Publicado 14/11/2020 10:43CET

L'Audiència absol l'acusat d'agafar la targeta a un amic d'infància quan dormia i treure 1.510 euros a caixers de Blanes

S'enfrontava a 2 anys i mig de presó però la sentència diu que "no hi ha la més mínima prova" que l'incrimini

ACN

Girona.-L'Audiència ha absolt l'acusat d'agafar-li la targeta a un amic d'infància mentre dormia i treure fins a 1.510 euros a caixers de Blanes (Selva). El processat, un home de 54 anys, s'enfrontava a una condemna de 2 anys i mig de presó per estafa. La fiscalia sostenia que, aprofitant aquesta estratagema, havia fet diversos reintegraments entre 8 de gener i el 13 de febrer del 2018. La sentència, però, conclou que "no hi ha la més mínima prova" que l'incrimini. D'entrada, perquè ell va negar els fets i la declaració del denunciant –que va morir abans del judici- no es pot tenir en compte. Però també perquè l'acusació només va aportar alguns extractes bancaris, on sí que hi constaven retirades d'efectiu, però no la identitat de qui les va fer.

El cas que ara l'Audiència de Girona ha sentenciat havia enfrontat dos amics d'infància. Segons sostenia la fiscalia, com que els dos homes es veien sovint i anaven a comprar junts, l'acusat va descobrir el número PIN de la targeta bancària de la víctima.El ministeri públic relatava que el processat va aprofitar-se'n i li va estafar 1.510 euros. Segons la fiscalia, els dies que es quedava a dormir a casa del seu amic (que vivia a Blanes), li agafava la targeta, treia diners al caixer i li tornava sense que l'altre se n'adonés.Durant el judici, el processat va negar tots els càrrecs. Tan sols va respondre a preguntes del seu advocat i només va reconèixer que ell i l'altre home eren amics. Res més. S'enfrontava a 2 anys i mig de presó i a pagar 2.880 euros de multa per un delicte continuat d'estafa.L'altre home, però, no va poder ratificar la seva denúncia davant del tribunal perquè va morir abans que el cas arribés a judici. Sí que a sala es va llegir la declaració que havia fet al jutjat d'instrucció. Allà, assegurava que el processat tenia problemes amb les drogues, i creia que això podria haver motivat que li buidés el compte bancari."Ni la més mínima prova"La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Maria Teresa Iglesias, absol l'acusat de tots els càrrecs. El tribunal conclou que la declaració on l'amic incriminava el processat no es pot tenir en compte perquè "no es va fer amb contradicció". És a dir, que en aquella declaració a instrucció "no hi va ser present l'advocat de la defensa de l'investigat".Descartada la declaració, la Secció Quarta de l'Audiència diu que tan sols compta amb uns extractes bancaris on s'hi recullen els reintegraments. "Però no hi ha cap referència de la identitat de la persona que va poder fer aquelles extraccions", recull la sentència. I conclou: "En definitiva, no hi ha la més mínima prova que l'investigat hagi estat autor dels fets que se li imputen".Per això, l'Audiència es basa en el principi 'in dubio pro reo', en què davant del dubte s'afavoreix l'acusat, i absol l'home del delicte continuat d'estafa.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés