La fiscalia, el FROB, la CUP i la Confederació Intersindical de Caixes demanen fins a sis anys de presó per administració deslleial i delicte societari
ACN
Barcelona.-L'Audiència de Barcelona comença a jutjar aquest dijous l'expresident de CatalunyaCaixa (CX) Narcís Serra i l'exdirector general Adolf Todó per les retribucions presumptament desproporcionades a directius de l'entitat, en un judici que s'allargarà almenys fins a finals de novembre. La fiscalia demana quatre anys de presó per a 17 dels 41 acusats, entre els quals Serra i Todó, a qui atribueix dos delictes d'administració deslleial, i dos anys per als altres 24, als quals només atribueix un dels dos delictes. A més, reclama que els acusats paguin al FROB 2.568.000 euros més interessos en concepte de responsabilitat civil. La CUP, la Confederació Intersindical de Caixes i el FROB també acusen de delicte societari, i arriben a demanar fins a sis anys de presó.
El judici està previst que duri 28 sessions, fins el 30 de novembre, però el calendari podria variar. Aquest dijous i divendres estan previstes les qüestions prèvies, i no serà fins el dijous 11 d'octubre quan comencin a declarar els acusats, de quatre en quatre, començant per Serra i Todó. Després serà el torn d'una trentena de testimonis, més tard declararan sis pèrits, i després ja vindran les conclusions i informes finals.En el seu escrit, la fiscalia acusa els exdirectius de l'entitat, ara propietat del BBVA, d'haver practicat una "irresponsable política de retribucions". A més, argumenta que, tot i la "difícil situació econòmica global", "en particular del sistema financer i especialment en aquesta caixa", els sous dels exdirectius Adolf Todó i Jaume Massana, "no van deixar de pujar durant els anys 2009, 2010 i 2011".El ministeri públic sosté que a CatalunyaCaixa hi van haver "retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la seva situació real d'insolvència", tenint en compte, a més, que es van produir "en un entorn de greu crisi econòmica". Així, veu "sorprenent" que, d'una banda, se subscrivissin aquests contractes i, de l'altra, "demanés la injecció de diner públic per part del FROB".En concret, el fiscal argumenta que hi va haver dos acords del consell d'administració, el gener i l'octubre del 2010, que van ser clarament il·legals, i entremig es va produir la fusió de Caixa de Catalunya amb Caixa de Tarragona i Caixa de Manresa, el maig del 2010, i dues injeccions del FROB per valor de quasi 3.000 milions d'euros, que suposava prop del 90% dels recursos propis del nou banc. Disset dels acusats van participar en tots dos acords, un va participar en el de gener, i 23 en el d'octubre. La sessió del gener va aprovar la proposta de la Comissió de Retribucions consistent en pujar el salari fix i el variable anual de Todó del 35 al 50%, i el de Massana del 35 al 45%. L'acord d'octubre va aprovar la pujada salarial per al 2011 del comitè de direcció. Todó va passar de cobrar 800.481 euros anuals a 812.501, i Massana de 598.428 a 610.201. Al desembre, el FROB va adquirir el 100% del nou banc amb 9.084 milions d'euros més injectats.Segons el Banc d'Espanya, el primer acord va suposar un perjudici econòmic d'entre 1,31 i 1,45 milions en favor de Todó. Massana va obtenir, gràcies als dos acords, 1,1 milions d'euros de forma il·legítima, segons el fiscal i els càlculs del Banc d'Espanya.De fet, el fiscal recorda que la normativa del FROB per rescatar els bancs exigia la "racionalització d'estructures d'administració i gerència" i a "ajustar les polítiques de retribució dels alts directius" a la normativa europea.El ministeri públic també recorda que els beneficis de CX es van reduir dels 493 milions d'euros del 2007, als 185 del 2008 i als 77 del 2009. El gener del 2008 Todó va ser nomenat director general i al març Jaume Massana va ser designat director general adjunt. El sou fix de Todó era de 600.000 euros anuals, amb un variable del 35% si es complien el 60% dels objectius, amb tres anualitats d'indemnització en cas de rescissió anticipada del contracte i dues més per no competència postcontractual. A més, dels 60 als 67 anys d'edat es podia prejubilar amb el 90% del sou fix, i a partir dels 67 anys amb una renda vitalícia del 80%, a més de 4 milions d'euros en aportacions als plans de pensions, 3,9 milions d'un fons intern i 8,2 milions de provisions matemàtiques. Només amb sou fix i variable va cobrar 4 milions entre el 2008 i el 2012, més quasi dos milions en el fons de pensions.Massana tenia condicions una mica inferiors, un sou fix anual de 371.000 euros, i del 2008 al 2011 va tenir gairebé més d'un milió d'euros d'aportacions als seus plans de pensions, 600.000 euros al fons intern i 1,7 milions de provisions matemàtiques. En total va cobrar 2,9 milions en sou fix i variable del 2008 al 2012Altres exdirectius també van tenir altes retribucions, com Lluís Gasul, que va cobrar 7,4 milions, Ricard Climent, 1,3 milions, i Gloria Ausio, 1,3 milions. Narcís Serra va cobrar 1,2 milions entre 2004 i 2010, primer només amb dietes i posteriorment amb dietes i retribució.El 2012 un Reial Decret va obligar a reduir els sous a un màxim de 300.000 euros anuals per tots els conceptes.CIC, CUP i FROBA més de la fiscalia, també demanen presó per als 41 exdirectius la Confederació Intersindical de Caixes (CIC) i la CUP. La primera demana sis anys de presó per a Todó per un delicte d'apropiació indeguda, i quatre anys per als altres 40 acusats per administració deslleial. La CIC atribueix a Todó un delicte d'apropiació indeguda, i li reclama 112.015 euros en concepte de responsabilitat civil i 696.548 euros més de les retribucions irregularment rebudes.Així mateix, Serra, Todó i 39 exdirectius més de l'entitat també acusats haurien d'abonar de forma solidària 5,12 milions d'euros en concepte d'indemnització a la caixa per les aportacions realitzades a plans de pensions, així com el pagament d'una fiança de 5,9 milions d'euros. El FROB, a través de l'Advocacia de l'Estat, també fa d'acusació particular.Per la seva banda, la CUP demana quatre anys de presó per a Serra, Todó i dos exdirectius més per administració deslleial, i a la resta de la quarantena d'exdirectius els demanen tres anys de presó pel mateix delicte com a cooperadors necessaris. Com a responsabilitat civil demanen la devolució de tot el que haurien cobrat indegudament, uns 7 milions d'euros entre tot el consell, més 9,8 milions en un pla de pensions per a Todó i Massana, i la nul·litat de tots els contractes relatius a sobresous i pensions. El partit també demana la nul·litat del contracte de Jaume Massana, exdirector general adjunt, però que no està acusat.La investigació partia d'una denúncia de la fiscalia contra mig centenar d'exdirectius de Catalunya Caixa per un delicte d'administració deslleial per l'aprovació el 2010 d'una augment de sous per l'exdirector general Adolf Todó i l'exdirector general adjunt Jaume Masana. Durant la instrucció, el jutge va arxivar la causa contra onze dels exmembres del consell d'administració després de concloure que no van estar presents en les votacions o bé hi van votar en contra. El jutge afegia que aquests acords van ser adoptats per un consell d'administració presidit per Narcís Serra, un "mer càrrec representatiu" però amb "elevats emoluments en concepte de dietes".El titular del Jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona els va demanar una fiança de 10,3 milions d'euros. Concretaments, reclamava 9,5 milions d'euros de manera solidària a Todó i els altres 39 exdirectius: 2.568.000 euros en concepte de possibles responsabilitats civils respecte al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i 7 milions d'euros a favor de Catalunya Caixa o el seu successor empresarial. Els 808.563 euros restants els demanava només a Adolf Todó.Causa contra Serra a l'Audiència NacionalA aquesta causa se li suma l'oberta per l'Audiència Nacional per administració deslleial, que hauria causat un forat de 721 milions entre el 2000 i el 2013 per diverses operacions financeres i immobiliàries irregulars. Al juny, el magistrat Ismael Moreno la va arxivar parcialment contra deu exconsellers, entre ells l'exdirector general Adolf Todó, per les operacions immobiliàries vinculades a Torca Procam Polska i Vertix Procam (Landomus), i es manté oberta la investigació contra l'expresident Narcís Serra, l'exdirector general Josep Maria Loza i tres exconsellers més. Per a la resta d'inversions immobiliàries, s'arxiva la investigació contra 14 exconsellers perquè no es consideren delictives, i per a un dels exconsellers perquè els fets ja haurien prescrit.Catalunya Banc --hereu de Catalunya Caixa-- va ser nacionalitzada el 2012 i va rebre més de 12.000 milions d’euros de diner públic del FROB abans de ser venuda al BBVA sense recuperar aquesta inversió. El jutge Moreno va decretar el 2017 l’inici de les investigacions per determinar “el perjudici total causat a l’entitat com a conseqüència de les operacions realitzades i dels acords de separació de socis”, que segons el magistrat ascendien a 721,38 milions d’euros. El magistrat atribuïa a Serra i la resta dels investigats un delicte d’administració deslleial per una sèrie de compravendes d’actius immobiliaris on l’entitat participava en un 50% amb altres socis. Segons va dir inicialment el jutge, les operacions es feien “sense els informes previs independents” ni “tràmits urbanístics ineludibles”, així com tampoc mecanismes per aturar possibles pèrdues. També apuntava que part de les operacions es van dur a terme sense sotmetre-les al consentiment de la comissió executiva o el consell d’administració de l’entitat. La Fiscalia afirmava que entre els anys 2000 i 2007 es van fer adquisicions rellevants –a vegades de terrenys no urbanitzables o afectats- que entre 2008 i 2013 es va demostrar que no es podrien rendibilitzar.
