mail Rent, New Letter i Letter Graphic, que van cobrar de la Fundació del Palau i després van fer els donatius entre el 2007 i el 2009 a CDC. Hispart va cobrar de la Fundació serveis prestats a CDC i Altraforma va presentar tres factures de 190.000 euros en total pagades pel palau per serveis fets per a CDC.Rosa Garicano era qui formalment tenia el càrrec de directora general de la Fundació, però, segons el tribunal, les seves funcions "es limitaven a la consecució i manteniment dels patrocinadors, relacions amb ells i, en general, les relacions públiques de la institució, no disposant de poders per actuar de cap manera en nom del Palau o cap de les seves entitats, i no estava autoritzada en cap compte bancari".Garicano s'enfrontava inicialment a nou anys i mig de presó sol·licitats per la fiscalia pels delictes d'apropiació indeguda, blanqueig de capitals i tràfic d'influències, al final del judici, el ministeri públic va rebaixar la petició a tres anys i mig de presó i 12 milions d'euros de multa. Millet i Montull van dir que ella no sabia que els diners de Ferrovial acabaven a CDC, i ara ha estat absolta, la única absolució per falta de proves.Aquestes revelacions de Millet i Montull, entre altres, no només han ajudat a Garicano, sinó que els han servit per aconseguir fortes atenuants per confessió, a més de les de reparació del dany i dilacions indegudes que tenen la majoria de condemnats, cosa que ha fet rebaixar substancialment les penes de presó.
