Així ho conclou un estudi de la Universitat Politcnica de Catalunya, encarregat per l'ACA
ACN
L'Espluga de Francolí.-L'Agncia Catalana de lAigua (ACA) ha fet públics els resultats d'un estudi encarregat al Departament d'Enginyeria Civil i ambiental de la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC) per analitzar la riuada del riu Francolí de l'octubre de 2019. Mitjanant diverses visites de camp entre el novembre de 2019 i el gener de 2020, l'entrevista a diferents testimonis i la captació de 1.300 imatges mitjanant un dron, s'han analitzat les principals causes dels danys provocats per l'avinguda. Una de les principals causes dels danys d'aquesta riuada va ser l'arrencament de vegetació i arbres, estimat en 43.000 exemplars -14.000 m3 de fusta-, i en una superfície arrasada de terreny forestal de 160 hectrees.
Les zones ocupades per l'aigua durant l'episodi han coincidit amb els mapes d'inundabilitat elaborats per l'ACA, sent l'arrossegament de vegetació, sumat als elevats cabals d'aigua, el principal factor per explicar els importants danys provocats per la fora de l'aigua.Cabals de fins a 1.200 m3\/sDurant la nit del dia 22 d'octubre de 2019, a la zona dels barrancs de Viern i Peguera, i dels rius Milans i Sec, es van registrar fins a 300 mm de pluja. Al ser precipitacions intenses, concentrades en un període breu de temps i caigudes sobre la part alta de la conca del Francolí, amb forts pendents del terreny, la crescuda del cabal als rius i barrancs abans esmentats va ser molt rpida, així com la pujada dels nivells de l'aigua.Les estimacions efectuades per la UPC apunten que a la zona del pont de la Palanca -lEspluga de Francolí-, el cabal punta, provocat per retencions del cabals en algun punt aigües amunt, podria haver arribat, en el moment mxim, fins a 1.200 m3\/s . Segons informa l'ACA, es tracta d'un punt on habitualment el riu porta un cabal d'entre 0,5 i 1 m3\/s. Altres rius de la seva capalera, com el Milans també van registrar cabals molt superiors als habituals, amb 351 m3\/s al seu pas per Vimbodí i Poblet -habitualment el cabal no supera els 0,5 m3\/s).Segons l'estudi, per, és improbable que torni a passar el mateix fenomen en la mateixa zona a curt i mig termini, ja que caldrien dcades per a restituir el bosc que fa un any va provocar els danys aigües avall.Mesures recomanadesUna de les propostes de l'estudi de la UPC, que seran valorades per l'ACA en el marc del nou Pla de gestió dels riscos d'inundació a Catalunya, és la collocació d'estructures a la llera del riu, consistents en una base de formigó enterrada amb unes pues -simulant la forma duna pinta-, per retenir la vegetació. Segons l'ACA, aquesta mesura ja s'aplica en rius torrencials d'alta muntanya i evitaria a la conca del riu Francolí el tap en ponts sensibles a les poblacions aigua avall, evitant importants danys.L'estudi desvetlla que la vinguda del Francolí va eixamplar de manera natural la llera del riu en alguns punts, un fet que no s'havia produt durant segles. En aquest sentit, i com una mesura estructural per adaptar-se i mitigar fenmens extrems, es proposa eixamplar la llera aigües amunt del pont principal de l'Espluga, augmentar la capacitat de desgus del pont de Can Cisquet a la Riba i el dels ferrocarrils a Montblanc per poder assumir el transport de vegetació, així com també enderrocar ponts inservibles i abandonats.La investigació també planteja assenyalar amb plaques els nivells d'aigua assolits durant la riuada en els llocs més significatius: Molins de Can Guasch i dels Frares i la Font Major a l'Espluga, el Raval de Santa Anna a Montblanc, i el pont de Cal Cisquet a La Riba, a més de mantenir les plaques actuals de l'aiguat de 1994 en aquests punts.Prop de 50 actuacions i 3,6 MEUR d'inversióArran dels danys provocats per la riuada del passat octubre, l'ACA va aprovar, per via d'emergncia, prop de 50 actuacions a la conca del riu Francolí amb una inversió de 3,6 MEUR, prcticament finalitzades. Molts dels treballs duts a terme, més enll de restituir els danys a la llera o a les infraestructures de defensa existents, han incls tipologies més perdurables en el temps, amb l'objectiu d'adaptar-se millor a fenmens meteorolgics extrems futurs.
