La iniciativa, que no ha rebut allegacions, s'haur de ratificar al ple del 30 d'octubre
ACN
Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat els trmits per retirar la Medalla d'Or de la Ciutat a Joan Carles I. La Comissió de la Presidncia d'aquesta setmana comenar la tramitació de la iniciativa, que s'haur de ratificar al plenari del 30 d'octubre. "Hi ha una srie d'actituds, comportaments i fets que posen en dubte l'exemplaritat del Cap d'Estat i d'una persona que en discursos públics feia gala del deure de conservar un comportament exemplar", ha explicat el regidor de Ciutat Vella i de Memria Histrica, Jordi Rabassa. Segons el regidor, s'ha fet arribar un informe a la Casa Reial per si es volia presentar allegacions al trmit com a part interessada. Un cop finalitzat el termini, el consistori no n'ha rebuda cap.
Aquesta iniciativa s'haur de ratificar al ple del 30 d'octubre, al que Barcelona en Comú ja ha avanat que votar a favor de la retirada. Rabassa no ha volgut detallar, per, quin ser el posicionament dels socis de govern dels comuns, el PSC, i ha apuntat que cada formació votar "en base als seus criteris polítics".La retirada de la Medalla d'Or de la Ciutat est regulada al Reglament d'honors i distincions de l'Ajuntament, on es detalla que es pot produir "si les persones que en són titulars fan actes o manifestacions contraris als motius que van justificar-ne la concessió, i que si els haguessin fet en el temps de l'atorgament no l'haguessin perms".A l'informe justificatiu per a la retirada es fa referncia a diverses polmiques al voltant de Joan Carles I, com la participació a una cacera d'elegants a Botswana el 2012; la renúncia de Felip VI el mar del 2020 a l'herncia del seu pare i la retirada de l'assignació econmica al rei emrit per distanciar-se de qualsevol operació econmica "que pogués qüestionar la legitimitat i tica de la Casa Reial". També s'hi inclou la marxa d'Espanya "de forma opaca" i l'establiment als Emirats rabs Units, país on recorden que hi ha "un rgim totalitari on est reportada la reclusió arbitrria, tortura, desaparició forada de persones i amb una legislació que discrimina les dones i criminalitza l'homosexualitat.Tal com recull l'informe, aquests fets "posen en dubte la seva integritat tica i moral com aciutad i com a servidor públic, la integritat de les seves accions mentre disposava delsprivilegis associats al seu crrec, la gestió dels pressupostos públics que li eren assignats, latransparncia i la coherncia entre el seu discurs públic i les seves activitats". Així, "no atenen al principi d'exemplaritat i estímul per a la realització d'accions que comporten un benefici per a la comunitat que representen els Honors i Distincions de l'Ajuntament".