Encarrega als Mossos que investiguin els canals de comunicació alternatius que van fer servir durant l'operatiu pel referndum
ACN
Girona.-El jutjat d'instrucció 2 de Girona citar a declarar aquest abril els gurdies civils i policies investigats per les crregues de l'1-O. De moment, segons recull la querella collectiva, ja n'hi ha una dotzena d'identificats (a través de fotografies o el número de TIP que van aportar els ferits). En una interlocutria, el jutjat subratlla que, precisament, la declaració de tots aquells identificats també comandaments- és una de les "diligncies transcendentals" que cal dur a terme. En parallel, i atenent la petició que van fer els advocats voluntaris, el jutjat també ha encarregat als Mossos que investiguin els canals de comunicació alternatius que la policia espanyola i la Gurdia Civil van fer servir durant l'operatiu del referndum. I que d'aquelles converses entre ells que ja s'han transcrit, en subratllin aquelles parts on "es faci referncia a l'ús de la fora".
La querella collectiva per les crregues policials de l'1-O es dirigeix contra els agents que van actuar, els seus comandaments i els responsables polítics de l'operatiu. S'hi denuncien tortures, lesions i delictes contra els drets individuals. La querella la van interposar els Ajuntaments de Girona, Sant Juli de Ramis i Aiguaviva amb el recolzament dels advocats voluntaris. D'ella també en pengen diverses peces separades una per a cada collegi electoral- que és on s'hi incorporen les denúncies dels més de 200 ferits per les crregues.La querella es va admetre a trmit el maig de l'any passat. Per ara fa pocs dies, precisament, els advocats voluntaris van entrar un escrit de queixa al jutjat criticant que la instrucció arrossegava "gravíssimes" dilacions. Entre d'altres, perqu encara no s'havien citat a declarar com a investigats aquells agents a qui els ferits per les crregues ja havien identificat (adjuntat fotografies seves o el número de TIP a les denúncies).Els advocats precisaven que ja se sabia la identitat d'una dotzena de policies i gurdies civils. Entre aquests, quatre que van carregar al collegi Bruguera de Girona o un altre que ho va fer a l'Ernest Lluch. A més, a la cmera Go Pro que la policia estatal va perdre al collegi Verd, hi apareix el nom d'un comandament del cos.Ara, el jutjat d'instrucció, en una interlocutria, assegura que les diligncies que encara queden per practicar no poden "condicionar" la prctica de "diligncies transcendentals" com la declaració dels investigats. I per aix, ja avana que els citar aquest mes d'abril. Per una banda, per raons d'agenda; i per l'altra, per garantir el seu dret a defensa (perqu els advocats que assisteixin els agents tinguin temps per mirar-se la causa).Canals de comunicació alternatiusAquesta interlocutria, per, no és l'únic escrit que el jutjat d'instrucció ha ems en relació a la queixa que li van fer arribar els advocats voluntaris. En parallel, la jutgessa que ara ha canviat, perqu és substituta- també ha dictat una providncia. En aquest cas, centrada en les converses que policies i gurdies civils van mantenir durant l'operatiu del referndum.D'entrada, la jutgessa ordena als Mossos d'Esquadra que agafin totes les transcripcions que precisament van aportar els advocats voluntaris- i que les analitzin amb detall, destacant tot all "que faci referncia a l'ús de la fora". A més, demana que, si es pot, s'identifiqui el TIP dels qui mantenien "converses rellevants" (en referncia a les crregues) o que es miri quines rutes van seguir les diferents unitats.En especial, per, la jutgessa ordena als Mossos que destaquin aquelles converses en qu s'evidenci que policies i gurdies civils saltaven a canals de comunicació alternatius, que mirin d'identificar quins són i "si hi ha possibilitat d'accedir a aquestes comunicacions". Segons recull la providncia, els Mossos tenen un termini de quinze dies per aportar l'informe.
