La conca carbonífera d'aquesta zona, a cavall entre l'Anoia i la Segarra, és la més antiga de Catalunya i la més extensament explotada
ACN
Calonge de Segarra.-L'Alta Segarra ha fet un pas més en la recuperació del seu passat miner, un sector que va ocupar centenars de persones durant el segle XIX i fins a finals del segle XX. Són 150 anys d'histria d'un passat que, sovint, s'ha oblidat volgudament pel record de les seves condicions de vida i treball. Ara, a Calonge de Segarra (Anoia), s'ha excavat la mina 'Vicenta', una de les més conegudes i documentades de la zona. Els responsables de l'excavació han explicat a l'ACN la seva sorpresa pel bon estat de conservació en qu es troba aquesta mina, fet que permet endinsar-se a més de 20 metres de profunditat dins la galeria principal. L'Ajuntament vol recuperar-la i obrir-la al públic per homenatjar, a la fi, el seu passat miner.
L'Alta Segarra té quilometres de galeries mineres grcies a més de 150 anys d'activitat al territori. En aquesta zona es comptabilitzen més de 250 concessions. "És un territori extensament perforat i ple de galeries per tot arreu", ha explicat el responsable de Cat Patrimoni, Pere Tard. Una de les més conegudes i documentades és la 'Vicenta', situada al terme de Calonge de Segarra, a l'Anoia. En aquesta mina, hi havien arribat a treballar fins a 55 persones alhora. El pas del temps l'havia ensorrat totalment, per ara un equip d'arquelegs l'ha recuperat i la sorpresa ha estat gran, ja que es troba en molt bon estat de conservació. Pere Tard, de Cat Patrimoni, ha explicat a l'ACN que, sorprenentment, no és una galeria estreta, sinó que la prpia geologia del terreny va permetre obrir cambres ben amples al seu interior i aix, segons ha dit, la fa susceptible de ser visitada. De fet, aquesta és la intenció de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. El seu alcalde, Xavier Nadal, ha explicat que es vol musetzar per explicar la histria minera del municipi i permetre al visitant endinsar-se a l'interior de la mina per entendre com s'hi treballava. La mineria de l'Alta Segarra, en l'oblit El responsable de Cat Patrimoni ha explicat que, tot i la importncia del sector, el territori no "ha homenatjat mai" la mineria "potser perqu el record que se'n guarda d'aquella poca no és gaire bo i s'associa amb un treball brut i dur". Tot i aix, el sector també va tenir la seva poca més daurada i les concessions mineres de l'Alta Segarra havien arribat a cotitzar a la borsa de Madrid. A Calonge de Segarra, a principis del segle XX, hi havia una població d'entre 400 i 500 habitants el doble de l'actual-. A les cases de pags, els germans petits feien hores extra a les mines de carbó. Fins i tot, durant una poca, es podia convalidar el servei militar per treballs a la mina.
